Club d’escacs Alberic

Ya que el redactor jefe, està ocupat en altres coses (no sé quines), faré un poc les cróniques del cap de setmana passat, que va ser prou mogut per als integrants del nostre club.

Començem el dia 11 de juliol, tres atrevits del club, quedem en anar a jugar un torneig en Portell de Morella, si, està correctament escrit, no es en Morella, està a 25 KM d’allí. Segons el “google”, la duració del viatje, durarà molt mes de lo que estem acostumats nosaltres, per lo que decidim fer l’eixida prompte i també, per que mirem que les carreteres poden ser millor, decidim anar per Morella.

Pasem un bon ratet en el cotxe, per que anem per l’autovia i entre les rises i les anécdotes, començen a fer el viatje mes intrigant, ens pasem en una carretera i es deu pegar la volta, la direcció es equivocada. Despres de un parell de líos, tornem a pillar la carretera i el camí, ya no té posibilitat de molts errors, per tal de arribar prompte. Anem per l’autopista per recuperar un poc de terreny i en l’eixida marcada, anem per el lloc correcte, pero resulta que em de fer uns quans metres de mes, per allò de vore mon.

Per fi, anem camí de Morella i la carretera es prou bona, no es que siga molt recta, pero el asfalt dona per poder anar un poc mes ràpid. Aixó, si no pilles a uns “energúmens”, que van fent la volta turística en motos velles i com no es pot adelantar en molts llocs, ens retarden prou. Apart d’aixó,quant es conseguix adelantar a uno o dos, resulta que ens adelanten “per la dreta i en línea continua”, repetiem a tíndrelos a tots per davant i aixó, que Alfonso li tenia llástima al de la càmera, per que en les rectes, es posaba a grabar per el mig de la carretera i no ens deixaba adelantar (crec que si yo,fora el que portaba el cotxe, li tornaba la jugada).

Despres de tantes coses, arribem prop de Morella i es quant es deu girar per un altra carretera, abans de Morella, per anar al poble del torneig. Per uns quants metres, ens pasem i tornem ràpidament a per ixa carretera, bueno, si es pot dir carretera, per que el camí estaba asfaltat i en prou bon estat de conservació. Paisatje meravellós el que anabem contemplant per el camí, pero si “Cristo va perdre el gorro en algún lloc, no estaba molt llunt”. Com es tracta de carretera entre muntanyes, les curves, perdó, les rectes son inexistens, tot el rato girant i la velocitat era buuff, de 50 no pasaba i no era per que el conductor era malo, es que la carretera no donaba per a mes.

Per fí, trobem un altre poble i ens queda menys per arribar al lloc, una tocadeta als arbits per avisar que arribarém tard a la primera ronda i ens falten uns 10 KM. Aixó està tirat (pensem), pero res d’aixó, la carretera continua igual que abans, pero un poc mes asfaltada i trobem el motiu enseguida, el parc eólic que tenen montat per allí. La vista que es comtempla per allí, es deu dir, que era magnífica i si es va en paciencia, es deu de disfrutar molt per allí.

I com estic cansat d’escriure i no desitje aburrir al personal, acabe la primera part de la crónica, digent que arribarem tard a la primera ronda, en una altra ocasió contaré lo de després.

Un altre dissabte passat i un altre torneig, que el Club Escacs Alberic organitza en la Fira de Sant Joan i Sant Pere. En principi, erem 8 els equips, pero pareix que està posant-se de moda, que un equip no dones senyals de vida, tot solucionat en un moment, per que entre els jugadors d’Alberic que erem, es monta un altre equip del poble.

Pero com de lo que es tractaba, era de pasar un bon ratet jugant als escacs, aixó es lo que ha passat. Bones partides lluitades, altres que acaben prompte per errors molt greus, en altres els errors son dels dos jugadors, per el ritme ràpid dels apurs de temps, es a dir, tot lo que sol pasar quant el ritme de joc es tan ràpid.

