Dins de les dues Assemblees que em dut a terme aquest dissabte, ha estat l’elecció de President per a un altre mandat de quatre anys. Com només hi havia una candidatura, ha sigut reelegit Javier Cortés com a President.
Pel que fa a la resta de membres de la Junta Directiva, pocs canvis en els càrrecs i algunes incorporacions noves que ja tindrem temps d’aclarir amb més detall.
El próxim dissabte dia catorze de maig, celebrarem l’Assemblea de Socis del Club Escacs Alberic. Un moment especial aquest any, perquè tenim que elegir President, també fem les eleccions coincidint amb les locals i autonòmiques, no està fet en mala idea, ha vingut així i de moment no ho tenim pensat canviar-ho.
Espere l’assistència dels Socis a la mateixa, com està pasant en les últimes vegades i ara més, pel fet mencionat anteriorment.
Magnífic torneig i soparot que em fet aquest dissabte per donar per finalitzat el provincial per equips. Un torneig amb el sistema de lliga, que fa temps que organitzavem un d’eixa classe.
Prompte es queden tres jugadors per davant, guanyant les seues partides i no donant cap oportunitat a la resta, pareix que la diferència de nivell era prou evident. Com no podia ser menys, eren els tres primers de la llista qui pegaven damunt la taula per fer-se notar, cada vegada amb la partida igualada, només calia esperar l’errada del contrari.
Pel mig, un sorprenent Vicente Doménech (el fill, per això dic sorprenent) va donant la sorpresa a quasi tots els seus rivals, partides perdudes que el rival li torna la peça, un altre es confia i perd una partida molt igualada, a la fi, ha sigut un dels que millor haurà disfrutat d’aquest torneig.
Però per tornar al cap del torneig, els tres mosqueters apleguen a l’última ronda empatats a punts, els enfrontaments entre ells també equilibrats, per tant, si guanyen els tres serà el tercer desempat qui diga el guanyador del torneig. Pel que fa a la meua part, el rival més fort dels tres era el meu, Paco, que es tanca prou bé i com necessite guanyar, la forma d’obrir el joc li acaba afavorint a ell i acaba guanyant la partida. Els altres dos que queden per adjucidar-se el torneig no erren les seues partides i els sistemes de desempat diuen que Eloi queda segon del torneig. No sé si és veritat, però hi ha llengua que diu- “qui manipula l’ordinador fa el que vol i arregla les coses per guanyar ell”-
No ha sigut el cas de hui perquè Alfonso ha sigut un just gunaydor del torneig, tal vegada com ha vingut molt preparat i amb molta moral després de quedar quint en l’universitari que ha jugat a Castelló, s’ha trobat molt segur en les seues partides, menys clar, en la meua que l’ha palmat.
De la resta de jugadors, espere que el ratet de jugar unes partidetes ràpides amb l’ànim de pasar una estoneta molt agradable, haja sigut cumplida. Manolo deu entendre que no té 25 anys (bé, tindre-los els té, perquè la discussió del dia era eixa) i el seu nivell baixa prou en aquest ritme. J R pareixia que estava en un altre lloc, no era el seu torneig. Sergi ja sap que ell no és un jugador de ritmes ràpids, però dóna molt bé la seua valua amb ritmes més tranquils.
Com ja pareix que és prou llarga aquesta crònica, acabaré fins un altre dia que diré un poc més del sopar de després i així no cansaré a la penya més del compte, no sense donar les gràcies per la seua participació a tots els jugadors del torneig.
L’última jornada del provincial per equips s’ha disputat aquest dissabte, sense res important que jugar entre els equips, l’encontre es podia preveure un empat prou tranquil o partides amb molt de relax. Res de res, els nostres rivals pareixien molt preparats a quedar per davant de nosaltres a la classificació i portaren el millor equip de tota la temporada(no és segur, però no estaré molt desencaminat), un fet que per desgràcia es repeteix moltes vegades en tots els equips, i no dóna el verdader nivell de cada equip.
Però anem a l’encontre. Partides molt igualades com és obvi i altres amb moltes oportunitats per als implicats, el temps pasa però les jugades no, la major part dels jugadors no volen errar en les seues partides. Les primeres partides a finalitzar, foren les de Santi i la meua. Santi ha sigut el millor jugador de l’equip i més determinant, amb totes les partides disputades guanyades, cent per cent d’efectivitat. Jo vaig perdre la meua i l’empat tornava a l’encontre.
Poc després, Manolo i David també perdien les seues partides, i Boris ens deixava encara vius al guanyar la seua (2-3). José Ramón també guanyava i les dos partides que ha jugat amb el primer equip les ha guanyat, i torna l’empat a l’encontre. Ximo no aguanta la presió i fa una entrega de peça que no resulta efectiva i dóna el quart punt als rivals.
Només quedava Eloy amb una partida molt igualada, però com sol ser molt segur en els seus finals d’infart, ens va donar el punt per finalitzar empatats l’encontre. Com eren les nou de la nit, no era moment de posar-se a mirar moltes variants i ens despedirem fins una altra vegada. El que sí que es va comentar, – si arrivem a saber el resultat, això ho podríem haver fet al poc de començar i més prompte ens podríem haver tornat a casa-.
