Club d’escacs Alberic

El dissabte passat, es va disputar una nova edició del torneig d’Enguera, del doctor Albentosa. Que es un torneig amb una dotació molt important de premis, lo que porta que molts jugadors titulats es presenten a jugar.

Molt disputat el torneig, en totes les categories amb premi en metàlic. El fet que tants jugadors titulats, presents en un torneig, fa que moltes partides tingen una diferencia de nivell molt important, pero al ritme que es juga, sempre es pot esperar un moment de gloria i guanyar-li una partida, a  un dels titulats.

Pero a lo que anem, com el nivell era molt bó, el campió (Orelvis Pérez), no va fer pleno de punts, a mig punt d’ell, Henrik Teske i després, a mig punt d’aquest, 6 jugadors empatats a 5,5 punts. Es una bona mostra de la igualtat del torneig, que amb mes de 20 titulats, es uno dels tornejos de partides ràpides que mes jugadors titulats concentra.

Pero lo interesant del torneig, es que 5 dels nostres jugadors anaren a jugar el torneig. Cada jugador amb objetius diferent, clar, per que uns estàn en fase de experiencia, altres a aprende coses noves i altres a vore que pasa. Només tirem en falta als que van per “fartar”, sobre tot al final, per que ens presentaren una “picaeta” molt bona i el detall de la botella de vi i de oli, de categoría.

La classificació final dels nostres, només queda salvada per el narraor, que vaig quedar el primer jugador de menys de 2000 i fent 4 punts. La resta es va quedar amb 3 punts, menys José Ramón, que va errar en la última i els 2 punts i mig, el deixaren com a pitjor jugador del club. Pero com el nivell del torneig, era molt gran per poder realitzar alguna coseta mes, podem estar contents de l’actuatzió dels nostres.

Espere que en la próxima edició, ens reunim mes gent del club, per gaudir una vesprada en un bon torneig com aquest.

Aquesta setmana, toca un altre torneig autonómic, pero el de partides semi-ràpides i es disputa en Canals. Com no tinc que agarrar el cotxe, es un bon torneig per a jugarlo (per a mí, clar) i  com es tot el dia, algunes baixes en els habituals del nostre club, per anar a jugar un torneig.

Començaba el torneig amb una sorpresa molt important, la ronda estaba preparada abans de l’hora marcada per començar i no sé el motiu, pero es va retrasar uns minuts. Vaen ser pocs i aixó es una cosa molt rara, per que últimament, pareix que el retrasarse mes de mitja hora, siga una cosa normal.

Pero bueno, anem a lo que interesa i en la primera partida meua, millor en la apertura, peonet de mes i pase per alt una coseta simple, i em costa una peça. Menys mal que el rival no aprofita el material i poc a poc, recupere coses fins guanyar la partida.  A la segona ronda, poc que contar, partida prou amena, davant el MI Granero que no va tindre compasió de mí, bueno, estic content per que tampoc dels altres, ya que va ser el campió del torneig.

En la tercera, millor que la primera, per anar superant-me. En una holandesa, el meu rival queda molt mal parat, sense poder amagar el rei i perdent peonets, poc a poc. Pero la meua avaricia fa que en una jugada, cambiem dos peçes per la meua reina. Molt complicat per la victoria, pero com el meu rival li queden pocs minuts, decidix continuar la partida. Pero en unes jugades mes, recupere el material ya que el rival es deixa fer el “doblete”, i quede en una peça neta, aixó dura poc i ara no descuide res.

Mentres aixó pasaba, José Ramón començaba a recuperar terreny i obtenía el primer punt del matí i en la quarta ronda, el enfrontament directe en un conegut, per poder marcar el seu nivell actual, li va reportar una alegría, per la victoria amb peça de menys i apurs de temps, el va fer menjar molt mes bé.

Per anar acabant la crónica, pasaré al final, en lo que respecta a la actuació de nosaltres, no es molt bona, per que no donarem la talla esperada i ens vaen limitar a fer lo esperat. José Ramón va fer el últim punt en la última ronda, per complir el objetiu i yo, vaig perdre, quedantme fora dels premis.

