Una nova edició del Torneig Social del Club Escacs Alberic, es va disputar el dissabte dia 30 de novembre, en una vesprada. Format novedós en aquest torneig, degut a la falta de dies lliures dels nostres jugadors per poder gaudir d’aquest torneig com cal, però com cada vegada la gent vol jugar més tornejos per fóra del poble per millorar la seua preparació, tot és benvingut en el club, i ens amoldem a tot.
Aquesta, és la setena edició del torneig que s’organitza de forma seguida, perquè va estar uns anys sense disputar-se i de les sis edicions anteriors, hi ha un guanyador clar, com no, es tracta del “narraor”, que ha guanyat en 5 ocasions el torneig, les tres últimes de forma consecutiva, i era el rival “a priori” a guanyar. Una bona representació del club en el torneig, afegida a última hora amb David Radal, que encara que va vindre “plorant” per la seua falta d’entrenament, estava dispossat a donar alguna sorpresa en el torneig, i com no, esperava ajudar a que “el narraor” no anara “de sobrat” per guanyar el torneig.
Arriba l’hora de jugar, i els jugadors arriben en el temps marcat, sense retrasar-se molt, això és notícia, perquè normalment no apleguen fins l’hora justeta o que passe uns minuts, i això, provoca el retard en el començament del torneig. Però qui més es va retrasar, encara que era abans de l’hora, era l’organitzador del torneig, el “senyor” responsable de l’àrea de Competicions, que era qui portava el torneig preparat i tenia clar qui venia a jugar, per aquest motiu, qui estava per allí es va posar a muntar els jocs i es vaen muntar taulers de més, el compte realitzat no era el real del torneig, però millor, així, tot preparat. Només s’ha tingut que llevar l’increment que estava afegit, i al final, es juga a quinze minuts a finish, sense cap increment.
I al final, es jugaran huit rondes, encara que es pot estar pendent per si el programa no troba solució en alguna ronda i es pordrà emparellar una ronda manual i es donarà per finalitzat el torneig (hi ha que creuar els dits perquè això no pase) per la impossibilitat d’arreglar una ronda. Els altres punts de les normes, no els vaig a dir, perquè a mí, només m’interessava jugar un torneig, sense preocupar-me molt altres detalls, i de normal, en el temps que es porta jugant, les normes d’un torneig es deuen saber al detall, hi ha una normativa internacional i en saber el sistema de joc i el temps, ja deu ser suficient.
Primer ronda, i primer rival fort (en teoria) que m’arriba, en negres jo, com li he mostrat l’espanyola tancada i oberta en moltes sessions d’escola, opte per una Car-Kann i a vore com respira, com no es tracta de les jugades normals, prompte eixim de la teoria i s’entra en una partida prou disputada, però a la fí, ja es podeu imaginar qui va guanyar. En la resta de partides, el rival amb el ranking més alt va ser el guanyador, sense cap sorpresa.
Segona ronda i en la primera taula, l’enfrontament directe entre els dos únics guanyadors de les 6 últimes edicions del Torneig Social promet un bon duel. Molt igualat tot, però el narraor no es queda molt bé en l’obertura i l’alfil de l’enroc de Paco domina la diagonal, que aprofita per guanyar un peó, i en ixe moment, li arriba la “iluminació” del dia i vol més, però això li costa perdre ixe alfil, amb peça de més, ja es juga molt més tranquil i encara que aguanta prou, el final de la partida és previsible, i un altre rival que me carregue. En la resta de partides, Alfonso es carrega a Manolo, David a Jose i i es queden com únics amb el ple de victòries, perquè Vicent li guanya a Sergi.
Tercera ronda i una altra partida forta, esta vegada contra Alfonso, actual campió en partides rellamp del club, però quan hi ha que pensar un poc més, ja no funciona igual els resultats. Alfonso en blanques ataca molt bé i guanya qualitat, però es deixa pel camí els peons i el final de dos torres ell, contra una torre, alfil i un peó meus, no crec que done per a més, i quan assegure el meu rei li oferix taules, ell amablement no les acepte perquè vol guanyar, i com sol passar moltes vegades en estes situacions, fa una ilegal que li costa l’avantatge de material, queda el seu rei tallat per la meua torre i el peó ajudat pel rei no té cap opossició per anar a coronar, victòria per a mí i sóc l’únic amb el ple de victòries ja que David perd el seu encontre amb Paco. Ximo li guanya a Manolo, Sergi a Ramón i Adolfo li guanya a Vicent.
Quarta ronda i ara és Sergi qui cau davant la meua força, encara que anava guanyant de qualitat, no sap rematar la feïna i perd la partida. Paco li guanya a Alfonso, deixant-lo quasi sense opcions a guanyar el torneig i l’altre que continua el tren és David, que l’enfrontament de la cinquena ronda amb el narraor, és el que estava esperant ell des de l’inici del torneig, perquè si guanye jo, serà molt difícil parar-me, però està molt preparat i es trau de la motxilla el red-bull gran per aquesta partida i jo que he anat a comprar aigua per a tots, perquè algú estava demanant-ne i l’organitzador no heu havia previst (bé, per ell sí, però no per la resta), com havia acabat prompte vaig prou ràpid (jo també tenia ganes de beure) a comprar i pareix que entre jo un poc cansat pel viatge (bona excusa he trobat) i l’altre a tope amb el red-bull, la partida es va decantar per ell. Aquesta situació fa que estem empatats a punts i també Paco, seguits a un punt per Vicent, Alfonso i Sergi.
I en aquest ordre són les partides de la sisena ronda, Vicent es deixa un peó en l’obertura, al poc li guanye qualitat, però quan li done opció per recuperar-la, no veu clar els dos peons passats que me se poden quedar i no acepta, però d’ixa forma, la meua ventatja es materialitza millor. Alfonso li guanya a David i el lleva dels llocs capdavanters, i Paco és l’únic que agunta el “tiró” i esperar els desempats. Però en la setena ronda, jo faig el meu pronòstic bó i guanye ràpid, en quan a Paco, no pot amb Ximo i perd, deixant-me la victòria del torneig molt més clara, perquè en dos desempats vaig per davant d’ell, i encara que li pese molt a Ximo (que estava prou disgustat per haver-me ajudat) el guanyador del torneig està decidit, sobretot per la sorpresa que fa Jose al guanyar-li a Manolo, que fa que ell siga el meu rival en l’última ronda.
Última ronda sense sorpreses, tots els millors de ranking guanyen les seues partides, tal i com ha passat en la primera ronda. I els llocs de la classificació deixen a Paco de segon i el “ploró” de David en tercer lloc (i això que no estava entrenat, no meu crec) i Alfonso amb els mateixos punts queda quart.
Enhorabona a tots els participants per la seua entrega.
I desprès del torneig de sopar, que això li toca a un altre fer la crònica.
