Club d’escacs Alberic

Una nova edició d’aquest torneig a Alberic, amb la novetat que s’ha fet amb invitacions de participants d’altres clubs, que normalment disputen el torneig per equips.

Començava el torneig amb 28 xiquets i, encara que per guanyar el torneig, segons la llista inicial, no hi havia molts candidats, per la resta de premis ja es pensava que anava a estar molt igualat el torneig.

Com sol pasar en tots el tornejos d’estes edats, els moments de conflictes estan a l’ordre del dia, però hi ha que dir, que tots els participants s’han portat d’una forma molt correcta davant totes les dificultats plantejades, -que si has posat el peó ahí, -que jo no l’he deixat ahí, ha sigut en l’altre lloc, -ha tocat una peça i ha jugat una altra, -que no ha apretat el rellotge i ha tornat a jugar, etc… amb un poc de paciència s’ha pogut aclarir totes les situacions, i espere que siga per millorar en el seu joc, perquè igual que protestaven una jugada ilegal, en la segúent partida era ell qui realitzava la mala jugada.

Però anem al torneig, prompte es fa la diferència entre els que volen ocupar lloc en les tres primeres places del torneig i la resta, quedant en solitari Josep Garcia del Club Escacs Benimodo en solitari, i ha demostrat estar prou per davant de la resta, i per això ha guanyat el torneig amb prou solvència.

De la resta, dir que el segon ha sigut el jugador local Vicente Doménech i tercer lloc per Jaume Primo, del Club Escacs Benimodo, i això que encara està com sub 10.

En breu, es farà un repàs de tots els premiats amb més detall, perquè els encarregats de donar els premis, vaen ser dos concejas de l’Ajuntament d’Alberic i la Regina de la Fira de Sant i Sant Pere d’Alberic.

Agrair la participació de tos els jugadors i esper repetir torneig el pròxim any.

Degut a la vaga del Redactor Jefe i que ningú s’ha oferit a fer una crònica del pasat torneig de la fira, hauré fe fer-la jo, i aquell que no li agrade, ja sap el que ha de fer l’altra vegada, mullar-se ell i fer-la, perquè continuarà sent la millor crònica del Club Escacs Alberic.

Bé, anem a començar dient que la XXX edició del torneig rellamp individual de la Fira de Sant Joan i Sant Pere, torna a tindre molt bona aceptació dels nostres aficionats als escacs, i any rere any, es condolida com un esdeveniment clar de la Fira(sobretot per l’aficionat als escacs) i prova del que dic, és la involucració dels jugadors per oferir el que més poden per guanyar cada partida.

Tres favorits a guanyar el torneig, que prompte ho demostren en el tauler, quedant-se en solitari al capdavant de la classificació provisional. Primer enfrontament directe, i Eloy li guanya clarament a Alfonso, següent ronda i l’enfrontament directe, Javi li guanya a Eloy, i a l’altra ronda, Alfonso li guanya a Javi, quedant els tres empatats a punts i deixant el guanyador a la sort dels desempats.

Però la pressió dels més veterans en estos tornejos pot amb Eloy, que perd davant Paco i queda darrere d’Alfonso i Javi (el narraror), que segons el primer sistema de desempat, afavorix a Alfonso. Però com està pasant els darreres anys, pareix que l’objetiu final siga que “el narraor” no guanye el torneig, i Eloy torna a perdre una partida, amb una peça de més, deixant la diferència de punts en el desempat, molt clar per Alfonso.

Estic centrat més en el que va pasar per darrere, perquè els dos primers només havien d’esperar l’errada del contrari per guanyar les seues partides, inclòs amb mala possició que no ho veu el rival, perquè la por a guanyar a tan grans jugadors fa molt.

A la fí, una vesprada que s’ha pogut jugar tranquil i concentrat totes les partides, així es pot vore millor partides i la resolució del torneig es fa més interessant, perquè els implicats poden donar tot el que poden.

Quan finalitzava la meua partida, estava més concentrat en arreplegar els resultats, que vore la resta de partides i com no va pasar cap incidència que es puga dir, crec que tots els participants gaudiren dels escacs. Només queda afegir que espere continue la bona aceptació de participants en el nostre torneig i vore si es pot incrementar en pròximes edicions.

