Club d’escacs Alberic

Primera ronda d’este torneig interclubs i ha començat de la millor forma posible, els dos equips de La Ribera han guanyat. Si bé el primer equip ha sigut contundent amb el seu rival Torrefiel, per 6,5 a 1,5, el segon equip li ha costat un poc més i la seva victòria per 3 a 5 en el seu desplaçament a Aldaia, també ens deixa bon gust de boca.

En l’encontre disputat a Alberic, els nostres jugadors tenien una gran diferència d’ELO amb els seus rivals, només els tres primers taulers pareixien més igualats, la resta feia pensar que era posible la nostra victòria. Però el que ens ensenya la vida és, a no anar de sobrats per ahí, hi ha que demostrar-ho en el tauler i en el moment, i este dissabte no ens hem relaxat, si bé, alguna partida podia parèixer complicada, al final no ha resultat com es veia.

També hi ha que dir que algú ha tingut un poc d’ajuda del seu rival, perquè la partida no estava gens clara i en un par d’errades, ha pogut salvar el punt, fet que ens ha deixat un resultat tan abultat.

I estic enrollant-me un poc més del compte amb el primer equip, i del segon no estic dient res, i és normal, jo no vaig anar a jugar amb ells, i no sé exactament el que va passar, si algú vol fer una breu crònica, estaré dispost a publicar-la en el bloc.

VENI, VIDI, VICI

Anem a per una altra edició d’este torneig, encara que estem amb les mateixes mesures que l’any passat, però farem el que es puga, i sobretot, a passar-ho d’allò més bé.

Fa poc que hem finalitzar el del 2021, i espere que la penya estiga més preparada per disputar les seues partides, i que guanyen més partides que la edició passada. Personalment, faré el que puga, però a la resta, la tinc que apretar, jejejeje.

Igual que l’any passat, presentem 2 equips, un en la categoria de 1a Autonòmica, que juga a casa contra el Torrefiel, equip que deuria haver baixat l’any passat, però no sé perquè està encara, bé, la federació porta els seus rotllos i no podrem saber exactament el motiu, tampoc fa falta saber-ho, nosaltres volem jugar.

I el segon equip, juga en la categoria de 2a Autonòmica, davant un recent ascendit Aldaia Educart, que té un planter molt bó, que els ha fet pujar de categoria, no hi ha que descuidar-se que tenen moltes ganes.

El dimarts es va fer una altra reunió de Presidents de clubs, convocada per la FECV.

Es va comunicar algun assumpte que ja ho tenia clar la federació que no es podia moure i no acceptava propostes noves, ni modificacions, es jugarà l’interclubs 2020, sí o sí.

Al final de la reunió, va eixir el malestar que hi havia en alguns clubs, pel fet de jugar en estes condicions, i estan pensant no presentar-se, i ja saben que van a tindre resposta federativa, perque les normes estan per a complir-se.

Personalment, m’agrada tindre clar algunes coses, com per exemple, la federació s’organitza per l’órgan de l’Assemblea, i desprès, la Junta Directiva és l’órgan que gestiona la federació. En cap lloc dels estatuts (crec), que una reunió de Presidents té la potestat per canviar les coses. En este tipus de reunió, es pot medir, un poc, l’estat real dels clubs, i és bona idea, fer de tan en tan alguna reunió per part dels dirigents de la federació, per tal de saber el pensar dels seus federats, i poder pendre alguna decissió desprès de les suggerències que es puguen fer durant la reunió.

Si tenim clar que no podem canviar res, i les posibles suggerències que es puguen fer en la reunió, no van a ser acceptades, perquè es fa la reunió? Amb la circular i un poc més hi havia prou, i dos hores i un poc més que ens estalviem.

Este any que ens ha tocat viure, és novedós per a tots, i la paciència hi ha que deixar-la anar més que mai, hem d’apendre tots a conviure d’esta forma un temps indeterminat, per tant, tots hem de fer concesions, però TOTS, no uns quants només. Hi ha que pendre decissions molt fortes i valentes, i segurament en poc de temps, la ferramenta que tenim per mitjà d’internet, no està sent utilitzada com cal pels dirigents, té moltes posibilitats i no s’aprofita ni la meitat del que es podia fer, però és el que tenim i hi ha que conformar-se fins les properes eleccions, que és quan es pot alçar la veu clarament contra la mala gestió d’unes persones.

Es va crear un comité Covid per organitzar tornejos, i no s’accepten les seues suggerències en altres qüestions?

S’altera el calendari oficial per la pandèmia, i no es té cap previsió del que pot passar?

Perquè hi ha que anar al moment i no tindre preparada ninguna altra opció?

