Club d’escacs Alberic

Crónica  de Star Wars de la Cuarta Jornada

La gran guerra galáctica Continua, las fuerzas imperiales del Alzira C invadieron la sede del Alberic B, Hogar del Jubilado y su afamado guardián, es decir, el Gran Camarero Paco mas conocido como Paco Ojos Caídos que siempre demuestra su destreza sirviendo cortados y nos incita a entrar en batalla.

Antes de empezar el Gran Maestro Yoda Adolfo analizando sus estrategias se dio cuenta que su sable láser (bolígrafo) no funcionaba (jajajaja disculparme pero mientras escribo la crónica no puedo parar de reír) y pidió un receso para que le proporcionaran un sable en condiciones. Pasada esta dificultad la batalla continuaba hasta que después de una hora el Gran Maestro Yoda Adolfo recriminó a su adversario que dejara de comer galletas (jajaja no puedo parar de reírme) ya que no se podía concentrar. Pasadas estas dificultades tan importantes ganó su partida.

En la parte alta de la batalla el caballero Jedi David (mas conocido como voz agradable) hizo tablas. Nuestro Obi Wan Saler demostrando una vez más su maestría derrotó al enemigo.

El gran Qui-Gon Jin Ximo derrotó sin paliativos a su adversario.

R2D2 Jose Luis después de una gran preparación también salió victorioso. El primo del Jedi David también ganó.

La batalla se endurecía y en la lucha de Anakin parecía que a éste se le acercaba la victoria, sin embargo, perdió ante la superioridad del malvado Conde Duku.

Luke Skywalker estuvo luchando hasta el fin aunque se llevó un pobre empate después de demostrar una superioridad en el medio juego.

En el otro lado de la galaxia el afamado Alberic A ganó 8-0, ni la estrategia de Alekine ni la táctica conjunta de Capablanca y Bobi Fischer hubieran igualado a la maestría de nuestro caballero Jedi Alfonso. Tenemos que agradecer el gran apoyo y ánimo que se dio por parte del capitán Han Solo Sanchis y Ramon Che Waka.

LA BATALLA CONTINUARÁ en el planeta Castelló de Rugat, QUE LA FUERZA NOS ACOMPAÑE….

Crònica d’Adolfo Benet.

Tots recordareu que quan jo era xicotet, era famós pels meus berenars sagrats durant les partides de l’Interclubs. Podia ser bocadillo, galletes o pastissets. Podia portar-me’l de casa o demanar-lo en algun bar, forn o pastisseria. Però jo tenia que berenar. Encara ho faig, però només si no tinc partida torneig ixa vesprada.

Pero donde las dan las toman.

Amb aixó vull dir que a la meua partida hagueren dos fases: 1) Galletetes salades i 2) Galletetes acabades.

A la primera fase, el xiquet amb que em vaig enfrontar portava un tarro d’ixos amb galletetes salades de les que es posen en platets per a picar durant el dinar. Fins ahí be. Però és que per a cada grapadet de galletes que es prenia obria i tancava el tarro, per a que no s’estropearen durant els segons que tardava en tornar a pendre’n. I una vegada be, pero la mateixa seqüència repetida una i altra vegada cda minut durant tota una partida desconcentra lo seu. La veritat és que em feia mal el cap i tot. Afortunadament quan per fi se’m va ocurrir una forma diplomàtica de comentar-li-ho, el xiquet ho va compendre i ja menjava en més cuidado. Així i tot, jo ja tenia el cap carregadet i quan per fi es va acabar el tarro ho vaig agrair molt.

En quan a la partida en sí, després d’afilar les espases durant l’apertura, els dos complicàrem el mig joc a base de be, amb diverses amenaces, produint un joc molt tàctic. Jo tinc el problema de que el meu desentrene ha mermat un poc la meua llegendaria capacitat de càlcul, amb el que se m’escapaven algunes posibles variants i eixides, salvant-me només l’instint, pel que el resultat només va ser que de triar ocasionalment alguna jugada lleugerament subòptima, però no tant com per desaprofitar ventatges decisives ni per regalar la partida en cap moment (encara que li vaig donar espúrees ocasiones de conseguir posicions molt lleugerament favorables, però equilibrades). El meu rival tampoc em va fer grans regals, però si un geni com jo va trobar la posició complicada com cregueu que ho trobaria un simple humà mortal. Així que sense errors clar, però amb una acumulació de xicotets errors vaig conseguir una posició clara i només a partir d’allí em va donar peça, pero aixó es perque quan ja ho tens clarament mal tampoc val la pena calfar-se el cap.

