Club d’escacs Alberic

Penúltima ronda del social, i ja hi ha un lloc molt definit, un altre quasi clar i només hi ha dubte clar amb el tercer lloc de la classificació final del torneig. El duel que hi havia per definir la classificació no ha defraudat, ha sigut lluita fins al final i afegix els apurs de temps d’un jugador per donar-li més emoció.

Anem primer a la partida que ha finalitzat primer, Alberto versus Sergi. Alberto a la seua marxa en la seua obertura,  Sergi, no sé per on anava, una configuració de peces que no sé on l’haurà aprés, perquè en l’escola del club, això no li se diu mai. Una vegada enrocat Sergi, Alberto, com és normal en la situació de la partida, el seu rei sense enrocar, li ha avançat els peons de rei per debilitar ixe costat. I com bon alumne que és Sergi, sap que hi ha que fer una entrega de peça per dos peons, per deixar-li al rival que li ataque tranquilament al seu rei, i així, no li entrarà ningun mal de cap al rival, només caldrà esperar el forat que li deixa per poder entrar. I és el que ha fet Alberto, s’ha enrocat i a intentar posar les peces per atacar l’enroc rival, i el meravellòs alumne, com toca fer davant qualsevol amenaça de l’enroc, és avançar els peons per defendre’s millor. I així ha pasat, en poques jugades més, Alberto ha aconseguit guanyar la partida, perquè l’entrada de les torres era inevitable, amb el mat pel mig.

L’úlitma partida en començar no ha tingut molta història, prompte Paco ha tret l’iniciativa i Ramón no ha pogut fer res, i ha abandonat la partida.

Però la partida que es presentava més decisiva del dia, era la de Vicent-Alfonso. Qui guanyava tenia la possibilitat d’asegurar-se el segon lloc de la classificació final, i apretar, un poc, al líder indiscutible del torneig (el narraor). El plantej de Vicent, tal com si fora una india de rei, no ha donat el seu fruit, perquè la dispossició de les peces, per part d’Alfonso, no era l’adecuada, i a la sèptima jugada, s’ha deixat un peó del centre, sense cap alternativa. Una vegada pasat el primer moment, amb els reis amagat, ha començar la lluita, però al contrari que es puga pensar, era Vicent qui tenia les intencions més agressives, amb el consiguient retard en jugar per part d’alfonso, que estava per la jugada 20, amb l’increment de rellotge i mitja hora per Vicent. Però Alfonso està jugat molt amb el rime ràpid (perquè si pensa, segurament farà la mala) i torna a guanyar un altre peó del centre. No va a ser decissiu, però la tranquilitat de saber que el rival no pot entrar amb garantia és molt tranquilitzadora, i ha avançat els peons per obrir la situació del rei contrari, perquè la del seu ja era prou oberta, que Vicent encara volia més.

Però si l’atac de Vicent es perdia perquè no trobava el forat per entrar, Alfonso amb el seu alfil negre, en el centre del tauler i l’altre en un costat per tallar la fugida del rei rival, s’ha fet amb la partida quan ha aconseguit entrar amb la dama al terreny rival, i més o menys, a partir de la jugada 30, els dos jugadors amb l’increment del rellogte. A la fí, Alfonso que guanya i té un 95 % de probabilitats de quedar segon en el torneig. Vicent, amb la seua derrota, deixe com a Campió del torneig al “narraor”, i haurà de cremar les seues possibilitats de quedar tercer, amb l’enfrontament entre els dos mencionats ara. I si no pot aconseguir la victòria, té un parell de companys esperant la seua oportunitat, perquè Paco i Alberto estan empatats a punts i qui guanye, amb el seu enfrontament particular, podrà pasar davant de Vicent.

Així, que ens espera una última ronda que encara pot donar molta emoció i bones partides.

Una nova jornada d’escacs en la casa de la cultura, i bones partides s’han vist. Hui només hi havia una partida amb molta diferència de nivell, però, que el jove valor de la pedrera ho té per apendre i posar les coses quan més difícil millor. La resta de partides eren uns enfrotaments prou igualats, a priori, i s’esperava que donaren espectacle.

