Club d’escacs Alberic

El pròxim diumenge 1 de març, es disputaràn els provincials per edats, nomès fins als menors de 18 anys, per que si algú estaba pensant en jugarlo, que seu pense un poc mes.

En Valencia, es jugaràn en Moixent, no té club, pero si ganes de organitzar coses. Per part dels nostres valors, acudiràn a la cita 4 representants del club. José Ramón, que desprès del segon lloc aconseguit en Alzira, està agarrant moral. Josep, que en éstes partides mes tranquiles, es desenvolupa millor que en les ràpides. Vicente, que aquest any està preparantse millor. Sergi, porta poc de temps en l’escola, pero les seues ganes de fer bon paper, li portarà bons resultats.

Desitjen que aquest esdeveniment, es porte molts coneixements per millorar en el seu joc. Tambè per supost, que disfruten tot el dia del torneig i que tornen amb ganes de repetir, per que amb la seua edat, podràn repetir uns cuants anys.

Aquesta setmana, els dos primers classificats es medien les forçes. Per una part el Sueca, i per l’altra nosaltres. Ya erem sabedors, de que es tractaba de un bon equip, pero casi em estat a punt de donar la sorpresa.

La victoria ajustada per la mínima (4,5-3,5), es una bona mostra de lo que ha passat. Les coses no començaben bé, per que les primeres victories eren de la part d’ells i la igualtat, era lo mes dominant en les altres partides.

Pero, com no es pot cantar victoria antes de temps, tornaba la igualtat al marcaor, amb dos victories nostres. Les restants partides que faltaben per acabar, no tenien un dominant clar, en dos d’elles, els nostres amb un peó de ventaja, no podien fer-la patent i al final empat dels dos.

En un altra, molt bon atac, pero com el rival també compta, les seues opcions de contrarrestar totes les opcions del nostre jugador, les ha fet valdre i un altre empat. Nomès faltaba uno i amb la partida igualada, una simple perdua de un peó en el final, ha decantat el encontre per el Sueca.

Teniem davant al millor equip del grup i el resultat del encontre, i les partides jugades, ens dona bona mostra del bon nivell que, el Club Escacs Alberic ha mostrat en aquest any, espere que continue altres anys també.

El passat dissabte, dia dels enamorats (no recorde la data exacta), per el matí, els nostres pupils tenien una segon cita, en Alzira. eren les últimes rondes de una altra edició dels Jocs Esportius.

Un bon grup de xiquets, que tenen les ilusions intactes, desitjaben pasar a la següent fase, a disputar en Xátiva, el próxim 28 de març. Els que més probabilitats tenien, eren els “veterans”, José Ramón i José Luis, els altres 3, debíen lluitar molt per classificarse, com porten poc de temps , a nivell competitiu, es posen a tremolar i no recorden res de lo aprés en l’escola d’escacs.

Partides amb molt cambis, en la iniciativa, que es, la tónica de éstos tornejos, pero que ajuden a formar bons jugadors, i els nostres no estàn exents, per que també els pasa a ells.

Lo millor, es un matí passat, jugant als escacs, fent camaraderia i ganes de tornar un altre any. La anécdota de la jornada, va ser protagonitzada, per el ordinador del club organitzador, que en la segona ronda, va dir prou i no es va posar en marxa. Per sort, el incansable Jesús, va anar a per el seu portátil i tot solucionat.

Com resultat final, lo dit anteriorment, José Ramón i José Luis, classificats per a la fase de Xátiva i els altres, a esperar un altre any, ya tenen temps de prepararse.

Acabaré felicitant a José Ramón, per que va quedar en segona posició del torneig i no està empatat en ningú, en els punts.

Sexta jornada del provincial i quinta per al segon equip. Bona actuació dels nostres, davant l’últim classificat del grup, tal i com esperabem i desitjabem, una victoria per 4-0, dona als nostres més força, per enfrontarse al Cullera B, la propera setmana.

Prompte començaba a caure del nostre costat el encontre, més per fallades dels rivals, que per encerts dels nostres. No es que els nostres jugadors, no siguen bons, pero la diferencia de nivell dels equips, era per aixó, unes errades en el inici de la partida, donaba tranquilitat als nostres, per molt, que algú d’ells, estaba cabut en estar nerviós i presentia la perdua de la partida.