Amb aixó ja anàvem guanyant 4-0. Així que vaig aprofitar per anar a casa per berenar. I no, no vaig pendre galletetes salades, qualsevol cosa meny aixó. Una vegada menjat i llegit, que la literatura m’agrada tant com els escacs vaig tornar per asegurar-me de que efectivament guanyàvem.

Pues sí, 5’5 a 1’5. Després afegirem una derrota i un empat on una de les nostres promeses va desaprofitar un final favorable. Però per aixó estan les partides de competició: per foguejar-mos. Jo també vaig ser un novato i així em vaig convetir en un tio curtit. Finalment pasàrem la resta de la vesprada de xarreta, comentaris de les partides dels del primer equip, compres a les rebaixes de l’uniforme del club (amb llibre del 50 aniversari de regal) i els típics enredos que ens montem nosaltres a soles per divertir-mos.

6-2. Si no m’equivoque, que ja sabeu que fins jo puc clavar la pota.

No ha tingut molta història el match Alberic- Oliva B. Els visitants han arribat puntuals però amb tan sols 6 jugadors, per tant en començat amb un 2-0 a favor.

A més a més, la mala sort s’ha encarnissat amb l’equip visitant quan amb menys de 30 minuts de joc, a un jugador li ha sonat el mòbil i un altre s’ha deixat un truc d’obertura.

4-0 per als locals i els visitants que poc a poc han anat tirant la tovallola fins el 8-0 final. Tal volta un ressultat massa abultat i excessiu, però quan a un li van les coses de cara i als altres no, solen passar aquestes coses.

La pròxima setmana ens jugarem el lideratge i moltes opcions d’ascens amb el Benimodo.

Así està la crònica que ha fet un col·laborador, Vicente Doménech Briz (Luke Skywalker).

El ejército de Han Solo Sanchis se enfrentó en la fortaleza Setabense al equipo Saetabis B.

El primer enfrentamiento que acabó fue el de Che Waka Ramón y éste derrotó sin contemplaciones a su oponente, así como el intrépido Sergi Rodríguez R3PO, nos dio el susto de la tarde cuando su oponente le dijo “Jaque Mate” de la guerra sin cuartel, menos mal que fue una falsa alarma, después de los cálculos pertinentes se salvó y a continuación pudo rematar la faena.

Después en una fratricida batalla el Luke Skywalker Vicente Junior, tras plantear la italiana y sus diversas estrategias posicionales venció a su rival.

En la parte alta de la batalla Anakin Skywalker Vicente Senior se le planteó la escandinava, más conocida como “La Dama Bailarina”. Pero después de un largo enfrentamiento posicional el enemigo sucumbió.

Después que nuestro ejército galáctico empezaba a desnivelar la batalla los últimos cuatro enfrentamientos, la cosa se complicaba hasta que Anakin sin querer apagó la luz, en plena guerra. A partir de ahí el Maestro Yoda Adolfo hizo tablas en su combate.

R2D2 Jose Luis acusó su falta de entrenamiento y perdió. Pero el gran Obi Wan Saler con su caballería rusticana realizó la partida de la tarde, imponiéndose con gran maestría y habilidad. Y por último pero no menos importante el capitán Han Solo Sanchis defendió el primer tablero con gran destreza.

La gran guerra galáctica CONTINUARÁ…

Els veterans del club, amb molt bon criteri decidiren fer-se el tallat al local del Xàtiva, així que quan la jovenalla que es va deixar els diners al poble va arribar a la sala de joc ja estaven tot l’equip complet.

Deixar el cotxe a 10 dimunuts caminant per a no tindre que eixir a possar la monedeta de l’ORA i que finalment siguen 15′ va fer que arribàrem justet justet i a jugar.

Ramón obri el marcador per a que Sergi, i els dos Doménech el redondejen i ens plantem en un 4-0 amb la meva partida amb peça de mes i la de Vicent García amb un final que pintava molt be.

Jose Luis demana taules amb l’encontre decidit però el rival decideix emportar-se la única victória local. Adolfo, com que pensava que era l’aniversari del rival li ofereix taules i finalment Vicent García i Jo acabem les partides amb victòria.