La primera partida en finalitzar a sigut la del “narraor”. El nostre valor de la pedrera s’ha fet un lio i quan a començat a pensar, portava una peça menys, per tal de no perdre qualitat, a preferit perdre una altra peça. Per mantidre la ventatja, “el narraor” no estava enrocat, situació que aprofitava el rival per vore si podia contraatacar, però són moltes peces de diferència i quan ha eixit un poc el que quedava per eixir, s’ha produït el mat, a saber en què estava pensant la nostra “perla” que no ho ha vist.

La segona en finalitzar, ha estat la de Paco i Alfonso, amb prou d’incertessa a primera hora, perquè Paco li ha costat prou de vindre, quasi li ha pasat el temps d’espera. Una vegada amb els monarques amagats, han començat a vore qui avançava millor els peons, i Alfonso, que li agrada més atacar que Paco, portava l’iniciativa, però un mal canvi l’ha obligat a canviar dos peces per torre. Els dos enrocs desfets ha donat una partida amb moltes probabilitats d’atac. Que sempre solen finalitzar amb el canvi de dames. Paco s’ha quedat amb el rei tancat i ha torrnat la ventatja material, una vegada recuperat tot, la partida ha acabat amb empat. Tot dependrà de la resta per decidir la classificació final.

I l’última del dia per Alberto i Vicent. Prompte les hostilitats han començat, però Alberto amb el rei amagat ha jugat millor les seues probabilitats, guanya un peó en el mig del tauler, i el seu rival encara per enrocar. Vicent encara s’ha refet i recupera el peó, però una mala jugada, quasi seguit a la recuperació del material, la tornat a deixar amb un peó menys. Final de cavall (Alberto) contra alfil (Vicent), amb uns quans peons pel mig i el peó de més per Alberto en un costat del tauler. Ixa ventatja l’ha sabut portar bé Alberto i encara que no ha aconseguit coronar el peó, ha fet que el rei rival anara per ell, i eixe desplaçament l’ha aprofitat per menjar-li els peons i quedar en ventatja clara per guanyar la partida.

La propera ronda, una partida per decidir el segon lloc del final, i encara que no juga ell, per decidir el guanyador del torneig. Ixa partida és entre Vicent i Alfonso, si Vicent no guanya, “el narraor” serà matemàticament campió del torneig (jo descanse), perquè és l’únic que el pot igualar a punts. La resta de partides pareix que està prou desigualat, però mai es pot saber segur fins que no es jugue la partida.

Ja està més de la meitat del torneig jugat i es veu un poc més clara la classificació del torneig. Hui, bones obertures s’han vist per part de tots els jugadors. Un temps de la partida que sempre ens va prou mal perquè no entrenem com cal, molts, pensen que no fa falta entrenar, però cada dia es veu que això pasa factura com qualsevol altre esport.

Només amb un parell de minuts s’han posat els rellotges en marxa, amb el fil musical que hi havia, la vesprada ha sigut ben acompanyada per la fira medieval que ha aguantat l’aigua que ha caigut (no molta) per poder gaudir de la seua festa a la plaça.

La primera partida en finalitzar, ha estat la de Ramón i Alberto. El nostre company, ha oblidat que amb la Siciliana tancada, el blanc deu esperar un poc més per atacar, i li ha costat la qualitat. Per si fóra poc, s’ha deixat doblar un peó, i ha obert el joc perquè així, les torres d’Alberto jugàren millor, què bon cor que té aquest xicot!!!! Bé, com està aprenent, espere que ho tinga en compte per altres vegades i ja veu que, quan té un rival superior amb ventatja material, no es complica molt la partida i ho soluciona llevant-li peces al rival, perquè així, els deixa sense contrajoc.

Desprès, Vicent i Sergi han finalitzat, si bé ha sigut prou avanzada la vesprada quan ha pogut solucionar la partida Vicent. El nostre valor de la pedrera, pareix que el refredat no la deixat aguantar tota la partida concentrat, perquè quan es porta un parell d’hores, si no estàs bé, la concentració no és la mateixa i jugades que poden ser simples, et costen la partida. Quan s’ha vist amb una peça de Vicent pel seu territori, s’ha posat nerviós i ho ha perdut tot en poques jugades.