El dia va eixir plujós, però el nostre presi es va assabentar a la FACV de que hi havia local de joc alternatiu. Així doncs, vam eixir la representació del club cap a Utiel, anàvem els 3 millors jugadors de partides ràpides d’Alberic.

Vam eixir amb prou de temps (com que no havíem d’esperar al típic “tardó”…) per la qual cosa vam arribar més de 30 minuts abans de l’inici del torneig. Bé, de l’hora d’inici oficial (16h), perquè la “real” van ser les 16:45h. Aquest fet ja és habitual en certs tornejos, sobre tot els que organitza la FACV, però esperava que un torneig anomenat “autonòmic” tinguera un poc més de categoria en l’organització i puntualitat.

Pel que fa al torneig, fina la 4ª ronda tot anava com era d’esperar: guanyàvem als de menor rànking perdíem amb els de major… però van haver 2 fets que van canviar els futurs esdeveniments.

D’una banda, Alfonso va jugar contra un jugador que no havia d’estar al torneig: si les bases diuen que no poden jugar extrangers amb més de 2200 ELO FIDE, això vol dir que un amb 2230 que no ha nascut a Espanya… bé, reclamació, explicació de la falla que no és convincent. Com sempre la FACV fa el que li rota pels…

L’altre fet encara va ser més esgarrifós: l’enfrontament directe entre Javier Cortés i Jose Ramon Mateu!!! La partida, diuen, que va estar igualada (això crec que vol dir que Javi estava perdut i va trobar la que guanyava) però que al final es va imposr l’experiència.

Amb aquests dos fets, el que va continuar va ser digne d’un expedient X: Javi no va perdre cap partida més fins arribar a la fi, aconseguint un magnífic 6É LLOC FINAL AMB 6 PUNTS DE 8 PARTIDES (i això que tenia el pijor desempat) empatat amb el 4t.

Els altres dos van acabar complint el mínim esperat per a ells: Alfonso 4 pts (50%) empatat amb tota una tropa de jugadors, Jose Ramon 3 puntets que pareixen pocs però hem de recordar que açò era el Campionat Autonòmic, no un obert de poble.

Per als qui no van vindre, també hem de destacar el piscolabis que vam tenir després del torneig i abans de l’entrega de premis, que també era de categoria autonòmica, a més de les begudes que no van faltar durant tot el torneig.

Classificació >>

Altra edició del torneig de Paterna, que com cada any, es juga durant el de Mislata, i fa que un bon nombre de jugadors es presenten per jugar. Aixó li dona mes alicient per anar a disputarlo, i aixó es lo que vaen fer 5 del nostre club.

Com era d’esperar, la nostra preparació d’estiu, no es la mateixa que els altres rivals, que estàn disputant tornejos per tot arreu. Per lo que el resultat era d’esperar i els nostres jugadors es quedem per la meitat de la classificació final. Com es normal en les últimes edicions, el narraor es el millor classificat dels nostres, per millor desempat amb Alfonso i els mateixos punts que els altres dos jugadors que queden per nombrar.

El quint element, va estar disputant el sub-16, bueno, millor dit, que es va pasetjar per allí un poc, per que al final del torneig, va fer els mateixos punts que el que narra. Mal torneig per a ell, que desitjaba quedar molt mes per davant.

El francés Gabriel Battaglini, va ser el guanydor del torneig, per davant de una nutrida participació de mestres i titulats (cubans sobre tot).

Erk Sos, del Círculo Mercantil, va ser el guanyador del sub-16.

Francisco Orantes de Granada, el guanyador del sub-10.

En total 156 jugadors reunits en un pabelló per jugar als escacs. Soportant el calor intens del interior, per que fora el aire ens donaba un respir cada vegada entre ronda i ronda. Tal volta per aquest motiu, els nostres jugadors, eren mes pendents de anar a prendre el aire que a jugar als escacs.

Pero com aixó no es excusa bona, el próxim any esperem tornar a disputar aquest torneig i presentar millor cara. Per que dona molt de gust, anar a un torneig, en el que al canvi de ronda, es realitza en menys de 5 minuts i fa que el torneig dure menys de 4 hores, i aixó que es va repetir una ronda. A vore si aprenen uns quants de com portar un torneig, i el horari previst es fa.

