Club d’escacs Alberic

Última jornada del social i ha quedat clar quasi tot, la classificació provisional està encapsalada per “el narrador”, que ja ho tenia a la butxaca la setmana pasada. Però, ho ha fet amb la totalitat dels punts, sense perdre cap partida ni donar taules a ningú.

Segon a quedat Paco, que també ho tenia prou fàcil per quedar en aquest joc, però l’esperança de vore si es produia un miracle, no ha pogut ser perquè el seu rival no s’ha presentat, un fet prou mal si tenim en compter que tots sabem les formes de donar avís si se sap que no es va vindre, i així, l’altra persona pot fer altres coses.

El tercer provisional, és Ximo, perquè encara n’hi ha que aclarir unes coses en el comité de competició desprès d’una reclamació, i quan estiga tot clar, es podrà dir correctament tot. I estaran a l’espera Manolo i Alfonso que estan amb els mateixos punts que Ximo, per vore si aconsegueixen pujar al tercer lloc.

I l’altre que s’apunta al grup capdavanter, és José Ramon, que desprès de perdre contra Manolo en la primera partida, i ja no dependre d’ell mateix per quedar en sisena possició, guanya a Alfonso amb un final prou disputat, i es veu afavorit per la derrota de Vicent contra Alberto, que el deixa en setena possició.

Bé, moltes setmanes jugant i espere que la gent tinga ganes de tornar a repetir el nostre torneig en la pròxima edició, que s’espera més igualada per els dos grups que es pretén fer.

Ja comença a estar tot un poc més clar, però no tant com era d’esperar. De moment, ja està clar el campió del torneig, “el narrador”, no podia ser altre. Desprès de guanyar les dos partides, la segona contra Paco, que era el segon, la diferència de punts és prou suficient per estar tranquil en les dues rondes següents.

Com ja he parlat de Paco, diré que també ha asegurat la seua presència en el grup de dalt per a la següent edició del Torneig Social, que espere siga en el 2012. I també, pareix que ho té tot al seu favor per ser el segon del torneig, hauria de pasar una desfeta molt gran perquè això no pasara.

I això que en aquesta jornada que s’ha disputat dues rondes, no ha puntuat en cap, primer perquè descansava i desprès ha perdut contra mí, però els seus perseguidors han punjat i no han retallat la diferència. Alfonso ha fet taules amb Manolo i es queda un punt per darrere, sense fer molts càlculs, com Paco li ha guanyat, és d’esperar que el primer desempat li siga favorable.

Pel que respecta a les nostres promeses, Ximo estava molt il·lusionat amb les seues probabilitats de ser segon del torneig. El compter pasava per guanyar les seues partides, és a dir, que no depén de ningú, però si ell no guanya, tot s’acaba, i això li ha pasat, ha perdut contra Vicent i li s’acaba l’esperança de ser subcampió del torneig Social.

Vicent ha sigut el més afavorit dels resultats de la jornada, perquè tots els que estaven per dalt no han puntuat completament, i ell sí que ha guanyat les dues partides seues i renaix l’esperança de posar-se dins dels sis primers classificats, que seran els qui formen el grup per al proper torneig Social.

Qui ha dit adeu a les seues oportunitats de quedar dins dels sis primers, ha sigut Alberto. Que de moment ha sigut l’únic que ha puntuat en la pujada al “Tourmalet” d’aquest torneig, però l’esforç ha sigut tan gran, que li s’ha atragantat la Sokolski i no ha pogut guanyar cap partida hui.

Bé, com ja se sap el CAMPIÓ del torneig, donar-li la enhorabona per la meua part per guanyar el torneig i així podrà dir que algú s’alegra de la seua victòria.

Encara estem en el 2011, però com el format per disputar el 2012 serà diferent (això espere), és el motiu principal que ens ha portat a disputar el sistema lliga. En la pròxima edició es partirà en dos grups, per tal de fer totes les rondes amb partides més fortes, i vore qui realment és el millor entre nosaltres.

Encara que falten quatre rondes per disputar, ja hi ha dos classificats, matemàticament, per estar dins del primer grup, perquè no poden ser pasats en la classificació per el sèptim.