I l’última en finalitzar, era d’esperar, la partida del “narraor” i Paco, els dos primers classificats de l’última edició. Obertura prou mala per la meua part, que Paco ha sabut eixir millor i la seua possició era molt bona. Però una vegada he pogut amagar el rei, pareix que s’ha preocupat més de voler canviar peces que de millorar les seues possibilitats. Poc a poc, la partida estava encaminada a taules, perquè si ú tenia probabilitat d’avançar per un costat, l’altre ho tenia prou controlat i es quedaven tots sense poder traure res en clar. Però una vegada s’arriba al moment que el temps és poc per traure la millor jugada, ha errat Paco i la peça que ha volat!! Sense res que poder fer amb el joc, ha abandonat i quede en solitari al capdavant de la classificació.

La propera ronda, dos partides molt bones que van encaminades a decidir la classificació final, vore si són tan bones com es pot esperar dels jugadors que s’enfronten.

Una vegada pasat la setmana de vacances, tornem a l’acció dels escacs. Segona ronda del Social i sense cap sorpresa en els resultats, els favorits aconsegueixen les seues victòries, encara que els ha costat prou més del que s’esperava.

Si en la primera ronda eren els tres jugadors que portaven les negres qui s’emportaven el punt, ara ha tocat a les blanques, els tres han guanyat. Ara cal esperar que la propera ronda no pase el mateix i no siga tot pel mateix color.

La primera partida en finalitzar ha sigut la que enfrontava a Alfonso i Sergi. Bona partida del nostre jove de la pedrera i una entrega de peça per dos peons, que encara estic pensant a què “dimonis” venia. Però hi ha que confiar que ell l’ha vist bona i ho ha fet. Com és normal desprès d’entregar, no es pot esperar guanyar en poques jugades, els peons hi ha que tirar-los endavant per traure profit de la teua superioritat en aquest aspecte. I en aquest moment li ha entrat la por al nostre company, que s’ha dedicat a esperar i la mínima oportunitat d’Alfonso no l’ha deixat pasar, encara que no era definitiva, perquè encara hi havia molt que lluitar, Sergi ha dit prou i la partida ha finalitzat. Xé!! en el millor moment de la partida!!!

Pel que respecta a la partida del “narraor”, poc que dir, perquè en una hora me l’he “berenat”. Alberto ha plantejat un Volga (per probar, diu) i li s’ha atragantat a la jugada 6. Desprès, ha jugat com ell tenia previst, però el canvi d’ordre que jo he fet, no van bé les jugades normals. Quan el centre meu s’ha movilitzat, la partida era meua i encara que ha entregat la dama per aguantar un poc més (mira quina diferència, a Alfonso a la mínima abandonen i a mí, encara que perd la dama continua) a les poques jugades la ventatja era decissiva i molt clara.

L’última partida en finalitzar ha estat la de Vicent i Ramón. Una Inglesa de Vicent que ha sigut contestada bé per l’India de Ramón. Encara que la seua falta de partides l’ha portat a precipitar-se amb l’atac (primer trau les peces abans d’atacar), ha jugat prou bé i només la pèrdua d’un peó, ha sigut el mal que li ha costat la partida. I vaja peó, que quan ha pogut moure’l Vicent, no ha part fins aplegar a l’última fila i canviar-lo per dama.

Una setmana més he fet jo la crònica, a vore si la propera setmana algú s’apunta a fer-la i hi ha un altre punt de vista del que pasa en les partides.

Ja estic una altra vegada fent la crònica del torneig jo, i això que ho vaig dir a qui desitgara fer-la, que ho podien fer, que ja es publicaria en el bloc, però res de res, la penya no està interessada en escriure, els interessa més criticar-me a mí quan la faig, i si no hi ha ningú més, algú l’ha de fer perquè així, tots es poden assabentar del que va pasar.

