Club d’escacs Alberic

Éxit amb l’asistencia a la reunió de socis. En reunions com aquestes, demostrem el interés per el club, opinant de les coses, mostrant conformitat o disconformitat, però lo important, crec que es que es pot opinar i desde la junta directiva, es vol continuar amb la claritat mostrada.

Bones intencions del jugadors per la próxima temporada al provincial per equips. La categoria superior en la que anem a jugar i que més jugadors estan implicats en presentarse a jugar (que es realitze bon paper, es més difícil), mostren una nova cara del club.

Ya que el redactor jefe, vol vacançes i no pot informar de les coses, torne a comunicar les coses per a tots (ya sé que a alguns li faran mal els ulls de lo que estic escribint, pero que se ….).

Per al proper dissabte dia 12 de deçembre, tenim prevista l’assemblea del club, en la que els socis poden informarse detalladament de la situació del club. Serà a partir de les 5 i quart de la vesprada en la casa de la cultura i espere que fem un bon rotgle.

Al finalitzar la mateixa, donarem pas a la reunió per realitzar el ordre de força del provincial 2010, per tant, tot el que està lligat al club, pot acudir per la vesprada, si no es per un motiu, es per el altre i com fins ara em realitzat, parlar lo que es parlar, tot el mon tindrà la seua oportunitat.

Espere l’asistencia de tots els socis i jugadors.

Com cada any, per que van uns quants, es disputa aquest torneig com a final del curs d’escacs, impartit en l’universitat. Els jugadors que van a jugar el mateix, com es normal, son universitaris, pero sempre està el típic “viciat” dels escacs, que va per fer rotgle. Rotgle el que ferem nosaltres, per que el cotxe es va omplir per acudir, bon síntoma del club, que poc a poc fa que la gent s’anime a participar als tornejos que se disputen fora del poble.

Molta diferencia dels primers 30 jugadors, davant de la resta de participants (mes de 100), pero no es motiu per a pensar que les partides no foren igualades. Sorpreses en algunes taules, per la meitat del torneig, que només deixaba a uns quants favorits fora de poder guanyar el torneig. Per lo que respecta als nostres, bon torneig de Jose Ramón i de Ximo, per que aixó de progresar es una realitat, i no una eterna promesa com sol pasarnos. Alberto, pareixia mes afaenat en les amistats que en les partides, per que no va realitzar un bon torneig, jugantse una bona classificació en l’última ronda i no va poder ser.

Alfonso, va ser el primer es ser sorprés en el joc i unes taules el feren anar arrere i trobarse a uno dels favorits, que estaba fallant en aquest torneig,  pero en aquesta vegada no va fallar i deixà al nostre jugador sense opcions a fer un bon torneig. Per part de Jose Ramón, el seu primer any complet d’escacs, li està reportant moltes coses bones i el saber estar en moments d’apurs del rellotje, està superant-los cada vegada amb més solvencia. El “narraor”, com sempre, va quedar per davant en la classificació final, respecte als nostres jugadors, pero li va servir de poc, per que els premis eren per altres jugadors, com per exemple Ximo, que empatat a punts i uns quants llocs per d’arrere, acaba el torneig com a quart sense FIDE i es el únic dels nostres representants que porta a casa la copa.

Per anar acabant, diré que el guanyador del torneig va ser un veterà Komljenovic, seguit de Vasallo i Garcia Trobat. La resta de premiats, es molt llarga per que les categories eren moltes. Només cal dir, que no pareix molt correcte, que el premi en metàlic siga el mateix per al guanyador del torneig, que per al de una classificació menor, per que pot portar a moltes irregularitats. En el meu pensar, aquestos premis, deurien d’anar en progresió descendent i no igual, per tal de evitar les irregularitats.

Finalitza el social 2009, amb Paco com a campió(5 punts). Segon classificat Javi i tercer Vicent Garcia, tots dos amb 4 punts. Els mateixos punts han aconseguit Alberto( millor sense FIDE ) i Alfonso, que queda sense premi per desempat. JR s’endugué el millor sense FEDA(3 punts), i Sergi el millor infantil, amb la mateixa puntuació.

Pel que fa a la ronda, Paco entaulà amb Vicent i queda com a únic invicte del torneig; Javi guanyà a JR amb més esforços dels previstos, deixant clar que per darrere van progresant; Alfonso es desfé d’un Benet que buscaba les taules i fou la seua perdició; servidor caigué derrotat front a Manolo; Sergi li guanyà al seu amic Vicent i adjudicant-se així el triomf dels infantils; i JL li guanya al pintor, tancant-se d’aquesta forma la ronda de resultats.