Desprès de jugar les dos rondes de demà, espere que algú més s’apunte a aquest grup i ajude a vore qui estarà dins del mateix, i tindrà l’opció de guanyar el torneig social del 2012.

Un altre dissabte més i el Torneig Social va progressant en emoció, si no és per la classificació, és per les partides. Si estàs fora i veus les barbaritats que es juguen, quasi n’hi ha perquè t’agarre un infart. Si està jugant la partida, veus que tens la partida guanyà o perduda i l’altre fa les millors per a que pase el contrari.

Quan s’arriba al ritme rellamp pot pasar el que estic dient, i això que ja portem moltes partides en aquest ritme, però encara no li pillen el “puntet”.

A la huitena ronda, jo només faig que aguantar el tiró i esperar que s’apure de temps el meu rival per guanyar la partida en eixos moments, però com no vol perdre res, abandona abans que li s’acabe el temps (pocs segons li quedaven). En una altra partida, s’aplega a un final amb una torre i quatre peons, contra torre i tres peons, per l’altra part, tots lligats i en el mateix costat del tauler, i com no sap guanyar la partida, el que fa és perdre, per difícil que puga parèixer, sí ha perdut. Però espere que la lliçó la tinga ben rebuda per una altra vegada. I queda per comentar la partida entre Alberto i Paco, que comença amb qualitat de més per Alberto, però com tampoc sap guanyar les partides guanyades (açó ho ha dit algú del club, fa temps, però no recorde qui) i deixa que Paco es recupere peonet a peonet, fins tindre que entregar una torre. Amb peça de menys, es dedica a fer amenaces al rei, fins que Paco erra i li força el canvi de dama per torre, quedant Alberto amb la dama i Paco amb torre i alfil. Com no pot evitar els jaques, la partida finalitza en taules, el primer revés de Paco que em deixa líder en solitari del torneig.

La següent ronda, es juga amb l’acompanyament de les bandes de tambors i cornetes que estan en la plaça amb el festival. Tal vegada per això, Alfonso juga tranquil i el seu rival li dóna una peça amb l’alegria del moment, i clar, ell no perdona i juga al “toc” per guanyar sense problemes la partida. De les altres partides, no puc dir molt, perquè ja tenia prou amb la meua, que ha sigut l’última en finalitzar.

José Ramon, amb la defensa preparada mitja hora abans de vindre a jugar(segons ha dit ell) acepta el gambit de dama, i un canvi de posició per la meua part, en deixa amb mala situació i amb un bon atac per part d’ell. Una entrega de dama per guanyar un peó el deixa en avantatge, però en pose a canviar peces i deixe alfils de diferent color, per tal d’assegurar l’empat.

Quan s’arriba als últims moments del temps, demana taules i crec que és el moment que com ell no sap què fer, espere que es pose a pensar i li s’acabe el temps, només n’hi ha que aguantar unes jugades a vore què pasa. Però el més apurat de temps sóc jo i tinc que jugar al toc, em deixe la torre tranquilament on ell se la pot menjar, però no ho veu. El deixe entrar dins de la meua posició, i clar, es posa a pensar i li s’acaba el temps, quan ho mirava jo més mal que abans, perquè ja no sabia què fer per intentar fer taules.

Bé, un altre dia pasat i la setmana pròxima es decidirà molt en la classificació, que fins ara està prou complicat dir qui quedarà en un lloc determinat. Si bé, pareix que guanyar el torneig pot estar entre Paco o jo, perquè som qui menys “pífies” realitzem en les partides. La resta de llocs fins el sext, que dóna plaça per la pròxima edició del torneig, està molt igualada.

Enfrontaments directes entre els jugadors implicats, donaran molta emoció a la nova jornada d’escacs.

Aquest dissabte pel matí, s’ha disputat el torneig per equips a ritme rellamp, a Xest. L’any pasat no vaig poder anar, però en esta edició, els equips participants per poder guanyar el torneig, han portat molts jugadors de primera fila, i ha fet que aquest torneig siga molt fort. Alzira i Mislata amb tot titolats, Círculo Mercantil, Moncada, EVA Manises i Enric Valor, amb algun a les seues formacions. Però els acompanyants no estaven molt junt d’ells en nivell de joc, joves amb molta experiència en partides ràpides, que els obliga a jugar molt fi per poder guanyar la partida.