Anem a penjar els tornejos que s’envien per poder participar en ells i ajudar a difondre més l’esdeveniment.

Dia 24 de març;

A les 17:30

https://lichess.org/tournament/rias5Lur

A les 12:00

https://lichess.org/tournament/2T6t15o5

Club Escacs Alberic dia 23 a les 19:00

https://lichess.org/tournament/f5GVQV0q

Club Escacs Alberic dia 23 a les 15:30.

https://lichess.org/tournament/qo4VtOGX

Bé, anem fent camí i ara tocava jugar fóra de casa, el primer equip a Silla i el segon equip a Cullera, per tant, podem quedar tots junts en el lloc d’eixida per vore les cares i les ganes que tenim de jugar, guanyar i passar-ho d’allò més bé en este dissabte d’escacs.

Alguns, com sempre estan a l’hora que diu el capità d’equip, altres van justets, perque sempre ho fan, altres apleguen tard perque han d’arreplegar a altres i pillen a l’ambulància deixant a un malalt en casa i hi ha que esperar, cla, no es pot posar a pitar el cotxe en estos casos, i damunt si tens a la policia en les llums en marxa d’emergència darrere.

Però el més sangrant de tot, és que el convocador arriba tard i encara demana explicacions!!!!! Tindrà caradura!!! Ah! Que ell havia d’agarrar el TransSiberiano per estar en el lloc d’eixida i la neu no el deixava avançar, val, estàs perdonat.

Anem a les partides que és del que es tracta así. En un principi, els nostres rivals tenen baixes per davan, però a la fí, per darrere van els mateixos de casi totes les rondes, per tant, serà un encontre difícil perque nosaltres també tenim baixes. Per la part de darrere, Sergi va a fer la bayoneta en els peons (no busqueu en els llibres esta variant, perquè és autòctona), Noelia està complicant-se la partida, per moments, David no està content perquè no hi ha lio i Nodar, perd qualitat però compensa el peò de més que té, ell està molt bé en estes situacions, anem a vore com queda l’assumpte un poc més endavant.

Sense voler, o en ganes, jo faig la bona jugada i me costa un peó, al meu costat Peñarrubia que portava un peó de més des de l’obertura (entregat pel rival molt amablement) continua amb avantatge, menys mal perque la meua va mal. Però no hi ha que descansar molt, el meu rival es coneix que me va vore cara de llàstima i li va sentar mal guanyar-me el peó, i com és bon xic, a les dos jugades me’l torna el peó, però clar, ara tinc jo dos peons passats al mig del tauler i sense dames, uuuuuufffffffff!!!!! com ha canviat!! Com estava liat en el temps, o no sé en què, torna a fer una altra jugada mala i provoca ell sol que puga perdre una peça, a la fí, la partida.

En un moment, taules de Sergi al vuité tauler, victòria de Peñarrubia en el segon i la meua en el primer, ens deixava molt per davant, però ara hi ha que mirar la resta. Sense voler, han passat 3 hores de joc i és quan puc vore realment les partides per poder dir el que passava, encara que realment, sabeu que jo apunte i dic el que me pareix, no fa falta que passe en el tauler, clar.

L’encontre està igualat, perquè Noelia va molt mal i Nodar també, un poc més de temps i serà segur que empatem l’encontre. Queda David, Santi i Paco ( a este no cal ni mirar-lo, perquè segur que farà taules) per definir el resultat final. David comença a liar-la, Santi va millor però no acaba de saber com, el rival també està correctament situat i té les seues opcions, i com sol ser normal en estes situacions, empat, ningú sap com guanyar ( si es que hi havia alguna forma) i deixa ara el marcador en un empat a 3.

David ja està en la seua salsa, amb amenaces per tots els costats i com això és el que li agrada, sí que li trau profit, punt per nosaltres i son les 9 de la nit. Queda Paco, Paco???? encara no ha fet taules? ehhhh!! demanar-les, les ha demanat, però el rival sap que no li valen, i per tant, hi ha que jugar. Mitja hora més va tindre que aguantar de partida i el rival, ja cansat de jugar, va declarar taules i la victòria de l’encontre és per nosaltres Silla B 3,5- Alberic 4,5. Anem puntuant, que és el que més ens interessa per aguantar la categoria i estem tranquils en la classificació, però no hi ha que alçar les campanes al vol, perquè la lliga és curta i és prompte per aventurar coses.

Una curiositat del dia, al final, els vaig preguntar el motiu del perquè ens toca a nosaltres sempre este desplaçament, portem 7 enfrontaments seguits i ja dóna què pensar, jajajajaja.