Per a finalitzar la crònica, dir que ha sigut un torneig entretingut, amb bones partides( i roïnes, com no) on s’ha vist que el nivell de l’equip ha pujat, bona senyal per a aquest provincial pròxim, on recorde que el primer equip estarà a la divisió de plata dels escacs valencians.

Paco Bru campió del Social 2009!

Paco Bru es proclama campió de la present edició del Social després de vencer a Javi, deixant-nos a la resta sols amb opcions a premis menors.

Passant a analitzar les partides, a la setena i última taula Manolo vencia a Toni, que encara no s’ha pogut estrenar al marcador però de ben segur que ho fa a la última ronda; a la sisena taula, victòria de Vicent Doménech fill front a un JL que de ben segur es confiaria massa; a la cinquena  taula punt per al narrador front a Sergi Rodríguez, encara que punt inmerescudíssim, ja que va jugar la pitjor partida de sa vida front a un ríval que dóna simptomes de millorar progresivament al seu joc, fent vàlid el refrany “la confiança dóna asco”; a la quarta taula Alfonso recupera terreny vencent al Pintor, mentre que a la tercera Vicent Garcia es desfeia amb poques dificultats (pel que vaig poder observar) de Benet, pujant així a la segona posició de la classificació; a la segon taula Alberto i JR signen taules, quedant-se així els dos amb opcions clares de premi(Alberto descansa i aconsegueix 4 punts); i per últim, Paco guanya a Javi, com ja em dit, a la primera taula, proclaman-se campió del social, ja que Vicent no té opcions d’agafar-lo al desempat.

Sols em queda donar de nou l’enhorabona a Paco, i dir que açò no s’ha acabat, doncs queden encara premis que otorgar.

Nova ronda d’aquest social que supera ja l’equador i perfila la fi. Pareix clar que el torneig podria ser ja sols cosa de tres, encara que “coses més rares s’han vist”.

Passant ja a la jornada del dissabte passat, sorpresa: Benet li guanya a Manolo!! Pareix clar que el mestre no està en el seu millor moment, i que super Adolfo està motivat després de entaular amb qui escriu la jornada anterior. Altra sorpresa va ser les taules que Alfonso li va traure a JR. Si el “paquete” no hagués tingut tanta por, possiblement hui estariem parlant d’una derrota de l’anomenat “mindundi”. I com no, altra sorpresa: “Relámpago” Sergi li guanya a Toni, en una partida que no vaig vore, però que segur que de no ser per Toni hauria acabat…”mu rapido”!!! I es que tant Sergi com Vicent, si jugaren un poc més tranquils, de segur que millorarien molt el seu joc. I parlant de Vicent, que no tenia boli abans de començar (menys mal que Sergi duia l’estoig, o el necesser, perque ahí cabia de tot!!), no va poder amb son pare que aquesta vegada no va ser tan benevolent amb ell. Passant a la partida de qui escriu, que dir…no veu la/les jugada/es bona/es, i perd front a Javi, qui s’enfila de nou cap al triomf del Social “con más pena que gloria”. Per últim, Alberto i Paco decidien el líder del torneig, i va ser l’ex “policero” qui li baixà els “humos” a Alberto, que ho duia tot guanyat fins el moment.

La propera ronda pot ser esclarisca un poc millor els candidats finals a endur-se el torneig. Jo sols avise: Paco ja no te pistola, però com perda jo no vuic saber que pot passar. I no és l’uinc a tenir en compte: quan li digau a Benet que enguany no hia picadeta a corto plazo, a banda que us reclamarà la quata del social al·legant que això és infrahumà, pot ser molt violent.

Vinga va, tots a entrenar que açò s’acaba i tot pot passat. Hi ha 5 ó 6 premis en joc, i un “trasto” més en casa sempre va bé.

La tercera ronda del Social ja s’ha disputat. En aquesta jornada, poques sorpreses, però si resultats que van perfilant els possibles aspirants als llocs privilegiats. Vicent Doménech guanyava a Toni, que encara no ha estrenat el seu “marcador”; Manolo feia la faena derrotant a JL, que va resisitir tot el que va poder; JR guanyava a Sergi, encara que aquest si que va fer bona defense si (amb suposades il·legals); un servidor entaulaba amb Benet, en una partida que, al menys per a nosaltres dos, fou molt entretinguda; Javi guanyava a Alfonso en una partida igualada fins al final(encara que s’allargà); i Vicent queia derrotat davant super Alberto, líder en solitari amb el 100% dels punts.