El passat dia 8 d’agost, es va disputar una nova edició del Obert d’escacs en Benimodo, i ens vaen presentar 4 jugadors del club, bé, 3 només a jugar i l’altre a mirar de que no pasara res (àrbrit).

Vesprada no molt calurosa, per que el temps marcaba tronades i ens va respetar prou, per que en tot el torneig no va caure una gota. Només per a l’entega de premis, unes gotes ens va refrescar el ambient, pero no va fer que els aficionats als escacs, pegaren a fugir abans de que tot acabara.

Per lo que fa als nostres jugadors, diré que excelent torneig del narraor, que en l’última ronda, es posaba jugar en la taula quatre. Amb 5 punts de 6 partides, es una puntuació, que només la repetix en els tornejos de casa i en aquest torneig, amb mes de 12 titulats oficialment (per que en els nostres tornejos, tingem titulats pero son de casa), té molt de merit i espere, que qualsevol jugador del club puga repetir o millorar lo que vaig fer. Sense que pase molt de temps d’aquesta data i per que no oblidem les coses.

Guanyador del torneig el GM Julen Arizmendi, que només va cedir unes taules de …… en l’última  partida. Segon Rufino Camarena i tercer José Antonio Clement. Per lo que ens interesa a nosaltres, els dos jugadors que vaen probar sort i no la trobaren, quedaren molt llunt dels seus llocs habituals, i espere que la forma no tarden en millorarla. El narraor, va quedar en el lloc 14 de la general i com a segon millor classificat de menys de 2000 ELO FIDE.

El passat 1 d’agost, els companys del club d’escacs de Rafelguaraf ens convidaren al seu tradicional torneig per equips, no es que tinga moltes edicions, pero quant agarres carrera no nià que parar. Ens presentem 4 jugadors del club, amb el anim, de quedar millor que els nostres companys que anaren a jugar a Benigànim (per cert, que encara no diuen res de fer una crónica) i vore si quedem millor que els altres anys.

Encara que es un torneig amistós i està al començament d’agost i gran part dels jugadors està de vacances, ens trobem per allí uns quants jugadors de bon nivell. Aixó dona que pensar, per que desitjabem guanyar el torneig “sense despeinarse”, i no pareix que els altres colaboren molt.

Primera ronda i primer susto, quedem empats amb els de Benigànim i Carcaixent arrasa al equip local (aixó no es fà). En la segona ronda, el enfrontament contra Carcaixent es vital, mes que res, es que son 3 rondes i no es pot permetre el luxe de perdre el ritme. Derrota contundent als de Carcaixent i com el Benigànim només pot fer un 3 a 1, al equip local, ens deixa com a líders provisionals.

Anem a per la 3ª i última ronda, en la que ens val el 3,5 a 0,5, davant el equip local de Rafelguaraf, per guanyar el torneig. Aixó, pensant en que Benigànim arrase al equip de Carcaixent. Pero no ens fa falta pensar en tot lo comentat, per que els nostres no deixen les coses per als altres i trauen el resultat esperat. I per fí, ens proclamem campions del torneig de Rafelguaraf, segon lloc per a Benigànim i tercer Carcaixent.

Finalitzat el torneig, anem a fer una xarradeta per el torneig que acabem de disputar i recordar les brillants actuacions de Paco i el que narra, que completaren un ple total en els resultats. Regularitat total i de victories, no com altres. Esperem que un altre any, ens conviden a jugar el torneig i podem tornar a guanyarlo, pero si no, no pasa res.

Torne a reprende lo del autonómic de Denia, per dir que el primer equip va fallar en l’última ronda, davant un rival directe com el Benimaclet B, pero el primer tauler dels nostres, no va poder aguantar el ritme i va perdre la seua única partida, sí senyors, es narraor portaba 6 de 6 i de primer tauler, no va poder aguantar el ritme i va fallar en el premi a la regularitat, en el nostre equip, que va anar a parar a les mans de J R, que va mantindre la mateixa igualtat en totes les partides.

Per lo que respecta al segon equip, no va fallar i va arrasar al seu rival amb un 4-0, ara falta esperar que els altres equips no puntuen. Ximo, torna a preguntar per el Drac B, per enésima vegada, al estar apuntat com a equip de segona provincial i ya li habíem comunicat la primera vegada, que aixó estaba solucionat. Només quedaba un altre equip, que había arreglat les coses, per poder ser equip de segona provincial, i aixó que la temporada la había jugat en la primera provincial, pero va perdre i va deixar el camí lliure als nostres jugadors.