Total 4-4, quedem tercers classificats i bones sensacions per al próxim provincial. Pareix que algú per darrere està apretant prou i està demanant pas amb molta seguritat.
Una vegada passat la meitat de la competició, pareix un poc més clara la classificació del nostre grup, amb tres equips per baix prou destacats i tres equips per dalt amb totes les opcions de pujar de categoria, i que en aquesta setmana no han errat en els seus encontres.
Pel que fa al nostre equip, victòria prou còmoda davant l’equip B de Gandia. Molt més abultada del que pareixia a mitja jornada passada, perquè les partides no les teníem al nostre favor. Només el nostre quart tauler semblava un poc millor que el seu rival, les altres partides molt igualades, menys un dels nostres, que va pensar que si li oferia al seu rival doblar els seus peons de l’enroc i atac en la seua contra li podria guanyar. Sort per a ell que el seu rival no va vore les jugades més clares per aprofitar aquesta situació i li va regalar una peça, que quan vaen canviar les reines es va desfer tot l’atac i el nostre es va quedar amb peça i algun peonet de més.
Això em va portar tota la vesprada de cap, ja teníem un punts menys i si perd tan ràpid un dels nostres, serà molt mal per a la resta. En un moment de tranquilitat, repase els rellotges per vore com van i en el sèptim tauler el nostre està prou més apurat que el seu rival, mire la partida i el nostre perd de peó. Té l’enroc rival obert, però no pareix compensar, aguanta un poc més i perd un altre peó (menuda debacle en espera, vaig pensar) a la volta que controla l’atac del nostre en el seu enroc. Quan pareixia que la partida estava perduda, no veu la jugada guanyadora (entrar-li a l’enroc amb possibilitat de mat) i queda un poc més mal en la possició, però tornà a errar i perd una torre, que el nostre jugador no desaprofita l’ocassió i en poques jugades guanya la partida.
L’últim tauler dels nostres amb la partida molt igualada, realitza unes jugades per deixar al seu rival en zugzwang i s’impossa clarament. En el segon tauler, també molt igualada la partida que només es va decantar a favor del nostre per una fallida del rival, deixant-se un doble en el final i la peça de més va ser ràpidament aprofitada.
Les taules de l’encontre foren per als jugadors primer i tercer. Prou disputades però amb alfils de diferent color, per part d’un i tots els peons tapant les possibles entrades per l’altre, va ser impossible forçar la partida.
El millor de tot, la victòria dels nostre equip i esperar tornar a repetir la setmana següent, que serà un poc més difícil degut principalment a la visita del primer classificat.
Després d’una parada amb les notícies del torneig que tenim entre mans (el nostre Redactor Jefe pareix que vol cobrar més) torne a moure aquest bloc per a tots els aficionats dels escacs.
El primer equip d’Alberic ha guanyat molt clarament al Jaque Mate de Torrent per un contundent 7 a 1. Només s’ha decantat a favor dels nostres algunes partides en el final de la partida, on els visitants no han encertat en la jugada correcta per guanyar la partida, o al menys per no perdre-la.
Pel que respecta al nostre segon equip, debacle quasi total davant un aspirant a l’ascens de categoria L’Enroc, per un contundent 0,5-7,5. També puc dir el mateix que en l’altre encontre, que hi ha partida que només s’ha errat al final i posiblement el resultat no hagera sigut tan contundent.
En l’encontre de Segona Autonòmica Centre, només dues taules dels taulers quatre i vuit, que pareix ser, no tenien moltes ganes de jugar, perquè una vegada han realitzat l’apertura i entren en el mig joc, s’han decantat per fer taules i no arriesgar res. La resta d’enfrontaments, com és natural, victòries per a els jugadors nostres, amb una victòria per oblidar-se d’apagar el mòvil del rival inclós (que a mí sí que em pareix molt bé la norma d’apagar els mòvils, no paren ninguna partida de pilota perquè el jugador li toquen i es posa a parlar a meitat de la partida), i més encara si abans de començar l’encontre, els dos capitans estaven d’acord amb que un jugador tinguera el seu mòvil en silenci.
Només va pasar aquest fet, un altre jugador es va enterar que ell també el tenia conectat i el va apagar inmediatament, fet que es pot sancionar igualment, però es veu evident que estava apagant l’aparatet i no calia tornar a entrar a debatir aquest tema.
Del segon equip poc que contar, necessiten jugar un poc més per agafar un bon ritme de competició, que amb les partides rellamp en el club no és prou per pujar el nivell. Bones partides que no es guanyen o es perden per una jugada que es realitza malament, i fa aquest resultat tan abultat que només el segon tauler nostre va entaular i evita “el rosco”.