La pròxima ronda ja perfilarà, quasi amb seguretat, els candidats a campió de torneig, així que entreneu que encara hi ha possibilitats!!!

Després del profitós paró del cap de setmana passat, on cal recordar que el nostre club s’endugué el torneig de festes de Carcaixent, em seguit disputant el Torneig Social.

Centrant-nos en aquesta nova ronda, de nou sorpresa, i és que Javi no va poder amb Vicent Garcia, qui es posa lìder juntament amb Paco, qui es desfé de Benet(quan vaig abandonar la sala de joc la partida era igualada) i Alberto, que de moment no patix molt per guanyar els seus encontres, sumant tots tres 2 punts.  Pel que fa a les demés partides, JL guanyà a Toni en un final de peonets, JR guanyà amb contundència a Vicent Doménech (Junior), Alfonso es va fer en Manolo i el narrador guanyà amb sort a l’altre Vicent Doménech, ja que aquest segon tenia un fortíssim atac però que no va saber aprofitar.

Pel que fa a la pròxima ronda, destaca l’enfrontament entre els dos primers de ranking, que es jugaran les seues opcions al triomf del Social. A més a més, Vicent i Alberto s’enfrontaran també per decidir el posible líder en solitari, ja que Paco descansa.

Entreneu-se que ací tenen tots ganes, i ningu es pot refiar del seu rival!

Nova edició del ja tradicional torneig Social. Amb 14 participants i un bon nivell, les partides es presenten interesants i entretingudes, tant per posicions que de segur seran disputades i lluitades, com per les clàssiques “xarlotaes” a les quals estem acostumats al nostre benvolgut club.

Feta aquesta breu introducció, passem ja al gros de l’assumpte. El dissabte passat es jugà la primera ronda del torneig. A excepció d’Alfonso, qui entaulà amb qui escriu, tots els “favorits”  guanyaren les seues respectives partides amb més o menys solvència. Pel que vaig poder vore, sols José Ramon li presentà guerra a Paco, qui per la seua veterània i condició acabà impossant-se.

El proper dissabte no hi haurà ronda ja que el club està convidat a jugar al torneig per equips a les festes de Carcaixent, així que la pròxima serà el proper 17 d’ octubre.

El passat 27 de setembre, es va disputar una nova edició del torneig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, aquesta volta en L’Alcudia. Amb una inscripció prou nombrosa, que va aguantar perfectament les sempre esperades faltes d’asistencia. Una cosa que es deu de llevar dels nostres tornejos, per que les persones que es posen en la llista i després no van, no deuen quedarse sense castig.

Per lo que respecta als nostres jugadors, tornem a presentar un grup de jugadors, per poder pasar el temps entre ronda i ronda, lo mes bé que es pot. Quant guanya algú de nosaltres, millor que quant perd, pero lo important es que fem rotgle.

Com a millor del club, i no es siga repetitiu, tornà a ser el “narraor”, si un altra vegada i van unes quantes en aquest any. Que no em vaig conformar en ser el millor del club, si no que vaig guanyar el trofeu al millor jugador de la Mancomunitat, un trofeu que totes les edicions anteriors en les que participaba, era per a un jugador del Alzira -no es que els tinga mania o un altra cosa-, simplement, es un fet que pasaba per la bona qualitat dels seus jugadors, i aquest any, he donat la sorpresa. I per poder guanyar el trofeu, he quedat en la séptima posició de la general, que amb 10 titulats jugant, no es mal resultat per a mí.

Per lo que respecta l’altra tropa, com es habitual, Alfonso va ser el segon del club. José Ramón es va quedar amb 3,5 punts, i millor resultat que Alberto, que no acaba de arrancar en les seues eixides, per que en el club, es mostra en progresió constant i fora no.

Henrik Teske va guanyar el torneig, millorant el seu segon lloc del torneig d’Enguera, seguit de Jose Angel Guerra i Antonio Granero. Repartició de molts premis en diferents categoríes i la que, particularment en va cridar l’atenció, es la de millor jugador local, en la que els dos primers premiats, no estàn jugant en el club local. Pot ser una motivació per als dirigents del club, si desitgen tindre la millor representació del poble.

Pero com ya tingem prou de xarrar, queda agrair als organitzadors la seua tasca, als patrocinaors el seu interés en els escacs i a tots els participants, que tornen a la próxima edició del torneig.