Molta alegria d’ún equip que l’any passat sols conseguí una victòria en tota la temporada i enguany ja en porta 2 de 3. Sense dubte el calendari ha fet que ens toquen els equips que encara no han tret punts i previsiblement no estaran lluitant per l’ascens.

La setmana que ve, ens toca l’Alzira C, líder intractable del grup. A vore si els plantem cara i mentretant, que ens lleven lo ballat (en homenatge a la banda sonora que amenitzava les partides).

Sergi

Tercera ronda de l’interclubs, i segona ronda que ens toca jugar fora de casa, i una altra vegada, pase del tema del viatge perquè a meitat camí m’han arreplegat.

S’arriba amb uns minuts de retard, molt mal fet per qui ix d’Alberic, totes les vegades dic que hi ha que eixir amb temps suficient per estar tranquils en el lloc de joc, però res de res, la penya a la seua. Em pose a fer l’acta amb preses per poder començar a jugar, i quan més prompte millor, perquè abans ens podrem anar a casa, i amb l’esperança de tornar amb la victòria.

Comencen les partides i es nota que el nivell està molt igualat, pasen un parell d’hores i les partides continuen prou igualades, hi ha que arribar a la tercera hora de joc, per dir que hi havia avantatje per part d’alguns jugadors. Eloy en la primera taula no era un d’ells, el seu rival, sense guanyar molt de material, apretava prou i es notava en l’ambient que li faltava poc per guanyar material definitu, com al poc de temps ha pasat. Mal anem si la primera partida és pel contrari, però Paco s’encarrega de tornar la igualtat al marcador, fent bó el peó de més que duia, encara que eren alfils de diferents colors.

El pròxim en acabar, “el narraor”. Davant l’avanç del rival, li done un parell de peons a canvi d’un peó pasat, ho acepta molt gustós el meu rival, i quan li toca tornar material, es fa el “remoló” i només entrega la peça per ixe peó, intenta entrar el seu peó pasat, però quan veu el motiu principal que jo portava, que com tenia el seu rei en l’última fila, l’amenaça de mat és inevitable, ja anem per davant. Vaig a provar unes coses per facilitar la tasca de pasar partides, i abans mire que Jose Luis porta peça de més, Llorenç està molt més millor i les altres dos no les mire molt, he vist molts peces i no tenia ganes de calfar-me tan el cap.

Mentres estic mirant l’anàlisis de la meua partida, s’arrima Alfonso, -què fas per ací??, -ja guanyem 4-1, em diu. Perfecte, només queda unes taules i ja estarem tranquils. José Luis ha fet bó el seu avantatge de peça i Alfonso ha liat al rival donant-li peonets, per tindre millor atac, i ho ha aconseguit.

Ara a vore qui pot donar la tranquilitat a l’equip. Manolo està molt mal, torre i dos peons del rival, per torre d’ell, un final que està guanyat pel rival, però ixa tranquilitat de pensar que està tot fet l’ha portat a jugar una mala jugada i davant l’amenaça d’ofegar el rei, ha perdut un peó i desprès del canvi de torres, l’opossició no la guanyava, per tant, taules “in extremis” de Manolo que ja ens dóna la victòria de l’encontre.

Santi no es podia quedar darrere, i desprès de perdre la seua partida la setmana passada, estava en ganes de guanyar, el seu rival ha aguantat molt bé, però en els apurs de temps, ha apurat massa, i “bandera”. Queda només Llorenç que té dos peons passats a l’altre costat del tauler, però els alfils de distint color, li donen oportunitats de fer taules al rival. Com estic concentrat en altres coses i mirant el tauler de tan en tan, tarde en vore que el rival no ha apuntat en més de 10 jugades. És un fet que no es deu permetre a ningú, el REGLAMENT HO DIU CLAR, HI HA QUE PORTAR LA PLANELLA AL TALL. Quan un jugador està apurat de  temps, si no apunta perquè així recupera un poc de temps, està infringint les normes, i no anem a ser sempre els “…….” que ho deixen pasar tot, i quan ens pasa a nosaltres no fan el mateix, les normes estan per complir-se, i si no li dóna temps de posar la seua planella al dia, i perd per bandera, abans ens anirem a casa.

A la fí, victòria i anem a casa amb el 1,5- 6,5. A continuar la bona ratxa la propera ronda.