Pel que respecta al segon equip, dir que va guanyar per 4-0 en Cullera, posiblement per la presència d’Alfonso allí, o no.

I com sol ser habitual, els nostres reporters volen deixar el seu moment del dia.

https://photos.app.goo.gl/n7biK2gkNXz2mFip7

I va la quarta ronda d’este torneig interclubs, que no para de donar resultats per complicar més les coses.

Comencem la jornada rebent incorporacions noves este any, recuperem a Nodar en el primer equip i en el segon, per fí pot debutar Elsa, que ja portava dos dissabtes en el refredat i començàvem a pensar que podria tindre el “coronavirus” (jajajajaja), i ens faltava el nostre roller al local, per a fer-se una foto qui ho desitge.

Pel que respecta al nostre primer equip, tal i com s’esperava, les partides anàven a ser lluitades i llarges, i en el segon equip, tot el contrari. Els nostres joves de la pedrera porten el coet d’eixides en la mà i juguen més ràpid que quan estan en l’escola. Com era d’esperar, Gerard i Sergi son els primers en acabar la seua partida, Sergi perd, però Gerard, incomprensiblement, guanya la partida! Sí, ha guanyat! I es que el primer sorprés va ser ell, que havia fet el mat i no s’havia donat compte, xé, els nervits el que fan!

Va, que cada dia anireu aprenent coses noves i gaudint en els escacs.

Mentres tant, en el primer equip, per no deixar a ningú que li lleve l’honor de ser el primer en acabar, Ximo firma les taules (uyuyuyuyuy, de què hem sóna a mi aixó?), la resta de partides que vaig poder seguir, no vaig vore molt en detall, però sí que la igualtat era el que manava en elles, encara que les partides de Nodar i David eren on hi havia més lluita directa.

Però no vaig a entrar més en detall de les partides, perquè si no, algú es molestarà i encara que a mí, aixó me la bufa, com no les vaig vore, no puc parlar molt d’elles.

Me va tocar el més fort de l’equip, com sol ser normal si jugues de primer tauler, i desprès de l’obertura, en el mig joc ja es podia vore qui portava més força en la partida, encara que jo posava molt més del que podia oferir per aguantar. Com sol ser normal davant un rival que té més nivell, les imprecisions meues son castigades correctament pel rival, en canvi, les d’ell, no tant per la meua part. Una vegada en el final, la igualtat era evident, clar, en peó menys per a mí, que posiblement puga ser prou per decantar la partida, i és quan me diuen que amb les taules ens va bé, això vol dir que si perd, espoletjaré al meu company per a que guanye, i això faig jo, perdre la partida i a vore el meu company què fa.

Però esta vegada això no va funcionar i també va perdre, la derrota per la mínima ens fa pensar que fa falta un mínim per aconseguir la victòria cada setmana i si una vegada, les partides se decanten al nostre costat, a l’altra si no estem atents, cauran a la del rival, i això ens va passar. Res més a dir, Alberic 3,5- Sueca 4,5, victòria del Sueca sens dubte i nosaltres a millorar, que falta tenim.

I el super reportatge del dia va en l’enllaç.

https://photos.app.goo.gl/YqFv6u3ad28W6ubB8

El passat diumenge dia 26 de gener, es va fer una reunió d’àrbrits per aclarir criteris. Encara que algú puga no entendre perquè es fa una crònica d’este esdeveniment que afecta a una part dels escacs, dir, que no es feia res paregut en dos o tres anys.

En primer lloc, esta reunió deuria d’haver servit per unificar criteris arbitrals, però com no es feia en temps, resulta que es va optar per parlar de circulars que porten més de dos anys en vigor, i pareix ser que la tropa no està per la labor de fer cas d’estes circulars.

Per molt bona voluntat que es puga posar en tirar endavant esta reunió, si vols debatir o parlar de temes que porten més de dos anys, és normal que s’allargue esta reunió i puga ser soporífera per alguns dels presents.

I per acabar de liar-la, com resulta que tampoc es fan reunions en altres estaments, aprofitar esta reunió per traure temes d’altres estaments, crec, en el meu pensar, que no és correcte. Tal i com heu vaig manifestar en la reunió, que desprès de parlar més de mitja hora d’eixos temes vaig alçar la mà per demanar que es tancaren estes qüestions. En una altra ocassió que es va rependre este tema, vaig optar per penjar-me la bolsa que portava al coll, per estar apunt d’eixir de la reunió.

