Club d’escacs Alberic

Nova jornada d’escacs per als nostres equips, amb sort diferent per a cada equip.

Per lo que li toca al segon equip, viatje a Benimodo, per enfrontarse a un equip, format per xiquets, que no han donat cap sorpresa als nostres jugadors. Guanyant per un contundent 0-4, els ha fet pasar una bona vesprada, disfrutant dels escacs y recuperant la forma, per encarar els compromisos mes forts, amb una millor cara.

El primer equip, que estaba líder en la classificació provisional, per poc, s’enfrontaba al sempre difícil Benifaió, que continua amb les mateixes cares, de molts anys i com els enfrontaments, entre nosaltres son molt habituals, son vells coneguts i rivals forts.

No ha pogut ser ésta vegada i la derrota per la mínima ( 3,5-4,5), ens ha tornat als llocs habituals del nostre equip. Esperem que la propera setmana, recupere el equip, la senda de la victoria i no decaiga la moral, per éste revés, casi esperat.

Segona ronda del provincial i segona victoria del primer equip, davant el Silla B. Vesprada tranquila per als nostres jugadors, per que han decantat una gran part de les seues partides, al cap d’un ratet, de comenzar les mateixes. Lo que ha donat pas, que, amb el encontre resolt, la tranquilitat que ens ha passat, a fet mijorar el nostre joc.

Dos victories, que donen una tranquilitat al equip, per encararse al sempre difícil equip del Benifaió, la propera setmana, en Alberic. Desitjant que continuen amb la forma, els nostres jugadors.

Per part del segon equip, tinc que felicitarlos per la seua actuació, en la segona ronda, ya que han insistit varis jugadors del mateix, en saber el rival que tocaba en la ronda, per prepararse la partida.

Crònica d’Alberto.

Ahí va la meua crònica:
“Arranca la competició! El punt de quedada va ser la nova sede del Club d’Escacs Alberic, el bar El Rosegó. El més “matiner” en arrivar vaig ser jo pues a les 15:35 el tete ja estava allí, prengueu nota XD. Mentres esperava que arrivara algú, els meus oïts van ser testics d’un improvisat càntic per part d’un dels que estàvem al bar…de repent uno s’arrancà a cantar a viva veu una cançó. Jo estava allí sentat admirant el talent de l’home i intentant endevinar qué estava cantant però no vaig poder pel marcat accent caló que tenía. Va ser digne de vore, adrenalina pura concentrà en un minut escàs. A la pròxima ja sabeu, si veniu abans al bar pot ser que pugam gaudir de més espectacles com aquest.
Pasem ara a la crònica en sí, vaig tindre molt bona impresió dels nostres veïns del Club d’Escacs Massalavés, cortesos fins el punt de no apretar els rellotges fins que no estàvem allí, no esperàvem menys. No va ser fàcil trobar el lloc de joc, els veïns del poble intentàren marejar-nos per tal de que no arrivàrem a hora però finalment ho conseguirem gràcies a la destressa al volant de Rafa i a les indicacions de Jose Ramón.

El local està molt bé, té una barra en màquina de café i tot, només faltava alguna cambrera i barra lliure
La veritat no vaig seguir les partides de Sandra i Jose Ramón, bàsicament perque no em vaig alçar de la cadira, només veía la partida de Rafa. En el mig joc de la seua partida el seu rival li va fer una entrega de torre per peó amb l’esperança d’unes bones oportunitats d’atac però estic segur que el tio Rafa sabía que res d’aixó podía passar, totes les seues peçes estàven perfectament lligades i eren capaçes de defendre amb una superioritat insultant.

Per lo que respecta a la meua partida vaig tindre que tirar mà de molts càlculs durant tota la partida des de l’apertura fins al final. Jo jugava en negres i el meu contricant Héctor optà per obrir el centre en les primeres jugades avançant els peons de rei i de dama fins el centre del tabler. En la jugada 6 vaig vore una combinació de moviments que em donàven ventaja de peó i vaig anar a per ell. La tarea no va ser gens fàcil, hi havien possibilitats d’entregues amenaçant el meu enroc i la secuència de moviments en el seu just ordre va ser crucial per al desenvolupament de la partida. Hi havíen moltes posibilitats per on encaminar l’objectiu d’arribar a tenir peó de ventatja. En el mig joc tenía el peó de més i li vaig caçar el seu alfil ficant-li com a cebo un peonet de torre del meu enroc O-O, el qual sel va papar sense donar-se compte de que eixe alfil no eixiria viu d’allí, al final el seu alfil em costà dos peons, i arrivàrem a un final en el qual el meu alfil era l’alfil més poderós del món.

M’agradaría analitzar la meua partida amb vosaltres, hi han moltes coses que encara no se.
Gràcies per l’atenció prestada i fins l’altra.

Enhorabona a tots per la victoria dels dos equips!!

Alberto Bisbal Rueda

PD: A poder ser, els comentaris del 2on equip Vs Alfonso i d’altres q vuiguen brega, deixen d’enviar-se via e-mail i s’hi facen pel BLOC.