Ja ha començat el torneig per excelència dels escacs valencians i el nostre primer equip no ha demostrat la seua força davant el recent ascendit Benigànim, només s’ha pogut empatar, bé han sigut ells qui han empatat per ser més concrets als fets ocorreguts.

De l’eixida o el viatge poc puc dir, perquè vaig anar pel meu compte i no sé la “colla” com seu va montar, però el principal de tot, és que es va aplegar a temps, un poc massa justet, però bé. Com el nou local del Benigànim està a les afores del poble, l’aparcament va ser ràpid, davant del local, i la sala de joc, prou bé. Un lloc molt agradable de jugar.

Però anem al que anem. Els dos equips presenten 7 dels primers 8 jugadors de l’equip, a vore si aquesta continua per nosaltres, que és un tema que ens porta de cap tots els anys, i la incògnita del huité jugador, que en ells pareix que va a ser normal que participe en l’equip, però a nosaltres no, és un jugdor que li agrada més participar en el segon equip, on la preparació prèvia de la partida no és tan exigent (per no dir nul·la) i la seva sabiduria del temps li pot reportar la victòria. Això va comportar que en poc més de dues hores, el rival li va guanyar, deixant el marcador favorable als de casa. Ja comencem mal, tenint que remontar el resultat advers i en poc de temps.

Però tranquils, que està el “narrador” per salvar els mobles. Amb una simple ambició de guanyar un peó net, vaig quedar millor en el mig joc, però el meu rival no es va conformar en perdre un peó i es va quedar amb un alfil tancat, que prompte podia caure del meu costat. Amb l’amenaça de perdre l’alfil, el meu rival es va vore apretat i el seu intent va quedar pitjor, perquè va perdre una torre per salvar-lo, i unes poques jugades desprès va abandonar, va ser poc desprès de l’altra partida, per tan, empat en el marcador.

I quasi sense temps a vore què és el que hi havia de nou, Santi aconsegueix la victòria, que el seu rival ha estat lluitant des de l’obertura per salvar els mobles, una mala jugada l’ha dut a quedar molt inferior i l’atac de Santi no l’ha deixat tranquil en cap moment. Sense tindre una clara ventatja material, la possició de les peces donava a entendre qui podia guanyar i qui no.

Ja s’ha aconseguit remontar i anem per davant, a vore si la resta fa el que toca. Però no era el dia i prompte Manolo perd la seua partida, que torna la igualtat al marcador.

Ens trobem al bar comentant la partida de Santi, quan ens bé un altre dient que no ha pogut fer res, i ha empatat, ho ha intentat de diferents formes, però no ha hagut sort.

Com ja queden poques partides en joc, puje a vore com estan les altres i resulta que també han acabat, Alfonso taules i Jose Luis ha guanyat la partida amb més “morbo” de l’encontre. Una reedició de l’última vegada que acudirem a jugar a Benigànim, on el nostre jugador es va oblidar d’apagar l’alarma del mòbil i va perdre al poc de començar a jugar. Aquesta vegada el capità d’equip ha estat a punt de confiscar-li el mòbil i per tal motiu, l’ha hagut d’encedre davant d’ell i tornar-lo a apagar.

I ens queda per finaltizar la partida del nostre primer tauler, que quan està en el final, es veu prou mal, amb peó de menys i alfils del mateix color. Ahí és molt difícil aguantar, perquè està el seu rei molt apartat del peó rival i el de Benigànim fa valer ixa ventatja, per tan, ens quedem empatats a quatre.

Com el més important és que s’ha jugat (en el meu entendre) i no ha perdut l’equip, a vore si la pròxima setmana es pot aconseguir guanyar.

Crònica Alzira (22-12-2012)

El passat dissabte 22 de desembre, vam ser convidats pels organitzadors del Torneig d’Escacs TNR, patrocinat pel nou diari digital Tus Noticias de la Ribera en el que participàvem 8 clubs d’escacs de la Ribera: Alzira, Cullera, Carcaixent, Sueca, Montserrat, Benifaió, Benimodo i Alberic.

Ambient festiu i relaxat fins que començaren les partides a un ritme de 5 minuts més 3 segons d’increment.

Per part nostra l’equip estava format per Alfonso Martínez, Francesc Bru, Alberto Bisbal, Vicent Garcia i Vicent Doménech de reserva.