Felicitats al campió Alfonso Martínez, que manté el títol.

També a Eloy pel seu tercer lloc, i Alberto Bisbal que va quedar quart, i com el que no vol, guanyà el premi al millor classificat de menys de 1900 punts.

Aquest dissabte es disputarà el primer esdeveniment programat per la Fira de Sant Joan, que organitzem en el Club Escacs Alberic, i que de moment, té molt bona aceptació de participants.

Com es tracta d’un torneig individual a un ritme rellamp (encara que hi ha llum, molts ni les voran vindre) hi ha gent que té por de participar, perquè no vol notar la pressió dels jugadors punters del club en una partida, en fí, que té por de perdre contra nosaltres, i això no deu parar a ningú a participar, perquè es tracta de pasar una bona estona jugant als escacs.

Està clar que com es tracta d’un torneig, algú haurà de guanyar, però davant els últims resultats dels tornejos disputats, només dos jugadors han guanyat aquest torneig(dels que participen enguany) i amb opció a desfer aquesta “supremacia”, només hi ha un jugador, per tant, la resta de participants té la intenció de jugar el millor que puga i plantar cara en tot moment sense por a ningú.

A més, els tres jugadors que parle són els tres primers de la llista, que es realitza segons l’ELO, i encara que no vol dir res, el “narraor” s’encarregarà de fer por abans de jugar, amb el record de les 8 victòries que porta en aquest torneig en totes les seues edicions, principalment, perquè l’any passat no va fer un bon torneig, degut a les constants pressions de la resta de jugadors per evitar la seua victòria.

Qui falte en dir que vindrà a jugar, que no pense en res més que en pasar una vesprada jugant als escacs i vore la victòria del “narrador” en el torneig, així tota la pressió per els seus resultats en les partides quedaran en altre lloc i ho podrà pasar d’allò més bé.

ENS VEGEM EL DISSABTE PER LA VESPRADA

Ja falta poc per la Fira de Sant Joan i Sant Pere, i el Club Escacs Alberic està preparant els esdeveniments que normalment organitza tots els anys per estes dates. El torneig rellamp individual, obrirà a tots els aficionats dels escacs d’Alberic, l’oportunitat de jugar unes partides a ritme tan ràpid, que a vegades no calfen ni la cadira. El dia 16 de juny a les 4 i mitja de la vesprada donarà començament en la Llar dels Jubilats d’Alberic.

El dissabte següent, vespra del dia de Sant Joan, s’organitza el torneig infantil, on es podrà vore l’evolució dels xiquets de l’escola en els escacs, un esport molt recomanable per millorar la memòria. També serà a la llar dels jubilats d’Alberic, i també a les 4 i mitja de la vesprada, així, tan en un torneig com l’altre, aquell que s’arrime per gaudir dels escacs, podrà anar a altres esdeveniments que es celebren aquest dia.

Per últim, queda el dia 30 de juny, que es disputarà el tradicional torneig per equips. Un dia que els nostres jugadors disputen contra les formacions d’altres clubs convidats i qualsevol aficionat del poble, pot vore que els nostres no tenen res de por a enfrontar-se a la resta. Serà també a les 4 i mitja de la vesprada, però el lloc triat per jugar és, El Centre Social de l’urbanització San Cristòfol, on les vistes que hi ha de la muntanya són molt bones, i crec que anirà bé eixir de la normalitat de jugar en el poble.

I tot el que estic dient, qualsevol del poble podrà reconèixer als jugadors del club, perquè són tots del poble, no ens gastem els diners en fitxar a desconeguts, que encara que fan pujar el nivell de l’equip, no ens reporta la satisfacció de pasar una bona estona davant el tauler. I si algun dia es realitza l’adquisició d’algun reforç per l’equip, sempre es farà mirant aquest premisa.