Bé, anem per feïna. La vesprada es presentava moguda, i no en temes d’escacs, la tronada es vea vindre i els llampecs eren seguits, l’eixida es va fer només estar tots allí (per cert, la pròxima vegada, qui diga el lloc, haurà de certificar que ha d’estar obert) perquè no volia que ens pillara a meitat de camí la plutja. Va vindre prou justet, en aplegar al lloc va començar a ploure i no només aigua, menys mal que va ser poc de temps i el cotxe no li va pasar res.

Pel que respecta al torneig, el normal que pasa sempre, quan guanya un, l’altre perd i així no es pot progressar en aquest tipus de torneig, perquè compta punts per tauler. Primer, victòria davant el Benigànim, amb només una derrota en l’estrena de Llorens a la seua tornada a participar. Desprès, derrota amb Benimodo i Alfonso és l’únic que salva els mobles. Tercera ronda i Xàtiva és la víctima, però es guanya per la mínima. Amb aquesta ronda, com hi havia un jugador de més en el nostre equip, el cedim a l’equip de Benigànim que un jugador s’en ha d’anar perquè la pillat la tronada i està “xopat”. El “vaixell insignia” del nostre club és cedit, amb la condició que el tenem que adoptar permanenment, però com ens diuen que no li paguem prou per això, no poden admitir aquesta condició, com va a començar la següent ronda, es deixa sense ninguna condició la cessió.

A la quarta ronda ens toca el Carcaixent A, com sempre juga amb els millors jugadors del club, és candidat a la victòria final, ens guanya, però per la mínima. Cinquena ronda que ens enfronta als Voltors, tornem a guanyar per la mínima. Sisena ronda i ens toca el Carcaixent B, a priori, l’equip amb menys potencial perquè no va puntuant molt en el torneig. Jo, com estic fent males partides, descanse i deixe que entre a jugar una partida a Sandra. El canvi no li senta gens bé a l’equip que perd pel resultat més abultat del torneig, no els puc deixar sols, son com xiquets, que es posen a plorar i creuen que sempre vaig a estar jo al costat per salvar els mobles, i no és així. Setena i última ronda, i el Drac com a últim rival, estem igualats a la classificació, qui guanye l’enconre quedarà per davant. No és el nostre dia i es perd per la mínima una altra vegada, a la fí, quints del torneig, a vore si es millora per la pròxima edició.

Pel que respecta a les actuacions individuals, el millor ha sigut Alfonso, l’únic que ha pasat del 50% dels punts possibles, desprès, amb la meitat dels punts possibles, Santi i el narraor, i el que sempre es pasa, que els taulers de darrere no guanyen el que hi ha que guanyar i per això quedem on quedem. Llorens va notar la falta de ritme de competició i només dos puntets, igual que Vicent, que les seues queixes que no estava entrenat durant el torneig no li serveixen de res si la pròxima vegada no s’entrena millor. Però no pasa res, esperem un altre torneig per tornar a gaudir dels escacs amb els companys del club i a vore si ens va millor. Pel que respecta a l’infiltrat, li va anar millor al final, perquè es va quedar amb l’equip que va quedar tercer, encara que estava ple de fitxajes. Campió del torneig Carcaixent i segon Benimodo, que es va decidir a l’ultima ronda amb l’enfrontament entre els dos.

I per si no es fieu, les fotos estan en aquest lloc:

https://picasaweb.google.com/xacoma/2012Carcaixent?authkey=Gv1sRgCNCjlvOkt4OXhgE

Ja està en marxa el Torneig Social d’aquest any.

Les primeres partides no han deparat ninguna sorpresa, principalment pel gran desnivell entre els jugadors que s’enfrontaven, però ja se sap, que no hi ha que deixar d’estar atent, perquè sempre et pot pasar un descuït i perdre la partida.

Qui desitge vore els resultats d’aquest torneig, ho podrà fer per internet a la pàgina de chess-results, o millor, que pase el dissabte per la vesprada per la casa de la cultura d’Alberic, i ens vorà en directe. Encara que el proper dissabte no estarem, perquè ens anem de “pont”, però l’altre, ja estarem a punt per jugar.

