Club d’escacs Alberic

Ahir dissabte dia 19, disputàrem una nova edició del torneig d’escacs rellamp de la fira de Sant Joan. Continuant amb la bona assistència de jugadors dels anys anteriors i millorant el nivell dels mateixos, va ser un torneig molt disputat i amb canvis constants de líder del torneig.

Primera ronda sense sorpreses, ni molt que destacar en la mateixa. A la segona ronda, els enfrontaments produïts ja era d’esperar una bona partida i el primer favorit en caure va ser Alfonso, davant la nostra última adquisició David. L’altre enfrontament dur, era el de Manolo i Sergi, però pareix clar que amb el ritme ràpid, Sergi li supera al nostre monitor de l’escola.

A la tercera ronda, comença a vindre tot el lio perquè els resultats no són els que a priori s’espera. Eloy guanya a David, el “narraor” a Ximo (este és més normal) i Sergi remata a Alfonso en la seua esperança de guanyar el torneig. Pel que fa a la quarta ronda, Eloy baixa del núbol a Sergi, David recupera el terreny perdut guanyant al “narraor”, deixant a Eloy amb tots els punts aconseguits i cinc jugadors per darrere amb un punt menys.

Quinta ronda i Ximo pega un colp en la taula perquè vol guanyar el torneig, i guanyant a Eloy queda en el grup de favorits de quatre jugadors empatats en el primer lloc, els dos mencionats anteriorment i Javi (que demostra la seua veterania davant Sergi) i David que li guanya a Jose Ramón.

Interessant sexta ronda amb els quatre líders enfrontats entre ells i deixa a Javi i Ximo com a líders per guanyar el torneig, desprès tombar a Eloy i David.

I l’última ronda, com ja han jugat Ximo i el “narraor”, l’ordinador diu que aquells que decideixen el torneig seran Paco i Alfonso, respectivament. Per donarli més emoció al torneig, els dos favorits no poden amb la pressió i perden les seues partides, quedant per primera vegada empatats en el primer lloc cinc jugadors amb 5 punts.

Menys mal que tinguem l’ordinador amb els sistemes de desempat i prompte sabem el guanyador, que un altra vegada és el “narraor”, quedant patent la seua superioritat en el deceni. Pel que respecta a Ximo, no li va com toca i queda quint, per darrere de Paco (que torna a fer el submari) i Eloy i David, aquestos dos tenen que anar al tercer desempat per decidir qui serà segon i tercer.

Partida molt interessant, però Eloy com compta amb les taules al seu favor, torna a guanyar a David i queda segon.

No puc finalitzar aquesta crònica, sense fer menció dels jòvens valor del nostre club que també participaren, quedant el millor infantil Vicente Doménech. La resta d’alumnes molt correcte i no va fer necessari la intervenció de l’àrbit en cap conflicte presentat.

Podeu vore o descarregar les fotos ací

Ja estem en Juny i de nou apleguen la fira i les festes del poble. Com tots els anys, jugarem un torneig individual, el dia 19, i un altre per equips, el dia 26. El ritme de joc i les bases encara no estan exposades, però no tardaran molt a estar-ho.

Pel que fa a l’individual, espere que els aspirants al títol sigau capaços i no trobeu cap excusa per a deixar en ridícul al vigent campió i al tetracampeó, els nostres secretari i president respectivament. Segur que tots teniu ganes de no veure sempre guanyar als mateixos, així que espavileu-se i tots a jugar, i com no, a guanyar (sobretot a estos dos). De ben segur que aquest any algu dóna la campanada.

PD: Vinga va. Comenteu i piqueu a Javi i Alfonso, que segur que tindran més por. O al menys no vindran després sols a per mi.

El dissabte passat, realitzarem una nova assemblea de socis del club Escacs Alberic. Amb una bona assistència dels mateixos, pasarem la vesprada donant a coneixer el que fa la junta directiva pel club i on es pot escoltar les propostes que tenen els diferents socis.

Una vesprada en el club, sense jugar als escacs, ens deixa un forat que omplirem tal i com ferem l’any passat, jugant un torneig amistós en el club. Partides de 25 minuts, per no ser sempre a ritme ràpid i dos dissabtes per la vesprada.

Esperem que tinga tan bona o millor que l’any passat.

Una vegada tots els jugadors presents, aclarim les coses per jugar i ens posem a la faena. Molt bona participació per part dels jugadors i rivalitat total, encara que no tinguem res que jugarnos per davant, només que la vergonya.

Passat el mig del torneig, un jugador despunta per davant, Eloy, que solventa les seues partides més difícils amb tranquilitat i finalitza el torneig invicte. Per d’arrere d’ell, sense moltes sorpresses, Alfonso segon i tercer “el narraor”.

La resta de participants, quedaren proun igualats a punts i en l’última ronda era molt important. Una victòria era quedar molt per dalt i la derrota era quedar per baix. De tots, Jose Luis va quedar en quarta posició, per el dessempats i va obtindre benefici per el seu bon joc aportat durant el torneig.

No tardaré molt a donar més noticies d’aquest esdeveniment.

Començarem pocs, però volem que aquest siga un esdeveniment clau al nostre club. Finalitzat el torneig per equips que portem tants anys jugant, ens reunim per disputar unes partidetes ràpides i després de sopar tots. Com pareix ser que la gent no té prou, després tornem a jugar i disfrutem dels escacs.

Els ritmes que utilitzem solen ser poc normals, per donar una nova sensació a les partides (si altres coses no foren prou), a vore si trobem a un jugador que està en la seua salsa en un determinats sistema. De moment, en els ritmes habituals no hi ha color i últimament, son dos jugadors els que tenen tots els primers premis, només quant canvia el ritme aplega la sorpresa.