Esper

Sí cavallers, la sisena edició del Soparot s’ha pogut fer. Uns quans valents del club ens em ajuntat per anar de sopar i contar les anècdotes del pasat torneig per equips, encara que hi ha algú, que torna a contar les seues “batalletes” personals, que encara ens sorprenen a molts, i això que ja el coneguem de molt de temps, si ens podíem pensar que ho sabíem tot d’ell, no, que equivocats estem nosaltres i qui el conega, és molt capaç de sorprendre amb històries noves cada setmana.

Aquesta vegada ens va tocar anar al Restaurant Carlos d’Alberic, sí pose el poble perquè hi ha qui no sap bé per on està (i això que ho vaig posar bé en el correu a tots), qui viu per allí, sap que en el polígon d’Alberic està el Restaurant Carlos, però sempre que es parla d’anar a algun d’aquestos restaurants, hi ha que especificar bé, qui convoca i sobretot hi ha que llegir bé les coses, entendre-les tot el que diu, no només la primera frase. Va ser un principi molt bó per anar preparant al personal para les rialles de desprès.

Estem a punt de demanar i ens posem a vore qui falta al sopar, i no!! -quina sorpresa!!! -ens falta el millor de tots, la estrel·la del sopar!!! -sense ell no es pot començar! Però sempre hi ha algú que ha de dir i presionar per fotre al personal, – el presi va dir que a les 10 es tenia que demanar, i ja pasem deu minuts-. Bé, pensant-ho com toca, paga la pena demanar i començar nosaltres que si està ell des de primera hora, no li deixarà res a qui estiga en el seu costat-, va afegir un altre. Amb aquest argument no es pot anar en contra i tots a favor de demanar, però pareix que estava escoltant darrere la porta, perquè va aparèixer enseguida només dir-ho.

Totes les vegades que es fa una crònica(normalment és de les partides o un torneig disputat), es comenta el que ha pasat durant l’esdeveniment, però això és secret sumarial, qui desitge saber què va pasar, que vinga un altre any i ho sabrà.

El que no es pot deixar de dir, és que es va procedir a fer l’entrega de trofeus del pasat torneig per equips a les diferents categories que estaven en joc, encara que va fallar algú que estava nominat a vàries categories, la resta de nominats va vindre al sopar, i així, l’entrega es va poder dur a terme. Es va contar amb un “spiker” (no sé si està correctament escrit, però el que es diu és que un presentador va dir els noms) per l’ocassió(el narrador) i un convidat de luxe per donar els trofeus, Llorenç Vanaclocha, que sempre està el mateix a les fotos quan es fa l’entrega d’algun premi i per això es pot donar a entendre que sempre guanya els tornejos que fa el nostre club.

Es va començar per premiar al millor jugador del primer equip d’Alberic, per el seu percentatge obtingut (100%) que és prou difícil de superar, va ser per Adolfo Benet.

Seguidament, el premi a la millor entrega del torneig per Ximo Mínguez. Una entrega de dama que el seu rival li va costar d’entendre, perquè ixa entrega per un peó li donava la partida, que ja pensava que no podia guanyar.

Com estem parlant de d’entregues i premi al bon gust i les innovacions, el premi al millor Mat per José Luis Martínez Cuquerella. Amb la seua partida a Benimaclet, on el seu rival amb dos alfils i peons, i ell amb alfil i cavall i els mateixos peons, va aconseguir que el seu rival li realitzara un mat amb un alfil i un peò, el rival només volia vore com guanyar un peó, però ell va dir, -no, espera un poc i voràs quina jugada més bona faig per a que tu guanyes-, perquè si no és així, no es pot entendre les jugades que va fer.

Seguidament, tornem a premiar la trajectoria d’un jugador en el torneig, el premi “enroc curt” per José Ramón Mateu, perquè el seu resultat en el torneig va ser un enroc llarg en les tres primeres partides, va puntuar la següent i enroc curt les dos últimes que va jugar.

Per donar per finalitzat l’entrega, es va donar el premi a la millor “espantà” del torneig, un premi molt novedós que s’entrega a qui està per jugar un dissabte, desprès diu que no, al moment que si fa falta vaig, però ja és massa tard, no puc jugar però puc estar més de mitja hora mirant les partides, i desprès em torne a casa, que tot siga dit, està a uns quaranta metros del lloc per a jugar, incluït en aquesta distància el pujar les escales de la finca, bé el premi és per José Luis Sanchis.