Victòria tranquila per 1’5-6’5 front a l’ Alzira C que en coloca líders juntament amb Fomento Gandia B. Dos victòries i unes taules poc disputades posaven el marcador en 0’5-2’5. En la resta de partides els nostres anaven en ventaja clara, alguns més que altres. Tres victòries seguides dels nostres en cosa d’una hora sentenciaven el match, amb la espectacular victòria del tauler número 4, quedant sols les partides dels dos primers taulers. Al segon el nostre porta peça de ventaja, i en compte d’estar alçat com els que havien acabat mirant, el seu oponent no abandona i el nostre disfruta guanyant a poc a poc, fins que es rendix el rival. L’ última partida en acabar és la del primer tauler, on unes taules clares li s’ escapen al nostre i acaba perdent. Segons paraules ell, “com el match estava guanyat dic…a vore que passa”. Servidor no es creu la versió i diu que s’equivocà….jajaja.
La setmana que ve ens enfrontem al Xest, un rival que ja pujat enguany i al que em de guanyar si volem tornar a 1a autonòmica. No cal refiar-se i si mirar-se bé les partides.
Vila-real B 3-5 Alberic
Com tinc dos cròniques, cosa excepcionalíssssssima, ahí van les dos.
Crònica Javi
Viatje prou llarg el que ens tocava en la primera ronda d’aquest provincial per equips, a Vila-real. Com tenim moltes formes de saber el lloc de joc, no com abans que la millor forma era preguntar al primer que pillavem pel carrer, l’arribada no va ser gens complicada. Segons el nostre GPS particular, era millor pasar de llarg Vila-real i per darrere s’arriva al carrer del local de joc en un moment.
Molt bon local per cert, on els aficionats dels escacs poden gaudir perfectament de unes partidetes I amb prou de lloc per no tindre que jugar en una altra sala.
Però al que anem, les partides. Com era d’esperar partides molt igualades al cap d’un parell d’hores, no hi haurà rival fàcil en aquest grup (crec), cada jugador feia el que millor sap (aguantar tot el que es puga) o intenta clar. Les partides no començaren a finalitzar fins els últims moments del temps, per tant, el primer que va perdre no va esperar molt de temps fins tindre companyia per xarrar.
Amb un resultat de 2,5 a 0,5 ens obligava a guanyar la resta de partides per traure profit del desplaçament, i així va ser, quatre victòries dels nostres(una amb molta sorpresa perquè va finalitzar amb mat) al poc de temps en va donar la victòria en l’encontre, no sé si algú més va provar les gal·letes que molt amablement ens vaen oferir, però, particularment no vaig provar cap i vaig guanyar, sé de uno que sí que les va provar i va fer taules. Segurament en una gal·leta no és prou per fer perdre al rival, deuen ser dues, jajajajaja.
La tornada com ja em trobava millor vaig agafar el cotxe jo, i en un moment eixirem pel mateix lloc per on vaem entrar i sense cap problema al tornar. Bé, l’altre cotxe es coneix que va voler apuntar-se a la festa del Vila-real i va entrar per dins i segons pareix la retenció era prou llarga.
Crònica Alfonso
Amb més apurs dels previstos vam aconseguir els tres primers puntets de la temporada. Viatjàrem amb 7 jugadors per les nombroses baixes d’última hora (cosa habitual en aquest club). A més d’això, la primera partida en acabar es decantava del costat local (2-0) i l’estrela de la temporada passada, començava aquesta amb empat, igual que fa un any (2’5-0’5).
Però ja no es perdé cap altra partida i els punta anaren caiguent del nostre costat. No sé l’ordre exacte, crec que primer va guanyar l’1, després el 5 i el 7 (2’5-3’5) i ja havíem capgirat el marcador. Al tauler 6, teníem avantatge, però el rival ens ofereix taules, saberdor que el matx estava perdut i ell no trobava continuació interessant (realment la partida es podria haver guanyat). Amb eixes taules i la victòria al tauler 2, s’arredonia la remuntada i el marcador 3-5 final.
La veritat és que durant la vesprada es va patir i pot paréixer que es va guanyar amb comoditat, però algú va haver de suar el puntet.
El primer equip guanya al Vila-Real B a domicili per 3-5 i comença amb bon peu el campionat. D’altra banda, el segon ha de millorar molt si vol lluitar per alguna cosa enguany, perquè perdé 6,5-1,5 en casa del Xeraco C. De tota manera, açò acaba de començar i és molt llarg, i la setmana que ve hi ha una altra oportunitat. En breu publicarem les cròniques.
Ja estem a punt de començar el Provincial per Equips d’escacs, el torneig que més jugadors menetja quan es tracta d’escacs en València. Amb l’energia renovada i moltes més ganes que altres anys, estem esperant aquest torneig, després de baixar l’any pasat d’una categoria que pareixia que ens venia gran, ara pareix que en aquesta ens parega xicoteta.
No serà un objetiu prioritari perquè sempre anem a fer el millor que puguem i si guanyem, millor. El segon equip també pareix més reforçat per la seua experiència en edicions anteriors. Estan més entrenats i una vegada sabedors de les possibilitats, volen anar més cap amunt i no quedar-se en mig de la classificació.
Aquest dissabte sabrem un poc si només son ganes o alguna coseta més.
Espere que aquest any cap club tinga que retirar un equip de la competició.