Els escacs, és un esport on una persona pot ser jugadora o jugador, àrbrit, president/a, monitor/a, entrenador/a, capità o capitana d’equip i organitzador/a. Totes estes funcions no estan agrupades en els altres esports, o jo no heu sé, en una persona només, per esta anomalia, quan s’intenta arreglar un tema específic d’una de les parts, resulta casi imposible separar-la de la resta. Però tenim que aprendre a separar-ho si volem progressar en el funcionament dels escacs.

Ara, me queda agrair la voluntat del CTA per esta reunió, la paciència que va tindre amb nosaltres i només espere un parell de coses, que l’altra reunió no esperem tres anys i que no tinga una previsió tan curta en la duració. Si hi ha temes que parlar, fins que no es parlen o queden clars, estes reunions no seran curtes.

PD: No es penseu que s’ha acabat, que només és el principi, a l’altra anirà un poc de contingut de la reunió.

Va, que ja anem animant-nos en el torneig.

Ara ens tocava anar a jugar contra l’Oliva, un equip que porta uns quants anys en esta categoria i normalment, està en els llocs de dalt de la classificació. Però nosaltres anem a fer la nostra partida, i a vore què passa.

De moment, el viatge molt bé, no ens ha eixit tan car com altres anys (jajajaja) i s’arrima prou prompte al lloc, llevat que jo vaig pegar una volteta per Oliva de ruta turística per no recordar exactament el lloc, però no passa res, perquè hi havia temps.

Anem a l’encontre, ells, l’equip de gala, els 8 primers de la llista, nosaltres, anem fent rotacions per no esgotar al personal. De moment, es presenta prou mal la vesprada, perquè aniran a per totes, igual que nosaltres, però per l’ELO, prou superiors.

El local molt acollidor, xicotet, però per jugar als escacs, millor que el de nosaltres i com la vesprada era freda, l’aire condicionat no es pot parlar, clar, no hi havia. El que sí que teníem era el refredat de torn, que casi tota la vesprada tos, ah! i que no parava el tio! va donar prou de mal de cap, no li vaig cridar l’atenció, perquè era dels nostres (i no hi havia perquè, clar), pero entre eixa molèstia i la presió que me va fer Ximo només aplegar, que sense mí guanyaren la setmana passada, vaig optar per fer una mala partida i perdre prompte, per espolonetjar al personal (jejejejeje), només Ximo va entaular prompte la seua partida, segurament per seguir la meua evolució, a vore què feia.

Ja havien passat més de dues hores de l’encontre i va ser quan vaig mirar les partides en deteniment, i resulta que per part d’Alfonso i Noelia, les partides eren clares al nostre costat, vaig pensar que es podia fer els 4 punts. Santi, per la seua part, per molta ventatja que tinga, jo espere que acabe la partida, ell ho té molt clar què fer, però des de fóra no està tan clar el que vol fer.

Passen les 3 hores de la vesprada de joc, i encara es posa millor, Peñarrubia ataca sense por i el rival no trobe les jugades correctes, quedant-se prou mal, ara resulta que es pot pensar en guanyar l’encontre i tot, mare de deu senyor!! jo que no donava ni un euro per nosaltres!

I Alfonso remata la seua partida, empata l’encontre, Noelia fa bona a seua partida i ens posa per davant, i al poc de temps, Santi la lia i guanya també, 1,5-3,5, això està en la butxaca. La partida de Peñarrubia també està apunt de finalitzar i al nostre costat, increible, anem a guanyar! estos tios en sorprenen cada setmana.

Unes poques jugades i finalitza la partida i encontre guanyat, només queda Paco que fa taules (xé!! per fí!! taules!) una partida on no hi havia molt més endavant i Sergi, que li va tocar a la jove promesa de l’Oliva i clar, ell volia més, no volia acabar tan prompte, però tampoc hi havia molt i prompte s’acaba en taules.

A la fi, Club Escacs Oliva 2,5- Alberic 5,5, i anem puntuant que és del que es tracta.

El segon equip, que continue fent les seues partides i anirem progresant, poc a poc, però progresant i gaudint dels escacs.

I no podia faltar les fotos que realitzaren els nostres reporters.

https://photos.app.goo.gl/GnUX7qa7PP6gq4MD8

Ja estem clavats de nou davant el tauler els dissabtes per la vesprada, torneig Interclubs en la Comunitat Valenciana i més de 1000 jugadors i jugadores als escacs.

Al primer equip li tocava el desplaçament a Sant Vicent del Raspeig, curiosament, l’última ronda de l’interclubs passat, també es va jugar allí, per tant, repetim desplaçament, igual que l’EVA-Manises en Divisió d’Honor.