Però anem a vore com s’han portat els nostres. La primera ronda, ha sigut prou treballada per l’àrbit, ha emparellat tots els equips “B”, amb els “A”. Molt bona idea per la seua part, perquè evita especulacions al final del torneig, o la meitat. Els nostres han marcat la diferència i ha guanyat amb tranquilitat. Al principi del torneig, l’esperança d’algú del segon equip, no era guanyar premi, era quedar per davant del primer equip (DELIRIUM TREMENS) i per aquest enfrontament, li se pot dir- FACTA NON VERBA.

Segona ronda i al primer equip li toca l’Alzira, com nosaltres sabem que ells volen guanyar el torneig, no els apretem molt i els deixen que guanyen l’encontre. El segon equip remonta un poc i empata amb el primer equip. Tercera ronda i punja un poc el primer equip, i aprofita el segon per xafar a tope amb un 4 a zero, i així, quan apareix la següent ronda, hi ha qui vol fer una foto perquè estan per davant de nosaltres.

Desprès de la quarta ronda, tot torna al seu lloc i cada vegada es veu més lluny el segon equip. Desprès de posar la directa, també en la quinta ronda, decidim anar més tranquils en les dos últimes rondes, per vore si ens poden agarrar, per tal de donar-li un poc d’emoció a la nostra lluita, però ni així en agarren. Nosaltres només podem fer un punt en dos rondes i ells, amb tot al seu favor no poden quedar primers de la seua categoria, i el pitjor de tot, que queden per darrere de nosaltres, IN SECULA SECULORUM pasarà més vegades.

Enhorabona a l’Alzira per guanyar el torneig, igual que a la resta d’equips que han guanyant les seues respectives classificacions.

Finalitzar aquesta crònica, advertint als participants, que el soroll desprès de jugar les partides i encara en joc algunes, era prou gran, l’equip arbitral ha cridat l’atenció moltes vegades, i li ha faltat avisar a tots, que al finalitzar les respectives partides, abandonaren el lloc de joc, o van fora del recinte o en les escales, però no fer el rotgle prop d’on estan jugant, es deu tindre més repete als que encara estan jugant.

I fins la próxima edició, que espere poder jugar.

Demà dissabte es disputarà a Xest una nova edició del Torneig Autonòmic Rellamp per equips, amb dos equips que representarà al nostre club, i que, segur que ho faran el millor que podran.

Un torneig amb premis en metàlic, que no diu la força real de cada equip, perquè el més probable és que no el juguen els millors jugadors de cada club (pel motiu que siga), un fet que no és ben rebut per la meua  part, i que es deuria millorar aquest aspecte. Com es tracta d’un torneig oficial, l’ordre de força dels integrants és el que es marca a principi d’any cada equip en el Provincial per equips, que tanta gent participa (i per cert, que no té premi en metàlic) durant moltes setmanes. I ja hi ha equip, que realitza aquesta llista, pensant en recuperar un poc de diners en aquest torneig.

Un torneig per equips, que no recupera la norma que diu -aquell jugador que jugue més de la meitat de les partides en un equip superior, ja no podrà participar en l’equip de darrere(més o menys, que l’article és prou extens), i que sí que diu per altra banda, que no es podrà pasar d’un equip a l’altre jugadors, que seran llistes tancades. Què no es pot fer això en l’altre torneig? Per no fer-ho tancat del tot, es pot deixar que un parell o tres jugadors siguen els que puguen canviar d’equip, perquè n’hi ha equip que canvia més de quatre jugadors cada setmana, i això , crec que canvia molts resultats.

Per la meua part, crec, que els premis en metàlic es deurien de donar en l’altre torneig, perquè el juga molta més gent i donaria una bona idea de la realitat del nivell de cada equip. Si hi ha premi en altre torneig per equips, serà ben rebut, però si l’esforç es centra en el torneig de primers d’any, els diners també. I si hi ha una norma restrictiva, que se respete per els següents esdeveniments oficials, que per algun motiu es fa.

I pel torneig que anem a jugar demà, sé que no som dels millors que es presentaran, però, “dum anima est, spes est”.