El passat dissabte es va disputar el Memorial José Maria Cortés Ruiz a Meliana, que també es va convertir en un altre homenatge a un company que ens ha deixat fa poc, es tracta de José Vicente Muela Gil. Sempre, és d’agrair les paraules d’afecte a una persona que ha fet molt pels escacs a València, més concret al Club de Meliana, i per tal d’aquesta mostra, es va guardar un minut de silenci abans de començar el torneig.

Ara toca parlar del torneig. Vaig vore un torneig on es realitzava un homenatge a una persona que crec que va donar molt al Club de Meliana, i com el cognom és el mateix que el meu, vaig dir, aquest no el tinc que perdre, vaig a jugar-lo. Amb el “cuquet” de jugar amb algú del meu club, perquè si no és així no vaig (jo sol, ja fa temps que he deixat d’anar als tornejos) a jugar, l’únic que va caure en el parat, va ser Alfonso, que aquest estiu ha estat en altres feïnes i no ha pogut gaudir dels escacs com ell vol, i encara que desprès, per la vesprada, podíem jugar un altre torneig, decidírem completar el dia jugant escacs a Meliana i Tous.

Bon nivell de participació (i no ho dic perquè estava jo) en qüestió de titolats, apart d’altres que sense tindre títol, juguen molt bé i els fan pasar moments crítics als profesionals. Però aquest torneig, no s’han deixat sorprendre i els primers llocs de la classificació han estar repartits entre ells, Renier Castellanos, Kovacevic i Vasallo els primers.

Però el que més importa, és la nostra participació, prompte es veu que Alfonso no està en el seu millor nivell, o que només el trau quan juga contra mí, per guanyar-me el torneig de casa. Els cas és, que quan li tocava guanyar per anar igual que jo de punts, perdia contra un rival amb menys ELO, no es tracta de dir que l’altre era més roïn, però a priori deuria guanyar Alfonso, però quan no és el dia, no és el dia i prou.

A l’última ronda, tinc 4 punts, si aconsegueix puntuar, asseguraré premi en metàlic, però com tampoc era el meu dia, vaig fer la pitjor partida del dia, i en qüestió d’un parell de minuts, vaig abandonar, perquè em deixava alguna peça cada 4 o 5 jugades. El fet aquest em va donar temps per vore què estava jugant Alfonso, prompte es veu que portava peça per un parell de peons, però amb les ganes d’atacar del rival, li va caçar la torre i ja era molta ventatja. Com el rei d’Alfonso estava en l’aire va aguantar un poc, però Alfonso apretava més cada vegada, però torne a dir, que no era el seu dia, i en una mala jugada, va perdre tota la ventatja, i per no perdre un poc més, ho va perdre tot, així que es va quedar per darrere de mí una altra vegada.

També em va servir finalitzar prompte l’última partida, per felicitar a l’àrbitre del torneig, Luis Arance, per la seua magnífica forma de portar el torneig. Entre ronda i ronda, es donava avís quan s’anava a penjar la ronda i en un parell de minuts, a començar a jugar, qui estiga xarrant, que es quede, però el rellotge es va a posar en marxa. Hi ha molta costum en el nostre esport, a no complir mai l’horari, amb l’excusa que es tracta d’un esport entre cavallers, ens oblidem que un cavaller no deu arribar tard al lloc, i qui tarda en arribar al tauler li està faltant el respete a qui està esperant, que ha deixat de xarrar amb el seu amic o grup de xarrada per estar a temps.

En qualsevol altre torneig, el retard que es va tindre per l’homenatge al company de Meliana, hauria portat al torneig a finalitzar més tard de les 2 de migdia, però amb l’agilitat i el bon saber portar de l’àrbitre no va pasar això. I no es tracta del retard per un acte puntual, es tracta de no tardar en començar a jugar, perquè un grupet d’amics està de xarrada i porta  a més de 40 persones a esperar-les, que no deuria ser així.

Donar l’enhorabona als guanyadors més menuts, José Joaquin Hernández en el sub14 i Ruben Gonzálvez en el sub10, per la seua victòria. I espere que la resta de participants gaudiren d’un matí d’escacs a Meliana igual que jo, amb ganes de la propera edició per tornar a participar.