El “puro” que porten els nostres per perdre tantes vegades (d’Alfonso) i damunt fent 0 punts, ha donat el seu fruit i queden primers de la seua categoria. Que no es el premi al millor equip classificat de la segona categoría provincial, sino, segons Enric, es el “Premi al home mes guapo”. Aixó, fa que es produixca una cosa amb molt mala “llet”, per que resulta, que tot el segon equip, ha fet 6,5 punts entre tots els integrants i tenen premi, i resulta que yo soles he tret 6 punts i no tinc res, aixó no nià dret.

Pero deixen les rencilles personals i pasen a lo que interesa, per que com era molt tard, ya teníem pensat anar de dinar i amb l’alegría de guanyar el premi, encara mes. Del dinar, poc que dir, només es deu pensar que està Enric i Adolfo, apart del premi a la regularitat J R. Tot junt i els xupitos del final, pues…. i Adolfo va probar un “sol i sombra”.

El passat dia 12 de juliol, es disputaba el autonómic de ràpides en Denia. Tal i com pronunciaba en els correus previs, el nostre club presentaba dos equips, un fet que no es produia en els últims 4 anys. Torneig al sistema suiss, en tots els equips dins del pot, pero cada equip va a una classificació, per alló de ser diferent categoria en el provincial.

El viatje no es per contar, per que el camí es molt tranquil i la ruta la sabem de memoria. Pasem al torneig, per que en la primera ronda, el enfrontament mes esperat del matí, per poder espabilar als nostres, Alberic B contra Alberic A. Com es la primera ronda, tots anem a vore lo que pasa i lo que pasa, es el primer “rosco”, menys mal que els punts son per encontre guanyat i no es nota tant.

Segona ronda i el primer equip obté un empat molt intersant, pero el segon equip, continua fent de les seues i perd. Tercera ronda i perd el primer equip, per poc pero com conta la victoria, es una derrota mes, per lo que fa al segon equip, magnífiques les seues partides en aquesta ronda, mostrantse intratables davant un rival molt complicat.

A la quarta ronda, es torna a lo habitual, victoria del primer equip i “ROSCO” del segon equip, sí senyors, sí, 12 partides disputades i ni una sola partida guanyada, no he contat mal, per que les 4 que han jugat magníficament, son les del descans.

En la quinta ronda arriba per fi els primers punts del segon equip i una victoria del primer equip, la sexta pasa sense res nou i ara en l’última ronda, es juga tot. Per lo que respecta al primer equip, no té opcions de guanyar res, per lo que respecta al segon equip, si guanya i els rivals no puntuen, pot guanyar el premi de la seua categoria.

Pero aixó i les anécdotes del torneig, seràn per a la próxima vegada.

Per donar com a finalitzat aquest relat, una trilogía si es pot dir, sense que ningú dels lectors pose el crit en el cel, diré unes quantes coses del torneig i lo del viatje de tornada.

Lo millor per al final, per que ara es hora de contar lo del viatje de tornada. No es que pasara gran cosa, es que el espectacle visual que es veia per el matí, había desaparegut per complet i la boira era lo únic que es contemplaba. La carretera si la veiem, pero uns 20 metres mes endavant, era tot boira, i aixó era una cosa, que en molt de temps, no me pasaba (quant vaig a jugar als escacs).

Aquesta vegada ens assegurem de vore el camí correcte per tornar i en unes indicacions de uns i altres, està clar que el camí correcte, era el que es debía de agafar a primera hora i no el de Morella. Pero com no es pot tornar el temps per recuper-lo, anem abant i tornem per una carretera molt similar, a la del matí, recorde a tots, que ens trobem entre muntanyes i no es una autovía.

Per donarli un poc mes d’emoció al viatje, el conductor té la necesitat de donarli de menjar al cotxe, per que segurament, no arribarem molt llunt. Decidim repostar en Vilafranca, a 17 KM, pero com es tota la carretera de muntanya i la boira es cada vegada mes forta, els pocs kilómetres es fan molt llargs i mes quant estem en un cruce i no posa ninguna senyal de direcció. Menys mal que trobem a uno fent “footing” i ens diu que ya estem en Vilafranca, ens indica com arribar a la gasolinera i tot solucionat.