Una vegada finalitzat l’entrega oficial de trofeus, es va afegir una sorpresa, Adolfo Benet va fer entrega del trofeu al més……….. millor de tot el club Escacs Alberic, que va ser com no, per a mí, el narrador.

Una vegada realitzat l’entrega i finalitzat l’esdeveniment, la gent tenia ganes d’escacs i vàem anar a la casa de la cultura a fer unes partidetes, un torneig per a vore qui és el millor en la nit del Soparot, però això és una altra història.

Amb aquesta ronda, ja s’ha pasat la meitat de la competició i els nostres equips no han degraudat en el seu viatge a Oliva. El primer equip ha guanyat per 6,5-1,5 a l’equip B d’Oliva, i el nostre segon, també ha guanyat per 6-2 al tercer equip d’Oliva.

El resultat es veu prou abultat respecte a conforme s’han disputat les partides, un parell d’imprecissions per part dels integrants de l’equip local d’Oliva, ha fet decantar prompte el resultat al nostre favor, per a les dues hores i mitja ja estava tot aclarit(la victòria per nosaltres), però quedava per disputat les últimes partides per vore si algú es recuperava, un poc, la moral.

A les partides del segon equip, encara més ràpid els resultats, perquè en poc més d’una hora ja hi havia quatre victòries nostres. S’ha notat prou la joventut de l’equip local, que encara no està rodat en estes partides, però que representa el futur i si aprenen com cal, en un parell d’anys no serà tan fàcil guanyar-los.

En aquest encontre, cal mencionar apart la partida de l’octau tauler. Un enfrontament que alçava moltes espectacions per part d’alguns, per vore la lluita que duien a terme els dos jugadors. Tal vegada per la rapidessa de les seues jugades, o potser perquè els dos jugaven agenollats en la cadira per poder arrivar bé al tauler.

Victòries balsàmiques per els dos equips i a vore si es repeteix més sovint en pròximes jornades.

Nova jornada d’escacs aquest dissabte, i el primer equip torna a complir els pronóstics amb la seua victòria davant el Gandia B. No el mateix fa el segon equip, que torna a perdre davant el Carcaixent B.

Els pronóstics ens dien que les possibilitats de guanyar l’encontre eren prou elevades, però a la fi, ha resultat molt difícil perquè fins l’última partida no ha estat clar el resultat. Derrotes molt ràpides de dos dels nostres jugadors ens fa anar prompte per darrere, i el més estrany, és que ha sigut en poc més d’una hora de joc, xé, que al contrari no pasa mai!

Però bé, que no hi ha que patir tan perquè estic jo, el meu rival entra en un atac, que normalment es para fàcilment i el peó que queda avançat, sé que prompte caurà al meu costat. Però el meu rival no encerta en un parell de jugades i em dóna més peons, jo com tinc un poc de fam els acepte content i prompte veu que no hi ha res a fer. Camí recurtat en el marcador i prompte igualarem ¡ perquè una altra partida està amb peça de més per el nostre jugador.

Dos partides més finalitzen en empat i en el primer tauler la partida està molt igualada, però en els apurs de temps el rival fa la jugada guanyadora(per al nostre, clar) i es decanta ràpidament per a nosaltres. Només queda una partida i només ens fa falta un empat, el rival no encerta la jugada guanyadora(segons diuen) i això aprofita el nostre per menjar-li tots els peons d’avantatge que tenia, finalitza la partida en unes taules salvadores que ens dóna la victòria, molt apurada, però victòria.

El segon equip continua el seu rodatge de partides, però està sense guanyar. L’equip que ens visitava no era precisament “asequible” i encara que prompte es decantava per ells amb victòries fàcils per diferents errades dels nostres, i altres empats sense lluita, només va poder guanyar un jugador dels nostres, i és poc per poder remuntar les errades dels altres.

Esperem que no tarde molt a guanyar perquè està progressant molt el nostre segon equip.