Encara es promte per dir coses de les actuacions individuals, per que no està elaborat tot, per lo tant, només diré coses dels equips participants. Aquesta edició, ha portat un fet, que no es produix molt en el torneig per equips de la fira, els punts que han obtes els equips, dona bona mostra de lo igualat del torneig. A la última ronda, arriba un equip amb només un punt de diferencia per davant d’altres dos i els enfrontaments no son directes, per lo que cada equip, depen de ell mateix.

Carcaixent que tenía al rival mes fàcil, no falla i guanya totes les partides, Benifaió tenía un poc mes difícil la cosa i falla en una partida, quedant un punt per davall i Cullera que estaba per davant, al enfrontarse al nostre segon equip, han quedat empatats a 2, deixant el torneig en mans de Carcaixent i quedant empatats amb Benifaió. En el primer desempat tot igual i en el segon desempat, Cullera queda per davant i queda segon, tercer Benifaió.

Menció apart, mereix el segon equip d’Alberic, per que normalment era el que menys punts tenía en les classificacions finals i ara ha estat a punt de pasarli al primer equip.

Queda agrair la participació de tots els clubs i jugadors, que han fet posible un magnífic torneig, esperant poder repetir molts anys mes, l’organització d’aquest torneig.

El passat dissabte 20 de Juny es disputà el tradicional torneig d’escacs Fira de Sant Joan d’Alberic. La participació tornà a ser bastant elevada gracies en part als nostres veïns de Massalavés, que aportaren 6 jugadors.

La primera ronda començà sense sorpreses, però pronte Alfonso punjà davant Benet. A la quarta ronda un sorprenent Benet, Paco i Manolo(2,5/3) eren les perseguidors de Javi, que duia el 100% dels punts posibles. La quinta ronda es presentà amb el duel entre Manolo i Javi, que amb emoció s’adjudicà el president. A més a més, Alfonso i Sergi es presentaven com a candidats al segon lloc (el primer pareixia ja cantat per a Javi). Però tot canvià a la ronda sisena, ja que Javi perdé front a Alfonso, que vea les seues possibilitats aumentar,  i Sergi s’adjudicà el punt. La ronda setena començà amb un triple empat al primer lloc(Javi, Sergi i Alfonso), amb Benet com a perseguidor més proper amb 4,5 punts. Aquest triple empat el trencà Alfonso en guanyar a Sergi. A més, Javi guanyà a Benet , i els dos primers llocs pareixien cantats. L’última ronda es presentà amb Javi i Alfonso amb 6 punts, el Pintor i Sergi amb 5(amb aspiracions a l’empat al primer lloc amb Javi i Alfonso), i Manolo, Benet i Ximo amb 4,5 i possibilitats d’aconseguir un 3er lloc. A la fi, Javi perdé amb el Pintor, Alfonso guanyà i s’adjudicà el torneig (sols perdé contra Benet), i Ximo derrotà a Sergi. La classificació final fou 1.Alfonso, 2.Javi, 3.El pintor. A més, Ximo(4rt) s’endugué la copa al millor sense FIDE i JR(6) al millor sense FEDA.

No podriem acabar aquesta crònica sense agrair a Ruralcaixa de Gavarda, que ens proporcionà les copetes i un detallet per a tots els participants. A més, per fi al club pareix que algú es posa a fer moltes fotos, així que també gràcies a la magnífica fotografa.

PD: Javi, em deus un 3er lloc!!

Crònica de l’arbitre del torneig, Alfonso Martínez:

El torneo empezó con un poco de retraso ya que costó algo más de lo previsto montar el toldo que nos evitó el sol. Esto hizo que el obligado almuerzo fuese algo acelerado y que a alguno casi no le diera tiempo a digerir el último bocado. A eso sumamos que la impresora también tenia hambre y se tragaba el papel y no lo devolvía… cosas que quedan como anécdota del torneo.
 