Ja ha pasat la meitat del social i els llocs pareixen un poc més definits. Per davant de tots, amb prou diferència dos jugadors, Paco i el narraor, que marquen la distància de dos punts i mig al tercer. Per l’altra part de la classificació, també un parell de jugadors són els que ocuparan els últims llocs amb tota probabilitat.

De la zona mitja de la classificació, no es pot adelantar res, perquè si uns han jugat contra rivals que ara estan per baix en la classificació i altres han jugat contra gent que està per dalt, pot donar a pensar que està molt igualat, però en dos rondes més, això pot canviar totalment.

En les dos partides jugades aquest dissabte, és el que li ha pasat a Alfonso, que li ha tocat pujar el “Tourmalet” del torneig i per això apareix prou endarrerit. José Ramon, tampoc ha pogut fer res en el seu començament de pujada al “Tourmalet”, vorem la pròxima jornada què pasa.

Quan parle del “Tourmalet” en aquest torneig, és perquè el sorteig ha fet que aquell que juga contra Paco, descanse desprès, i la següent partida és contra el narraor. Un cicle de tres jornades, que fins ara li reporta un cero a tot el qui ha pasat per ahí.

Les partides continuen amb tota classe de alternatives, si no és per les errades dels jugadors, és per el mal joc d’un d’ells, que normalment juga millor, però davant la presència de l’altre, crec que li entra por i no s’ho creu que estiga millor i com pasa moltes vegades, si tú no li claves la puntada, ell a la mínima ocassió sí que ho farà.

Ara toca parar aquest dissabte, i fins el dia 15 no tornarem a jugar, a vore si la preparació millora per part de tots.

Hui dissabte pel matí, la FACV ha convocat una reunió de Presidents de Club per explicar la mala situació que pasa la federació (com quasi la major part de les persones).

La mala gestió dels polítics de tota Espanya (dóna igual el color que siga) ens ha portat a no tindre ni un duro per a res, només hi ha diners per pagar els seus desitjos.

Tal i com ha dit el nostre President (Paco Cuevas), hi ha que començar a fer que aquest esport siga un esport, i per fer-se de respetar, si hi ha que pagar un poc més, es paga i els “gorrons” (això és afegit meu) que no tingues ganes de pagar un poc més, heu tenim que tindre asumit perquè no té valorat com cal els escacs.

Estem molt mal habituats a que siga tot molt barat, i si es debades millor, en els escacs. Particularment, no em pareix correcte pel simple fet que per això, quan la “mamella” deixa de traure llet, s’acaba tot i això és el que li pot pasar a molts clubs.

Igualment, dir que la reunió ha sigut curta, perquè quan ha arribat l’hora de parlar cada ú dels presents, ens em quedat sense poder parlar de moltes coses. Però el que mire més important, és que s’ha fet aquesta reunió, a vore si es repeteix durant tots els anys, però amb més temps per a debatir.

Ja portem cinc rondes del Torneig Social i pareix prou cantat qui va a estar per darrere. No pasa res, aquest torneig sabem que és per entrenar i vore com tenim les idees.

Pel que respecta als llocs capdavanters, no es pot dir molt, perquè si bé hi ha tres jugadors un poc destacats, encara no es pot saber cert si seran els que es juguen guanyar el torneig, perquè s’han enfrontat a rivals molt diferents i això pot donar una sensació diferent del seu nivell.

La jornada ens va deixar l’enfrontament dels dos menuts del torneig, una bona partida per vore qui és millor entre ells. I com està pasant les últimes vegades, Vicente és qui s’emporta la partida, Sergi no li acaba de pillar la jugada correcta.

A la quinta ronda, més partides igualades que marquen la classificació final. Per una part, Alberto amb l’obertura del “pardal” continua la seua marxa i si bé el seu rival no es va assabentar de la possició, ell ho va aprofitar amb un atac de peons que el va deixar en unes quantes caselles per poder jugar, i això, porta que en poques jugades, qualsevol amenaça pot ser definitiva perquè no tens peces per defendre la possició.