Un altre dia, els equips d’Alberic, donen bona mostra del seu joc, als rivals que pasen per davant. També es deu dir, que aquesta setmana, els dos rivals que teniem davant, eren els dos últims classificats, de cada grup.

El primer equip, ha donat compte ràpid dels seus rivals, amb un contundent 7-1, pero que, al poc de començar les partides, la diferencia de nivell, era evident en molts taulers. En poc mes d’una hora, tres partides eren favorables als nostres. Pero, com no es deu de confiar, per molt que el rival siga el últim, altres dos partides més, han costat prou més d’aconseguir la victoria.

Bon exemple de lo exposat anteriorment, es el més regular tauler(hasta ésta jornada), del equip. Portant una marxa continua, de tot victories, ha sigut el únic que ha perdut, la confiança de estar en ixa bona seguida, li ha donat massa euforia i no ha estat atent a la partida.

Cuant el resultat era de 5-1, em tornat a esperar una bona estona, per poder vore la victoria de uno de nosaltres, i la última partida en finalitzar, que es presentaba molt llarga, per el final molt igualat, el rival ha comés una errada i en unes jugades ràpides, el nostre jugador local, ha donat compte d’ell. No molt mes que dir, per que la diferencia en la classificació, ha estat demostrada en els taulers i com sol pasar en molts equips, la falta de continuitat, de jugadors cada setmana, fa que els equips, no presenten lo millor posible.

El dissabte passat, es va disputar la primera jornada dels Jocs Esportius, en Alzira, 1ª fase provincial. Els nostres representants, desprès de disputar 3 rondes, continuen en la seua tónica, José Ramón i José Luis, amb 2 punts, éste últim, va perdre en la última ronda i J R, en la primera, davant el millor del torneig.

Per part dels dos principiants, Sergi i Vicente, bones maneres davant el tauler, pero la diferencia de nivell, ha pesat molt en éstes primeres rondes. El dissabte següent, amb la incorporació de Josep als jocs, esperem millors resultats dels més xicotets, ya que els enfrontaments seràn més igualats.

Vam arribar amb cinc minuts d’antelació, mentre els nostres rivals preparaven els rellotges, i tots rient-nos amb els acudits que escoltàvem. Vaig omplir l’acta i ens vam sentar a jugar. Jo vaig ser el primer a acabar encara que vaig fer un error gravíssim (perdre pesa neta en 4 jugades contades…) però puguí recuperar-me en ràpidament i aplastar el meu rival. El primer tauler va acabar segon, després d’una més que merescudísima victòria. Mentre els altres taulers lluitaven per la victòria, el meu company i jo vam aprofitar i ens en vam anar a pegar un mosset al forn (que dic mosset, MOSSOT). Al poc de temps vam tornar i les partides encara continuaven, encara que el tercer tauler duia molt de material de ventaja i pronte acababa de desfer el rival. De moment 3 de 3 i vam aprofitar per a tirar-nos unes rialles(els xistes del mestre del club eres monotemàtics, però ja tots sabeu amb el bon “criteri” que els conta). El nostre company encara estava per acabar, i a la llarga estona va concloure la partida amb taules, així que vam guanyar 3’5 a 0’5. Bona vesprada,bones partides, moltes rialles i el més important, victòria contundent a la butxaca i esperant amb ganes i moral la pròxima jornada.

Pues res, una vegada que arribe jo a hora, s’entreté un altre individu, fent-nos esperar, a mig equip per a eixir. Apenes escapar-se el primer cotxe, és quan apareix ell amb el seu, conseguint la proesa, d’arribar abans al local de joc. En part, gràcies al vell truc, de descarregar a la resta de la penya a la porta, en lloc d’endur-se-los a buscar amb ell, lloc d’aparcament. Afortunadament, com n’hi ha confiança amb el Carcaixent, han tingut el detall, d’esperar pel mig equip que ha arribat tard, per culpa del nomenat subjecte.