Se impuso Alexis Cabrera (6/6) en un torneo con pocos jugadores (30) pero mucha ilusión y ganas de jugar y pasarlo bien. Segundo fue Xavi Tormo, con algo de fortuna en rondas intermedias pero imponiéndose bien en la última a Sampedro (Carcaixent). Tercero Jorge Martínez (Burjassot) que también salvó una situación que parecía perdida en la última para colarse en el podio final y “pescar” premio. En esta partida casi hizo falta la “foto-finish” puesto que su rival cantó mate cuando el reloj marcaba 0 segundos… pero no era mate, Jorge defendió el rey y ganó el punto por bandera.
 
En la categoría sub 16, nerviosismo en la última ronda puesto que 3 jugadores llegaban empatados a puntos tras hacer un buen torneo. Los dos Suecano-cullerenses se enfrentaron entre ellos y ganó el punto Albert Micó (4 ptos), pero debía esperar a ver qué hacían el resto. El siguiente fue el mislatense Jesús Moreno (3,5) que también conseguía el punto para poner más emocionante el desenlace. Por su parte Jose Ramón Torres (4) fue el último de los sub16 en sacar el punto, con algo de emoción supongo que por los nervios, pero como dicen que los últimos serán los primeros, fue el alberiquense el que se llevó el primer puesto de la categoría gracias al amigo “bucholz”.
 
En el apartado local, como no podía hacerse de otro modo, fue el presidente local, Bernardo Chovares, el que impuso el rango. Segundo fue Jose A. Pardo, uno de los que más “organizó”, dejando tercer puesto para Héctor Marí.
 
También querría destacar que, al ir a iniciar el torneo y recordar algunos detalles del reglamento, más de la mitad de jugadores se echó la mano al bolsillo para apagar el móvil, y es que la memoria sigue dejando estas cosas para el último momento. Pese a todo, agradecer la paciencia de los jugadores que no dieron ningún problema, no hubo ninguna reclamación, tampoco ningún conflicto en el que tuviese que decidir el árbitro, a excepción de las típicas ilegales.

Disputat el primer obert de Masalavés, en un ambient molt agradable (entre els jugadors, clar, per que lo que es del sol, puuuufffff) i ajudant als nostres veins en la preparació del esdeveniment, només en alguns detalls, per que es deuen ensenyar ells, ens dona com a campió del torneig al GM Alexis Cabrera, que donà una molt bona imatge (i paciencia) dels escacs, escoltant a tots els aficionats que es posàrem a analitzar una partida.

Segon del torneig, Xavi Tormos, amb un duel “a mort”, en l’última partida davant Pablo Sampedro, que va quedar fora dels llocs principals, per la victoria de Jorge Martínez, tercer, davant un altre candidat a poder ocupar els primers llocs, Francesc Bru.

Per part de la tropa d’Alberic, dir, que com sempre, el que queda per davant en la classificació, es el mateix, YO, i aixó que pareixia que Paco, al guanyar el nostre enfrontament, podía quedar per davant, pero no. Ni tan sol, les “monumentals pifies” de les dos primeres partides, regalant una peça en un final i en l’altra, el rival no veu el mat en una.

Després, igualats a punts amb mí, Vicente Domenech (pare) i Alberto Bisbal, el desempat es millor per a mí, per estar sempre en les primeres taules. I menció apart, per José Ramón Mateu, que va quedar el primer Sub-16 i amb els diners del premi, pagaría el dinar als pares.

Ara, a nosaltres ens toca medirnos individualment, en el torneig de la fira de Sant Joan i Sant Pere, que no té premis en metàlic, pero el orgull de cada jugador, es posa en la taula en cada partida. Ens veiem les cares el próxim dissabte i els que no estàn apuntats encara, que no seu pensen molt, per que es tracta de pasar un bon ratet jugant als escacs(sobre tot si guanye yo, jajajaja). Cada vegada aumenten els participants del poble i es molt bona senyal per als escacs en Alberic.

El proper dia 27 de juny, es celebrarà l’assemblea de la FACV en La Petxina, dissabte per el matí a les 10:30 H.

Per si algú està interesat en vore de qué va, en la web de la FACV, podrà obtindre mes informació.

Adelante a tots els lectors, que al tractarse de temes económics, promet estar prou entretenguda.