Tercera ronda d’aquest torneig i els nostres jugadors tornen a guanyar, la forma ja la tenen agafada. Viatge molt agradable per a mí, perquè no agarre el cotxe per a res, ja va sent hora que pase això més vegades. Ens toca un rival que a priori es deu guanyar, però mai hi ha que donar la pell venuda fins no tindre-ho tot clar, qualsevol cosa pot pasar.

Partides molt igualades en la primera hora, però poc desprès va decantant-se per els nostres la major part de les partides, un fet que ens fa jugar molt més tranquils a alguns. El meu rival entrega qualitat i per voler recuperar-la, crec que perd les seus oportunitats de guanyar, es canvia moltes peces i amb un peó de més i com ell no pot entrar on està el meu Rei, jugue tranquil i en poques jugades més(que no temps) en puc imposar.

Abans de finalitzar la meua partida, un parell dels nostres obtenen la victòria esperada i una tercera que es pensava que anava per molt de temps, el nostre rival erra el seu càlcul i abandona en possició igualada, no sé què li haurà pogut provocar aquesta decissió. Possiblement, siga per l’espectacle oferit per “el viejo’l visillo” (com diria José Mota), un personatge que es creu deu i que es posa a “despotricar” com si fóra ell qui ho sap tot i té raó en tot, i el primer que ha de saber és, que l’espectador no pot encarar-se a ningun rival, només el capità d’equip està autoritzat, i va darrere dels jugadors que van al servici per vore si es comuniquen les jugades.

Bé, com estem parlant dels nostres, una partida taules, l’altra perduda (de fa prou temps) i per tindre tots els resultats, l’última partida es guanya i primera victòria en el primer tauler d’un jugador que ha estrenat enguany el número ú en l’ordre de força del Club Escacs Alberic.

Albaida 5 – 3 Alberic B

Jugàrem com mai i perdèrem com sempre.

L’eixida es retardà una mica a l’espera de la saga Doménech i d’Adolfo, mal asunt, ja estem en repetir pautes, com que el primer equip eix tart i guanya, nosaltres pareix que volem imitar-los.

Pronte arriba Adolfo vatint tots els rècords de velocitat vistos per recuperar la tardança (6 minuts els 20 metres del BBVA fins al Rosegó) i es que al segon equip es repira Relax, no ens agarrem les coses massa a pit. Ens fem l’últim tallaet, comentem les baixes d’última hora (anàrem 7) i seguint les recomanacions del GPS del Pintor, ens plantem en Albaida per una ruta alternativa.

Allí es respira bon rollo, salutacions cordials i primer imprevist Entre tot l’equip d’Albaida i l’alberic B no som capaços de programar un scallibur (ai mare, que mal acostumats estem)

El encontre comença amb la derrota de Jose Doménech i la cosa ja estava amb 2-0, la partida de Ramón estava molt malament i les altres, la d’Adolfo amb dos peons de menys pintava mal.

Plis plas plas i es confirma la derrota de Ramón, Vicent Doménech Briz trau unes taules i Sergi Rodríguez Cau. (4,5 – 0,5). La partida de Vicente Doménech era més que taules, però el rival, no pareixia entre-ho. Repetiren fins a 6 voltes posició, l’encontre estava declinat i a pesar de tot jugaren fins a l’extenuació i després d’una xicoteta trifulca, acordaren les taules.

El rival d’Adolfo, inexplicablement amb un peó en 7 i la torre en 8 no consegueix entrar-lo i li dona la partida i el punt a Adolfo. Servidor, amb avantatge però amb poc de temps i moltes amenaces consegueix finalment el seu puntet (per això m’he dignat a fer la crònica).

Sergi.

Segon dia de joc i els nostres valors de la pedrera ens donen la primera alegria del dia, tots classificats per la següent fase.

Quarta ronda del torneig i primera del dia, els nostres estan un poc dormint i es nota prou, Vicente no pot guanyar ni fer taules la seua partida, i haurà d’esperar a la següent ronda. Sergi està més dormint i només espabila quant perd una peça, aleshores comença a pensar i recupera la peça, guanya qualitat i la dama en unes poques jugades. Hi ha que dir que és el penúltim en finalitzar, l’últim ha sigut Vicente.