Només pasar el cruce, es a dir, 3 metres mes endavant, es quant divisem les cases del poble, pero tal i com anem pasant, es quant apareixen les altres cases, per que la boira no deixa vore mes(foto).

Pasats uns 30 kilómetres, es quant la carretera es millor, la boira desapareix i un poc mes endavant, pillem una autovia que ens porta directe a casa. En lo que respecta a lo deportiu, als nostres jugadors no els haurà aportat molt aquest torneig, pero en qüestió de “GPS”, tindrem que ferli un poc mes de cas, aunque moleste molt les seues indicacions continues.

Per lo que respecta al torneig, el nostre jugador “escaquejat”, va obtindre mes punts butcholz que els dos jugadors que si disputaren el torneig. Que el nostre Sergi Rodriguez, no es el únic que està demant en totes les partides “ilegal”, per allí li va fer la competencia un jugador. Es va donar la situació de que els rei i la reina, en una partida, al estar mal colocades al inici de la partida, quant es donaren compte a la quinta jugada, era massa  tard per fer el canvi.

En l’última ronda, al donar el resultat  (gana el negro), no era el correcte, per que els jugadors estaben ocupant la posició contraria a la que deuria de ser. Es una cosa a tindre molt en compte, en els tornejos, si te toca en blanques, juga en blanques.

Per últim, senyalar com a cosa curiosa, que dos cadires no aguantaren el ritme trepidant de les partides i es trencaren, he vist moltes vegades que es trenca una, pero dos no, i no es va pasar res als involucrats.

Acabe aquest relat del viatje, demanant als jugadors que anaren a Benigànim, que a vore si pasen un relat de lo que va pasar allí, i no només de una cosa que no va pasar.

Torne a reprende la crònica anterior, del torneig de Portell de Morella. Per que el dia va portar molt que contar, no per lo llarg del dia, si no per les coses que ens vaen pasar.

Tal i com acaba l’anterior crònica, arribarem tard a la primera ronda, per que aparcarem el cotxe en el primer lloc que es va vore lliure, i com es troba el autobús prop, pensem que no estarà molt junt el local de joc. Bé, no es que estiga molt llunt, es que el poble no es molt gran i es pot localitzar prompte, gracies a les indicacions del xófer, pero encara quedaba un carrer, que menys mal que era curt, per que menuda “pujadeta”, no molestaba molt, pero com teníen presa de arribar, era un obstacle molt gran.

Primera partida perduda, pero dona igual, l’organització del torneig, té preparat una paradeta amb dolços típics i aprofitem per omplir un poc la panxa, no molt (no penseu que som com altres desesperats de les picadetes) per no desviar la nostra gana de la victoria, en les partides que queden. Possiblement, si ens atracarem a dolços i pastes, el viatje fora aprofitat per nosaltres, per que lo que va ser en les partides, res de res. Yo només tenía el 50%  al parar a migdia i Ximo, millor no parlar.

Pasem al dinar, que també entraba dins de l’inscripció. Ensalada i paella mixta per a tot el mon, que va ser oferit el dinar, en el poliesportiu del poble, com es normal, no estaba molt lluny del local de joc. Baixar el carrer d’abans no va ser complicat, pero en la panxa plena, ya era una altra cosa i costaba un poc mes.

Tornem a reprende les partides i el nostre joc, no canvia les coses del matí, desastre total dels dos participants, només salvat per que l’organització tenía preparada una picadeta al final del torneig, esta vegada de salat, per poder fer el viatje de tornar, molt mes tranquil i en bon sabor de boca.

El tercer participant del club, es va pillar un lloc entre els arbits i no va jugar, es va escapar de la crónica per els pels.

Lo que si es va poder observar, un poc, es que es un paratje digne de vore en tranquilitat i no tan ràpid  com nosaltres vaen fer. Els acompanyants dels jugadors, si que anaben d’un lloc a un altre i espere que gaudiren de les vistes tan bones que oferix la muntanya.

Acabe la segona part, per que no desitge aburrir al personal, falta poc per acabar la crònica.