Començàrem el torneig empatant amb Benimodo i Cullera dos encontres igualats, en els que podíem haver guanyat al Benimodo (Alfonso va perdre per il·legal quan ja anava a coronar peó) i haver perdut amb el Cullera que portava molt bon equip. Francesc Bru va guanyar les seues dos partides i Alberto i Vicent una cadascú.

Després perdíem amb el Carcaixent i el Sueca per 3-1 els dos encontres en els que Francesc Bru va puntuar a les dos partides i es tornaren a escapar posicions molt bones.

A la cinquena ronda donàrem la sorpresa en guanyar per 3-1 a l’Alzira, guanyaren Alfonso i Vicent Doménech, en una espectacular partida que es va decidir en poques jugades i feren taules Vicent Garcia i Francesc Bru.

A la sisena tornàvem a perdre davant el Montserrat on podríem haver fet millor resultat, una altra vegada Francesc Bru va ser qui guanyà la seua partida.

La darrera ronda ens enfrontava davant el cuer Benifaió i anàvem en sisé lloc, així que necessitàvem guanyar per arribar al cinqué lloc. Aconseguirem guanyar per 2.5-1.5 després de les victòries d’Alfonso i Francesc i les taules de Vicent Garcia que ens asseguraven la victòria a l’encontre per la mínima.

Els resultats particulars foren Alfonso 2 punts de 7 partides, Francesc 6.5 punts de 7 partides amb una impressionant i  destacada actuació, Alberto 1 punt de 6 partides, Vicent Garcia 2 punts de 5 partides i Vicent Doménech 1 punt de 3 partides i amb la seua aportació moral.

A la fi aconseguírem el cinqué lloc en un difícil torneig, finalitzà l’acte amb una foto amb tots els jugadors que és per a emmarcar i amb l’entrega dels trofeus als tres primers per part del patrocinador. El torneig va ser guanyat per l’equip de Carcaixent amb un punt i mig d’avantatge quedant segon Sueca, tercer l’Alzira, quart Cullera, cinqué Alberic, sisé Montserrat, seté Benimodo i octau el Benifaió.

Molt bon torneig per a repetir l’any que ve.

Podeu vore les fotos en la pàgina del patrocinador on eixim nosaltres i els nostres rivals. Hi han fotos dels encontres nostres contra Montserrat (foto 9) i Cullera (fotos 2 i 5) i de la meua rival a la segona Ronda Maria de los Santos de Cullera (foto 7) a la nostra partida que quasi em guanyà i em va fer patir molt.

Francesc Bru, Alberic 26-12-12

Bé, ja estic una altra volta per ací per dir un poc el que hi ha, i així, qui no s’apunta als esdeveniments que organitzem, pot fer-se una idea per la pròxima vegada, a vore si perd la por i acudix.

Primer comença la vesprada amb un torneig amistós en el club, mentres esperem a qui ha anat a jugar el torneig per equips a Alzira. Un torneig que té un ritme molt ràpid i en poc més de mitja hora finalitzen les 7 rondes que constava el torneig. El guanyador del torneig, no es pot dir, perquè com era un simple torneig amistós, el que més interessava era participar i fer rotgle, apart clar, de pasar una bona estona jugant als escacs.

Però com el personal s’havia quedat amb ganes de jugar, ens posem a jugar el típic “puxa i baixa” per esperar a l’altra penya, i poc a poc, va venint més gent que només volia el sopar, i encara que no volia participar, s’apunta a jugar i quasi ens quedem sense lloc en el club, perquè no s’esperava tanta gent, -Hi ha més gent ara, que quan es juga una ronda de l’interclubs-, deia algú per ahí. Qui havia jugat a Alzira, encara volia jugar més i com estaven més descansats que la resta, els venia millor aquest ritme i aprofitaven el cansanci del personal per acaparar les primeres taules.

Però a la fi, el que esperavem era que fora l’hora per anar a sopar i ens dirigim cap al lloc. Els detalls no es poden dir, perquè així, qui no va vindre haurà d’acudir una altra vegada i s’enterarà de tot el que va pasar, el sopar va estar acompanyat per un soroll de la taula del costat, que em feia recordar quan escoltava parlar als colombaris d’Alberic, menys mal que a última hora es vaen dedicar a cantar.