La data està posada per al esdeveniment tradicional, de la Fira de Sant Joan i Sant Pere, el próxim 20 de juny, serà el dia que juguem el torneig. Esperant la màxima participació dels jugadors locals, per pasar una vesprada disfrutant dels escacs, en un ritme ràpid i que últimament té un clar dominaor.

A vore si les noves generacions, tenen el atreviment de jugar i donar un bon espectacle, per que lo que es guanyar, el objetiu es molt difícil de conseguir, fins que no pasen unes décades, vamos quant estiga a punt de retirarme.

Ya està acabat el torneig, després de les 6 rondes i dos dissabtes, el guanyador del torneig podeu anant fent-se una idea del mateix, per que en els últims tornejos, mostra la seua força i constancia, per que normalment, està en els llocs preferencials del podium, jejejejejeje.

Sí senyors, el guanyador del torneig, es el suscriu el article, i no realitza el article per que està molt content de tornar a guanyar un torneig del club, sino, per que de moment, ningú dels participants ha aportat ninguna crónica del mateix, i crec, que els habituals del nostre bloc, deuen tindre informació dels esdeveniments del club, de primera mà i no coses soltes.

Segon del torneig, Manolo, empatat amb mí, pero en el desempats, no han estat en el seu favor. Tercer del torneig, Alberto, sorprenent a molts en la seua evolució en el joc. La resta de participants, torna a estar representada en primer lloc, per Adolfo (sí, Adolfo, està escrit correcte), que queda per davant d’Alfonso i de Paco, per millor puntuació en els desempats.

Acabant la crònica, mencionant a la resta de participants, que gracies a la seua participació, es fa posible un bon torneig i aquell que no ha participat en el mateix (les raons son molt variades), que té una oportunitat de demostrar el seu nivell, en els próxims esdeveniments que el club organitzarà en la fira de Sant Joan. 

Com estem jugant moltes voltes partides ràpides, em decidit jugar un torneig amb un ritme de joc mes lent. Bona part dels membres del club, em fet realitat el torneig ésta vesprada, només amb 3 rondes disputades, per que el ritme no dona per mes en una vesprada.

No moltes sorpreses en els resultats, pero el primer de la llista, està prou llunt dels primers llocs. Per que de moment, amb 3 de 3, estàn només, Manolo i Javi, seguits de prop per Paco. La setmana próxima, el desenllaç final amb les 3 últimes rondes del torneig.

El transcorrer de les partides, no les  he pogut observar, per diferents motius en cada ronda, pero al no pasar ninguna sorpresa relevant, pareix que els favorits, tenen controlada la situació.

Una altra competició per als nostres valors de la Comunitat Valenciana. Després de dos fases en les diferents provincies, aplegen els 6 millors jugadors cadets i infantils, a una final en la que el ritme de joc, es diferent a les fases anteriors.

Els primers de la llista inicial, no han cumplit el pronóstic i no han guanyat els tornejos respectius. Bona mostra, de que no es deuen fiar, dels que els  van xafant els talons, per que si no es el següent de la llista, els que es pasa, es el que va després. Per part dels infantils, Paco Montoliu campió del torneig, en solitari, després un altre Paco, aquest de cognom Rubio, que va progresant cada mes i el tercer del podium, Pablo Cruz. Per la part femenina, Irene Nicolás Campiona i 4ª en la classificació final.

Els cadets, també tenen un Campió nou, Albert Márquez de Cocentaina i segon Bernardino García, tercer ha quedat Fernando Silva. Per part de les fémines, Lidia Remoli ha sigut la única que ha cumplit el pronóstic i ha quedat Campiona, pero con la seua homónima dels infantils, ha quedat en el mateix lloc que ella, es a dir quarta en la classificació final.

Felicitar a tots el participants per la seua entrega i esforç en millorar en aquest esport dels escacs.

  I com es pot veure clarament en aquesta crònica, les paraules que descriuen lo que ha passat, son propies i no son copiades d’altres llocs, per acabar prompte la faena i anar lluint-se amb comentaris d’altres persones, classificant-les com a seues, per que no diuen la font (crec que el nom correcte per asó, es PLAGIAR).