Ha començat el torneig de Mislata amb una nova edició que compta aquest any amb dos persones de qualitat jugant el torneig, es tracta de Ramón Iborra i “el narraor”. Sí senyors, hi ha un parell d’atrevits del nostre club a Mislata, a vore què poden fer en aquest dur torneig.

Per una part, a quedar el millor possible i per l’altra part, comprovar els progressos d’enguany a l’escola del club.

Jo, de moment, un punt i mig, hui només he pogut fer taules davant un xiquet, sí un xiquet i prou xicotet, no respeten als majors estos jòvens de hui en dia. Una partida molt igualada que per tractar de guanyar quasi em costa el punt, gràcies als companys del costat, que amablement estaven xarrant desprès de finalitzar la seua partida, i el meu rival estava més pendent del que estaven comentant ells, que de la partida, no ha vist la jugada guanyadora i he forçat les taules.

Pel que respecta a l’altre jugador estrel·la del club, Ramón, dir que la primera partida estava prou nerviós i la va jugar com una partida ràpida, i clar, com ell no està acostumbrat, va perdre. Aquest matí, desprès de dir-li ahir que no tinga pressa a jugar, pareix que ha fet cas i ha jugat molt més millor l’obertura, bé, comença a donar els seus fruïts i aguanta molt més bé. Quan es puga analitzar les partides, no hi ha sala d’anàlisis per tant de jugador, podrem vore si ha millorat realment.

Un altre jugador que es deixa caure per allí, que sol vindre pel club prou, és David Cuesta, que està jugant el tancat de promeses. Primer li han tocat dos jugadors amb més ELO que ell i ha aguantat “el tipo”, a vore ara que juga contra rivals més inferiors què fa.

De la resta del torneig, es prompte per comentar coses, en altres cròniques a vore si recorde de comentar alguna d’ells, que són molts i prou igualats els diferents tornejos, perquè els primers de la llista no estan al capdavant de la classifciació provisional.

Un altre dissabte el Club Escacs Alberic organitza un torneig d’escacs per gaudir una vesprada amb els escacs amb un grup d’amics que compartéixen aquesta afició.

Es va intentar fer un nombrós grup de gent, però pareix que és mala època pels escacs, perquè fins última hora va haver gent que no va poder vindre. Serà perquè al ser un lloc nou, la gent tenia por de perdre’s pel camí? Bé, el cas no es aquest i anem al torneig que sí que ens interessa.

Primera ronda sense sorpreses molt evidents en els resultats de les partides, però en la segona, ja es veu que hi ha un grup que està un pas per davant de la resta, tots els membres de Carcaixent guanyen les seues partides, davant rivals que en teroria (per l’ELO) són més forts, però no és el dia de molts i a la tercera ronda continuen la seua marxa imparable, i el mateix en la quarta ronda.

Pel sistema d’emparellament utilitzat, els que formen un equip no poden jugar entre ells, i només a la quinta ronda hi ha qui pot amb algú d’ells, Antoni Montalvan entaula la seua partida i Gabriel Martínez i Pablo Sampedro perden, només queda amb totes les victòries Enrique Pedrós i Francisco Barbero. I en l’última ronda, estos dos jugadors estan mirant de reull a la resta de partides, perquè si guanyen, el sistema de desempat decidirà el guanyador del torneig. I com pasa en aquest torneig, ningú dels dos perd i el sistema de desempat diu que guanya Enrique, desprès Francisco i tercer Antoni, que es recupera de la partida anterior, tampoc es deixen sorprendre Gabriel i Pablo  que finalitzen en quarta i quinta possició, respectivament.

El principal objetiu que era fomentar als equips participants, va quedar prompte decidit, perquè Carcaixent ho tenia tot clar en la quarta ronda, i la resta va optar només a vore qui quedava segon i tercer. Benifaió va ser el segon del torneig, l’equip d’Alberic B, tercer, que davant un enfrontament directe entre jugadors dels dos equips a l’última ronda, va finalitzar en un empat que li va donar el subcampionat a Benifaió, si el nostre jugados haguera guanyat, aleshores estariem parlant que el subcampionat seria nostre, però no era el nostre dia, la tropa està més pendent de la festa de la nit pasada i la que està per vindre que de jugar. Però tampc és excusa perquè qui va guanyar i va quedar per davant de nosaltres, va fer millor torneig i partides que nosaltres.