Com últim moment del sopar, es va fer entrega de la copa al guanyador del pasat torneig Social, que es va encarregar José Ramón de fer els honors i presentar-me, clar, perquè el guanyador vaig ser jo (no podia ser altre).

I ací podeu vore un poc dels detalls:

https://picasaweb.google.com/xacoma/22DeDiciembreDe2012?authkey=Gv1sRgCKa_z47v8LSY0wE

Ja s’ha acabat aquest durísim torneig del Club Escacs Alberic, úlitma ronda i qui estava amb opcions de millorar el seu lloc en la classificació, ha cremat totes les seues probabilitats, sense deixar la partida en empat, en cap moment.

La primera partida que ha finalitzat, ha estat la que enfrontava a Paco i Alberto (así pot pasar de tot!!!!). Qui guanyava podia quedar tercer al final del torneig. I no ha defraudat gens, al poc de començar, entrega de peça per dos peons a càrrec d’Alberto, que deixa l’enroc de Paco al descobert. Canvi de peces per part d’Alberto, per deixar lloc a les seues torres, davant l’amenaça de guanyar la dama, però Paco no es deixa pillar i aguanta molt bé, unes jugades. Tan pendent estava de l’atac d’Alberto, que ha desuidat l’altre costat del tauler, i ho ha aprofitat Alberto, amb un altre peó i tan li ha agradat l’assumpte a Alberto, que per menjar un parell de peons més, i amb la panxa plena, s’ha deixat la torre pel cavall. Interessant partida amb torre contra cinc peons.

L’avantatge és tan gran de peons, que es deixa menjar un, per avançar el peó pasat que té Alberto, que per frenar-lo, ha tingut que tornar l’únic peó que li quedava al rei per davant, ara només li queda la dama per defendre el seu rei (uuuufffff!!!!!, què perill), menys mal que provoca el canvi de la torre, i només amb la dama, no podrà fer el mat.

Però el canvi de dama, li torna a donar opcions a Alberto, que té el peó quasi a punt de coronar i eixa vigilància va a càrrec de la torre, i clar, no pot progressar molt Paco. Quan posa el seu rei en joc i comença a fer la seua feïna (menjar els peons rivals), a Paco li s’acaba el temps.

L’altra partida, més tranquila, però molt ràpida per part del nostre llampec Alfonso, no ha tingut compassió de Ramón, i en poques jugades li ha guanyar una peça. I tal i com diu tot els que saben jugar als escacs, quan vas perdent, hi ha que avançar els peons de davant del rei, i com bon alumne que és Ramón, ho ha fet a la perfecció. Alfonso només ha hagut d’esperar unes jugades i amb una qualitat de més i el rival totalment entregat, perquè el seu rei estava al mig del tauler, sense cap defensa per davant, li ha guanyat la dama, i poques jugades més ha durat la partida, assegurant el segon lloc de la classificació.

I queda per finalitzar la partida entre el “narraor” i Vicent, que aquest se la jugava, només li valia la victòria per quedar tercer. Amb prou tranquilitat l’obertura per part dels contendients, “el narraor· s’enroca i llança els seus peons a vore si es pot pescar alguna més, mentres estiga el rei contrari al mig. Però ixa presa per atacar, ha descuidat una simple amenaça de Vicent, que l’ha portat a traure les peces amb tranquilitat, i deixar la possició prou igualada.

Unes jugades per colocar com cal les peces, i com no es trau res en clar, a canviar peces. Vicent avança el seu peó de torre i amb el canvi de dames es queda amb el cavall en quadro negre, que no es pot llevar per mí, a canvi d’un peó. Queda una possició molt tancada, que provoca unes jugades per part del dos jugadors, a vore per on es pot entrar, i com Vicent no vol desfer-se del seu cavall valuós, intenta progressar amb ell, i això deixa l’oportunitat al ·narraor” d’avançar un peó, que es queda pasat. Amb l’intent de canvi per part de Vicent, molt mala elecció, perquè l’únic peó que podia coronar era el meu, jugades tranquiles i a guanyar peça, que deixa la partida sentenciada. A la fi, no ha pogut ser i Alberto tercer, “el narraor” ja era campió la setmana passada.

Espere que els jugadors hagen complit el principal objetiu d’aquest torneig i les bones vesprades d’escacs continuen per molts anys, fins la pròxima edició del Social.