Una altra partida que podia marcar un poc, era la de Ximo amb el narraor. Que sempre sol mostrar-se molt fort davant meu, però fluix davant altres que en teoria són més asequibles. Un Gambit de Dama que jo he jugat unes quantes vegades i es va notar que ell no, perquè la diferència de temps era evident, en les primeres quinze jugades, ell amb nou minuts de rellotge només, i jo més de 25. Amb jugades sense voler trencar, em va deixar fer a mí i clar, els dos peons centrals vaen fer la resta, avanç total i per defendre un poc la situació, es va quedar amb una torre tancada que prompte va ser canviada per un cavall, amb qualitat menys i sense poder moure molt les peces, era només qüestió de temps el que va pasar. Unes jugades de Dama i torre per la meua part buscant el canvi, que al final no va poder evitar Ximo, i desprès canvi de la seua torre, va fer que la meua ventatja es materialitzara amb tranquilitat.

La partida de la jornada, era la de Paco amb Alfonso, una partida que sí que marca la classificació perquè són dos que es jugaven el torneig. Paco amb la seua catalana i Alfonso que no sap per on entrar. Prompte es canvien les dames i comença el ball de les peces menors, que Paco porta a més bon lloc, perquè no veu que desprès de dos intents de guanyar qualitat, amb una jugada amenaça guanyar peça neta, però no ho veu. Es mostra favorable als canvis de peces, perquè té el seu rei més centralitzat, i ja amb el rellotge en els últims minuts, s’emporta la partida. Colp damunt la taula de Paco que presenta la seua candidatura a guanyar el torneig.

Primer dia de joc del Torneig Social i de moment no hi ha moltes sorpreses en les partides que es vaen disputar.

El primer enfrontament dur del torneig, era entre Paco i Manolo, dos jugadors que quasi sempre finalitzen el torneig en els millors llocs de la classificació. Bona partida mentre el rellotge encara li quedava prou de temps, però una vegada s’arriba als apurs de temps, Paco es manté més clar d’idees i guanya la partida.

Un altre enfrontament amb molt bona espectació, era el que lliuraven els nostres jòvens del club, Ximo i José Ramon, que es va quedar amb això, una bona espectació, perquè la partida no va donar per a més. Es veu que ténen molt de respecte entre ells, per no dir una altra cosa.

A la segona ronda, millor partides i n’hi ha que vore moltes d’elles amb molta atenció, perquè són molt bones per ensenyar a tots els xiquets què no s’ha de fer en una partida. Un rastre de despropòsits va ser l’enfrontament entre Sergi i José Luis. Primer José Luis amb ventatja material no definix bé i en els apurs del contrari, ell és que fa l’errada i per la peça, però Sergi encara no es pensa que pot guanyar la partida i demana les taules, que evidenment no les acepta José Luis, continua Sergi amb la tensió dels apurs de temps i poc a poc va guanyant peonets i quan té una ventatja indiscutible per guanyar (dos peons lligats amb la torre per darrere defensant-los i l’altre rei lluny) torna a demanar taules i ara sí, clar, José Luis no deixa anar l’oportunitat de mig punt.

Ximo arrasa amb els seu atac a l’enroc d’Alberto, que mira com estava portant més peces a l’atac el seu rival i ell pega a fugir totes les seues d’allí, deixant al seu rei sol, i pasa el que hi havia de pasar.

Alfonso es dedicar a amenaçar un poc i deixar que el seu rival es carregara de temps i tornar a guanyar la partida quan li s’acaba el temps.

Vicent va guanyar a un atemorit José Ramon, que estava pensant en anar a casa i eixir en els amics, perquè en la partida res de res. En una sorprenent jugada, de moltes possibilitats, realitza la que el fa perdre peça i amb la moral baixa no li s’ocurrix res, ni tampoc va vore la forma de recuperar la peça un parell de jugades desprès. A vore si està reservant-se per a altres partides més importants, però si no aprén a guanyar aquestes, no muntarà de nivell, com ell vol.

La meua partida contra Vicente(el xiquet), va ser prou disputada, però la tècnica d’amagar l’alfil que va utilitzar ell, no és molt recomanable, amb igualtat material, el seu alfil tancat per els seus propis peons a l’altra part del tauler, em dóna molta ventatja i quan li arriba el moment de pensar un poc més ràpid, no encerta la correcta i li s’escapa el mat.

Però bé, partides molt bones i a vore si es dóna una sorpresa(mentre no siga jo, la que siga) i s’anima aquest torneig.