El viatge prou traquil, perquè és tot per l’autovia i en un ratet ens presentem allí, dia d’invern com toca, fred en el carrer i calor en el local, l’aire condicionat fa la seua faena i el refredat que té la gent, no li va bé este aire tan sec dels aparells, però bé anem al que toca.

I el que primer toca, és la foto de grup amb la nova equipació, una jaqueta per no passar fred quan es juga, perquè tenim en el club a uns quants que van sempre en la cazadora posada per estar “xelats”.

Les partides tranquiles, com és obvi al principi, llevat de la meua, que el meu rival es tira endavant per aconseguir un fort atac, però no ix la jugada com esperava, ell enrocat i els peons a l’atac i jo vaig i pegue a fugir el rei a l’altre costat. Resultat, que ens quedem en tota la “salsa” davant del seu rei. No tarda molt en caure en una xicoteta trampa d’un peó i es queda pitjor posició, però com volia més, l’amenaça de perdre peça o més, el fa tombar el rei al moment.

Aixó és un poc d’hora i mitja, perquè me fa aconseguir ser el primer en acabar i damunt he guanyat! Això no porta res bó al nostre equip, les últimes vegades que ha passat este fet, no s’ha aconseguit la victòria.

Per segons, Guille perd la partida, si no s’haguera dedicat a “bufar” tant i haguera abandonat al moment de vore que anava a perdre, ell seria el primer en acabar, i per tant, les estrel·les serien del nostre costat, a l’altra ja ho saps Guille, no bufes tant i abandona al moment que no passa res, o sí, jejejejeje.

Passades les dos hores i mitja de joc, dos partides més queden en empat i tot en l’aire, hi ha qui confia en gent, però com no la coneix com nosaltres, no sap que igual que pot guanyar, pot perdre, fins l’últim moment no està clar el que va a passar.

Santi, que no sap guanyar les partides guanyades, li passa un poc més endavant, es lia ell sol i casi perd la partida, menys mal que fa taules, encara que podia haver apurat un poc més (en el meu anàlisis desesperat, clar) i vore si “pescava” un poc més.

Adolfo que estava molt més millor, no va poder acabar el seu atac, degut principalment a que es va quedar sense “gasolina”, no portava res per a menjar i no va trobar ningun forn obert per poder satisfer a la seua panxa, eixa desesperació no li va fer trobar ningun bar on hi havia per berenar ( i jo sí que vaig trobar, uns quants, i prop) i tampoc les jugades correctes per la victòria.

Ens queden les partides d’Eloy i Alfonso per definir el resultat, i el primer la té molt igualada i no està clara la forma d’aconseguir una mínima ventatja, en canvi, Alfonso va prou apurat, però en opcions de contraatac fort. El primer es lia ell sol i perd la partida i en este resultat, nosaltres la palmem. Ara li toca al nostre “atracador” personal, que aguanta molt bé la partida i amb la tranquilitat de saber que tenen l’encontre guanyat, el seu rival cau en una jugada i es deixa coronar un peó. En unes poques jugades més, esta ventatja es fa efectiva.

El local, hi ha que dir que està molt bé, ja voldria tindre jo un local la meitat de bó que eixe en Alberic. Només dir, que hi havia una xicoteta “pega” a la meitat del local, un problemeta que només afectava a un jugador visitant de l’EVA-Manises, serà una nova forma d’intimidació? jajajajajaja.

Bé, derrota per la mínima i anem a vore si la propera ronda ens portem millor, ànim que només és una derrota i anem a passar-ho d’allò més bé durant tot el torneig.

i un enllaç per vore més fotos

https://photos.app.goo.gl/5iGMNCaQWvG7vzgA7

La FECV ha fet un nou sistema pel torneig Autonómic Rellamp per Equips. Este consisteix en fer grups de 10 equips per anar pujant i baixant categoria, només 3 categories i la resta al “muntó”.

L’equip de Divisió d’Honor, que no ha participat en esta edició, si vol guanyar este torneig haurà d’esperar 3 anys per estat dins dels millors equips i optar a guanyar este torneig. Li serà interesant fer este esforç? O anirà pujant i baixant per estar guanyant les categories inferiors durant prou de temps?

El millor de tot, és que la FECV ja ha publicat els integrants d’estos grups!!!! i no ha passat ni una setmana de finalització d’este torneig, i dic jo, perquè no es pot fer esta publicació en els grups de l’interclubs?

Espere que una vegada començat este ritme de publicacions, també afecte a l’interclubs i es puga saber el més aviat els equips que van a estar, almenys en les categories autonòmiques.

Com no hem fet una crònica del torneig, la enhorabona al Campió absolut del torneig i als diferents campions de categories. I com és normal, a tots els equips participants per estar un matí jugant als escacs.