Cristo digué “hermanos”, però no “primos”, així que, la nostra bona relació amb el Carcaixent acaba ací, que quan comencen a jugar, demostren lo competitius que són. Açó, li dona mèrit a la primera victòria nostra, al tauler 6, contra un vell conegut als tornejos i que ja ens havia demostrat abans, que sap jugar. Victoria neutralitzada de seguida al tauler 7, on una apertura inusual, seguida d’una de les línees més boges i complicades que té, inclús amb comparació amb la resta de l’apertura, ha donat lloc a una posició sumament complicada, amb múltiples amenaces per les dos bandes, i amb moltíssima tela per analitzar. Amb tant de marejol, i en aquesta ocasió li ha tocat al nostre bàndol, 1-1.

La resta de partides estàven molt renyides, a alguna amb lleugera ventatja per part nostra, i a alguna altra per part d’ells. Així fins que perd el nostre tauler 3, però els nostres 5 i 8 conseguixen una ventatja clara, però amb la necessitat, d’estar pendent de possibles jaques continuos i diverses punyetes “fastidiavictòries”. Després s’esgoten les partides 2 i 4 amb sendos empats… afortunadament, perque contra tot pronòstic, el nostre nº 1 conseguix un inesperat punt. Ja se sap, les dures batalles desgasten prodüint errors inoportuns pero decisius. Amb aquesta tranquilitat per fi guanya el nostre 8, permetent al 5 no complicar-se la vida, forçant al rival amb unes taules. 3,5-4,5.

Ha sigut una vesprada dura, amb partides complicades i de qualitat, i amb resultat incert fins a quasi el final. Sempre resulta més relaxant maxacar a un rival en baixa, però és amb un equip fort (que de fet ve de 1ª Autonòmica) i una ronda emocionant i equilibrada com ens podrem convertir en un equip fort. I si damunt conseguim els punts, perfecte.

El passat dissabte, dia 31 de gener, el primer equip d’Alberic, s’enfrontaba al Ateneo Pablo Iglesias B, d’Elx. Els rivals, es feren un poc de rogar, per entrar en acció, tardaren un quart d’hora en arribar, desprès de l’hora d’inici oficial.

Mentres, els nostres jugadors, disfrutaben de les partides, que el segon equip ens brindaba. Amb la tranquilitat, que dona, les victories anteriors i els resultats dels nostres rivals, per deixar al club, un any mes en la categoria.

Una volta començades les partides, com diu el pàrraf anterior, la victoria deu ser del nostre costat i intentarem, que siga lo més forta possible. No nià que descuidarse, davant el rival, per que hasta que les partides, no finalitzen, no es pot cantar victoria.

Prompte (per dir el temps, pero no sé cuant), els resultats que van produiense, es donen casi la victoria. Amb unes taules forçades, en el quint tauler i el sext, que guanya, ya es nostra la victoria, ara quedar esperar, que el del séptim tauler, pose punt i final al dia, amb una victoria.

Resultat de 6-2 al final, que ens dona la segona posició, en la classificació provisional del grup. Empatats amb el Carcaixent, pero com, en fet mes punts per taulers, estem davant d’ells.

GAUDEMUS IGITU IUVENES DUM SUMUS.

SURSUM CORDA i a vore si repetim actuació, éste dissabte, davant el Carcaixent, rival directe en la classificació i rival amistós, per la llarga llista d’enfrontaments que em tingut, al llarg de tots els anys.

Per al segon equip, ésta jornada, ha sigut per oblidar, com més prompte millor.

Hem començat a l’hora, tot normal, només un d’ells, era prou major, el altres eren xiquets, com nosaltres, es el que ha jugat en el primer tauler i ha perdut. Ha sigut el primer a acabar, guanyant-li al seu rival audaçment, com es pot veure amb la seua partida.

Després, en el últim tauler, encara que ha començat guantant amb qualitat, al final no ha pogut guanyar-la, igualment, el tercer tauler, ha comés una serie de fallades, que l’han dut a la derrota.

Nomès quedava el narraor per acabar, i la partida se m’havia complicat un poc, pero havia pogut eixir, i tot pareixia senyalar, que jo seria el guanyador de la partida, pero a la fi, no ha pogut ser, he comés una errada imperdonable i he perdut la partida, així que l’equip ha perdut 1-3.

El que s’havia dit, una jornada per a oblidar con més prompte millor.