Pel que respecta als més menuts, Joan no té complicacions en la seua partida i guanya en poc de temps. Jose que està jugant per els taulers de dalt no pot fer el mateix i perd.

Quinta ronda del dia i Sergi fa taules, assegurant plaça per la següent fase, Vicente guanya i també estarà a la segona fase. Jose també guanya i només li queda mig punt per aconseguir l’objetiu. Joan ens dóna la mala notícia perquè és l’únic que no puntua en aquesta ronda.

Sisena ronda i Vicente a vore com pasa el temps, només cal entrenar-se un poc i no forçar la màquina. Sergi té una dura partida davant Jose, que només pot fer taules, i així, el nostre menut aconseguix l’objetiu de la segona fase.

Ens qued Joan, QUINA PARTIDA!!!!!! Set o huit moviments bé i trau la dama a passetjar per el tauler, i com sol pasar, la perd per una peça. No content amb aixó, es lia ell sol i perd una peça neta, l’avantatge del rival és molt i no pareix que es puga fer res. Però clar, el nostre es posa a pensar i fa una xicoteta amenaça, doble de dama i torre que només pot guanyar qualitat, però li fa un “regalet”, menja el cavall i ell es menja la dama, queda en el tauler dos torres i cavall contra torre del nostre aventurer. L’infart el tinc a punt de tocar a la porta quan amenaça un peó del rival i per proegir-lo, posa la torre en mal lloc i torre “a la saca”. Pareix que està més nerviós el rival i avança el peó, que Joan menja al pas i es queda amb un peó en sis.

El meu cor cada vegada va més ràpid i com el rival no encerta a fer les bones, Joan aprofita per avançar el Rei i amenaça mat, és prou fàcil de llevar aquesta amenaça, però els nervis del rival provoquen l’errada i el nostre pupil corona el peó, dama i torre contra torre i cavall. Però no, encara tenia ganes que a mí, m’ha agarrara un infart. Amenaça continuament el Rei, i de cop i volta ja no l’amenaça, menys mal que l’altre tampoc veu la jugada, on podia menjar-li la dama i en poques jugades Joan ho menja tot i guanya la partida.

Magnífica partida de dos jugadors, que són dels més menuts del torneig i s’entén les seues errades, per això, en aquestes partides a mí, m’agrada anar al bar a prendre un tallat i estic més tranquil, perque ixos sobresalts no són molt bons per la salut.

Última ronda i només li queda mig punt a Joan per aconseguir l’objetiu, i com és obvi, no erra, taules i tots contents. De la resta no puc dir molt, perquè una vegada finalitzat Joan i Sergi, he tingut que tornar a casa al moment, per estar preparat per la partida de la vesprada.

Enhorabona a tots els participants per els bons moments del torneig, i qui s’ha classificat millor, ens vorem dos dissabtes més. Per vore la classificació, on sempre, la pàgina web de la FACV que és:

www.facv.org

Enguany, s’ha posat en marxa l’àrbrit itinerant, una forma de donar-li serietat al nostre esport(si volem que siga considerat com esport, clar) i vore si es realitza l’acta com cal(o no sé quina faena tindrà més).

De moment, a la segona ronda del provincial per equips, no ha servit de res, i em dóna la sensació que és tirar els diners de la FACV. L’equip de Xeraco, fa complir el reglament que diu que la cortesia és de 30 minuts, i segons pareix, i diu algú per on siga, que hi ha un altre equip (Alacant) que també va arribar tard, si l’àrbrit està present no deu consentir aquesta situació, i si sap que ha pasat, sancionar a qui corresponga.

Ara bé, els fets han pasat i no s’ha fet res, jo pense que la sanció deu anar a parar a l’àrbrit per no fer res d’ofici, que pasar de tot i ja s’apanyeu entre vosaltres, ja es realitzava abans, sense tindre que gastar diners de la FACV tontament, en una persona que quan té que fer complir el reglament, pasa de tot.

Jo també sé pasar per les diferents seus i prendre un café amb tots, vore les partides i damunt cobrar. Això és un xollo!!!