En les últimes setmanes, he provat coses i pareix que tornaré a donar un bon repàs a molts en aquest torneig. Si pase una bona vesprada, per la nit després de sopar tornaré per arrasar del tot i a tots.

VOS ESPERE AMB IMPACIÈNCIA!

Aquest any pareix que els nostres jugadors estan decidits a progresar ràpidament, preparantse per a jugar mólts tornejos i estem començant encara. En Benimodo altra vegada jugaven els autonòmics per edats i aquest any, tres dels nostres jugadors s’aventuren a disputarlos.

La Pasqua fa que els xiquets pasen un bon rato jugant a moltes activitats diferents de les normals i els nostres pareix que s’han passat d’alló més bé estes festes. Els resultats entren dins de les probabilitats que tenien, però el seu joc ha sigut de baix rendiment.

La sala de joc, pareix que done bon rendiment, de cara al públic, perqué no molesten als jugadors ni als àrbits (pasant pel mig) i poden vore un poc les partides. Està clar que per l’any próxim portaré alguna coseta per vore de lluny, però tot no podem demanar-ho. Molt bona organització i sense retards importants, el soroll que sempre dona mal de caps a l’organització, va estar prou controlat, comunicantse pels altaveus en totes les rondes, el públic de dins de la sala va fer prou de cas, però la gent  de fora, pareix ser que no vol col-laborar en el silenci, per tant, és difícil de conseguir.

Enhorabona als campions respectius i l’equip local, que també va posar en les primeres posicions del torneig a membres de la seua escola.

El torneig provincial aplega a la fi. I acabem igual que començarem, perdent la ronda per la mínima per errors nostres. Era el primer any que competiem amb vuit taulers, i l’any pròxim s’haurà de dur una millor preparació per millorar el paper realitzat.

Pel que fa a les partides, perguem perquè no sabem rematar els encontres. Acabà primer Sergi, que junt a la incomparecència al vuité tauler ens donava 2-0. El narrador entaulà en una partida que té bona, però uqe vegent el resultat que duiem i les partides bones, creu que eixe resultat es bo. Les coses seguien bé amb les tauler de JL, que ens posava més a prop de guanyar. Però no tot son roses, i prompte comencen a donar-se mals resultats: Vicent perd i Toni fa taules amb qualitat de ventaja, però que no pot aprofitar. Sols quedaven dues partides, els caballos guanyadors de l’equip: Enrique i Adolfo. Els dos perden en finals igualats, prou complicat el d’Enric i mal jugat el d’Adolfo. A la fi, derrota per la mínima i mal sabor de boca per acabar el torneig. L’any vinent més.

PD: Aneu votant els ritmes de joc i demés per al torneig soparot.

En totes les opcions clares pels dos equips, les partides eren per vore si el nostre joc anava a millor o si era una continuitat de tot alló que ens ha passat durant el torneig. Com era d’esperar, va ser la continuitat del torneig el que acabava imposantse en les partides.

El primer equip va ser derrotat per 2-6, el pitjor resultat de la temporada, amb partides resoltes per errors infantils dels nostres pupils. No podem apretar més als nostres jugadors, per la temporada que han realitzat, si mantindre l’equip no ha sigut possible, a l’altra vegada esperarem que sí.

El segon equip va perdre per la mínima, 3,5-4,5, davant l’Ontinyent. I en aquesta jormada no podem tirarli els trastos al cap als mès menuts de l’equip, perquè ells si que vaen puntuar, però els més veterans de l’equip no. És la primera temporada que juguen els huit taulers i la preparació del jugadors, no pareix que siga la millor, a vore si per la próxima temporada responen millor del que s’espera d’ells.

Com el primer objetiu nostre és gaudir dels escacs, espere que tots els nostres tinguen aquest cumplit i l’any próxim, anirem a per altres objetius, enhorabona a tots per participar.

Dissabte passat es va consumar el descens de categoria.

L’encontra va resultar prou més igualat del que pot pareixer pel resultat (5-3) i, sobretot, si mirem la classificació.

Encara que vam començar amb una derrota molt ràpida del que fins ara era el nostre jugador més fiable, Manolo, però jugar contra una “estrela emergent” és molt dificil, encara que siga una xiqueta de 14 anys.

Tot i això, prompte vam capgirar el marcador: victòries de David (imparable amb 5’5 de 6), taules d’Alberto i victòria de Javi. El marcador es posava 1’5-2’5, però a més, les partides que quedaven feien pensar en una heroicitat.

Però no va poder ser, Paco Bru perdia un final de torres i peonets en que estava mal de temps. Els dos primers taulers, després de quasi 4 hores de joc davant dos titolats (MI / MF) i amb molt bon joc per part dels nostres, no van aconseguir puntuar. El primer tauler, qui soscriu, no va trobar combinació per foçar taules per “escac continu” i al segon tauler, Santi amb peonets passats no va poder imposar-los.

Quedava Sergi, que havia malbaratat una bona posició i, en un final complex, el seu rival va oferir taules, ja amb l’encontre al seu favor, cosa que agraim ja que ens va estalviar temps d’espera, així vam poder sopar a casa. Encara que parega extrany encara queden cavallers que juguen als escacs.

Així i tot, resultat final 5 a 3 que ens assegura el descens, però sempre hem de mirar la part positiva: l’any que ve canviem de grup, així no ens avorrim sempre al mateix, jeje.

En aquesta ronda, el primer equip no ha pogut donar la sorpresa en Alacant, el Enric Valor s’ha emportat la victoria per 5-3, davant els nostre primer equip. Esperem que algun cronista estiga dispost a contar un poc lo que ha passat.

Per lo que respecta al segon equip, encara no se sap res, per la meua part, a vore en el moment en que es donen compte de que tenen que dir alguna cosa.