A vore si una altra vegada ens tornem a vore jugant als escas. Per vore el torneig vos pase la direcció de chess-results.

http://chess-results.com/tnr76296.aspx?art=0&lan=1

I per vore uns quants moments del torneig:

https://picasaweb.google.com/xacoma/TorenigFira2012?authkey=Gv1sRgCPPHmoyb__vBcA

Tal i com havia promés, ja estic así una altra vegada per comentar el que va pasar a l’infantil d’Alberic. També, adjuntaré l’enllaç per vore el torneig en internet, qui desitge vore més coses concretes del que va ocòrrer, ahí ho podrà vore.

En les dues primeres rondes, els favorits per quedar per davant no deixaven peu a la sort i guanyaven les seues partides amb prou solvència. No és que guanyaren sobrats, però qui més va a jugar tornejos, té un puntet per davant de la resta. A la tercera ronda, primer enfrontament per vore el guanyador del torneig, Josep davant Vicente, que com és normal (segons el que vaig dir en la primera crònica), Josep guanya la partida i primer obstacle que salva. En una altra partida entre locals, Sergi li guanya a Ian, i la nostra jove promesa José Doménech, perd davant Laura Barberà.

Quarta ronda i nova prova de foc per Josep, davant el seu company de club David Cuesta, es nota el nivell dels jugadors perquè apuren fins el final, però David no por fer més i perd. A la segona taula, es lliura una lluita per vore qui serà el millor local, Sergi Rodriguez o Vicente Doménech, no sé com a pasat, però només vaig vore el final, dos torres de Vicent, per una de Sergi, i pocs peons pel mig. Es posen a lluir-se perquè tots estaven esperant la seua finalització, totes les partides ja s’havien acabat un parell de minuts, però Vicente no troba la manera de guanyar, només quan Sergi li entrega la torre és quan pot guanyar, si no és per això, crec que encara podien estar jugant ixa partida.

Comença la quinta ronda amb una protesta airada de Vicente, que no para de dir-me, -una altra vegada contra Sergi, que acabe de jugar contra ell!!!-, mire la ronda que està exposada i només el veig, rient-me li dic -Mira-ho bé, que qui juga contra Sergi és el teu germà-, -si saps que hi ha un altre que té els mateixos cognoms que tú, t’hauràs de fixar més bé una altra vegada-. I el nostre jove de la pedrera estava jugant a la tercera taula, amb només 7 anys, per davant dels seu germà.

Sisena ronda i una altra prova per Josep davant Sergi, però el nostre jugador tampoc pot amb el de Benimodo, i ja el deixa com virtual guanyador del torneig.Per darrere, qui vol quedar en els millors llocs de la classificació, tampoc baixa el seu nivell i guanyen tots, Vicente, Jaume, Ian, Gerard. La setena ronda, no va tindre molt que dir, perquè les possicions estaven prou clares i els favorits no es deixaren sorprendre. Només Ian va tindre molta sort, perquè el rival, que jugava en els apurs de rellotge no va poder guanyar la partida, i això que portava molta ventatja, però quan s’està en els apurs de temps, qualsevol pot errar.

Desprès, entrega de trofeus als milllors classifcats per part de les autoritats presents, el Concejal d’Esports Bernat Hervàs, el Concejal de Festes Paco Bernal i la Regina de Festes, senyoreta Janet Muñoz Perona, que vaen estar molt pacients esperant la finalització del torneig i comprovaren l’evolució dels xiquets tan menuts davant el tauler. Igualment, agrair la presència de l’alcalde, però que no va poder estar a l’entrega de premis.

Només queda adjuntar el lloc on es pot vore el torneig en chess-results.

http://chess-results.com/tnr76051.aspx?art=2&rd=7&lan=2

I si algú vol vore el torneig, també ho podrà fer amb les fotos que podrà vore en aquest lloc:

https://picasaweb.google.com/xacoma/XIXInfantilSantJoanAlberic?authkey=Gv1sRgCI_dl4rj6t2XzQE