 És una crònica feta per JR, que estrena capitania al 2on equip:

Hem aplegat a Massalavés, els nostres jugadors relaxats, pero sense confiar-nos. Els jugadors de Massalavés, molt cortesos, ens han esperat a que aplegarem al lloc, i no han deixat correr el temps fins que no aplegarem. Hem escit l’acta i ens hem acomodat. Començem a jugar, i Jose Ramon ha sigut el primer que ha acabat, ja que el seu rival li ha “donat” una dama neta, i a partir de ahí han començat a caure mes peçes. Alberto, jugant perfectament un final, amb lleugera ventatja, ha rematat la faena, donant-nos el segon punt per al nostre equip. Només quedaven Rafa i Sandra per acabar, Sandra tenia ventantja de peó, aunque finalment la partida s’ha complicat i ha acabat perdent per temps. Només quedava Rafa per a acabar la partida, Rafa tenia torre de ventatja i la partida estaba prou clara, tot era qüestió de temps, i així ha sigut, el rival ha acabat abandonant, davant una clara superioritat de Rafa. Ens hem endut 3 punts i de moment les coses pinten bastant bé, esperem que la cosa siga aixina durant tota la temporada.

Jose Ramon.

Primera jornada del provincial per equips y primeres victories per als nostres equips. El primer equip, davant el Cullera y el segond equip, davant els “novatos”, de Masalavés.

Per part dels integrants, del primer equip, com encara estàn prop, les festes dels Reis d’Orient, Sergi i Paco, obtenen premi a les seues plegaries i els rivals, es donen una peça. Manolo, peó a peó, també aconseguix la victoria. Vicent i Ximo, no tenen paciencia, per esperar l’errada dels rivals i empaten les seues partides. Javi i Alfonso, cauen davant els seus rivals i donen pas, a Santi, per que remate la faena.

Com es tracta de l’últim en acabar la seua partida, vol anar poc a poc, per que admirem el seu joc, pero el seu rival, no està per colaborar en el circ i li regala un peça, el final estaba prou clar, pero es tenía que treballar molt.

Per part del segond equip, la seua victoria davant el Masalavés, no comentaré molt més, a la espera de la crónica, per part de un dels integrants.

Com el nostre redactor jefe, encara està de vacances, actualitzaré el bloc yo.

Nomès cal dir, que el proper dissabte, dia 10 de gener (per si algú no té clar les dates), comenzarem un altra edició del provincial per equips, principal torneig en el que participem. Amb l’esperantza de repetir exits d’altres edicions i la ilusió de tots els anys, espere que tots els jugadors del Club Escacs Alberic, acaben contents aquest torneig.

Si algú desitja vore el calendari, está en la web de la FACV y al tauló del club, per aquell que s’arrime per allí. En al primera ronda, ens toca jugar en casa, davant el Cullera, per al primer equip y el segond equip, té un dels enfrontaments mes delicats de la temporada, amb un viatje molt complicat y el honor de tot el club a les seues mans.

No es per asustar a ningú, pero si no porten un resultat satisfactori, deurien de tornar a peu a casa, com a primera primera penalització.

Ésta vesparda, em disputat el torneig d’escas, per acabar el any, en el nostre club. Uns cuants atrevits, han probat un ritme nou, 5 minuts amb 2 segons d’increment per jugada. Era, per pasar una vesprada, jugant als escacs y amb la novetat que ofereixen els rellotjes digitals, probar ritmes nous.

Com sol pasar en éstos casos, les errades son molt grans y els canvis de oportunitats, també. El que més profit ha tret, es Alfonso, contant les seues partides per victories, seguit molt de prop, per el que narra y un poc més d’arrere, Paco. Desprès un gran pílot de jugadors, al estar empatats amb els mateixos punts, els 4 últims jugadors, fet insólit en el nostre club.

El proper dia 13 de desembre, a partir de les 5 de la vesprada, tots aquells que desitjen jugar, deuran estar presents en el club, per poder decidir el ritme de joc i sistema utilitzat.

Mes o menys, es podrá finalitzar, a les 7 de la vesprada, del dia parlat anteriorment, per donar pas, a la reunió per decidir el ordre del provincial y els equips que presentarem.

Del últim torneig disputat, en el club, quedaren empatats en el primer lloc, tres jugadors igualats amb tots els desempats, només va destacar un d’ells i amb ésta nova edició, es podrá vore, si va ser sort de un dia. 

Per als que no són socis del club i aquells socis que tinguin el correu saturat informar que, com és habitual en aquestes fetxes, el Club d’Escacs Alberic celebrarà una assamblea el pròxim 29 de Novembre, a les 17:15 en primera convocatòria i 17:30 en segona convocatòria. Es prega anar i, si pot ser, amb puntualitat. 

Terminó el social del club, con la inesperada victoria de Javi (aunque en la ronda anterior, ya era campeón del torneo, matemáticamente), con una victoria final sobre Sandra, que tras un par de errores simples, sucumbió rápidamente.

En segunda posición del torneo, Manolo y tercer clasificado Paco, se han intercambiado las posiciones, del anterior Social. Manolo, que venció a Rafa, con facilidad de la esperada y el pinchazo de Paco con Vicent, propiciaron un triple empate para el segundo puesto y el perjudicado del mismo, fué Adolfo, que quedó fuera del podio final, pero todavía consiguió trofeo, al mejor clasificado sin ELo FIDE.

Destacar la actuación de nuestra promesa Josep, que tal y como iba avanzando el torneo, estaba más centrado y presentaba más batalla, teniendo en cuenta, que su nivel era muy bajo, con respecto a sus rivales. Otra actuación destacada, es la de Sandra, que consigue su primer trofeo, tras dejar a los infantiles, tiempo atrás, para llevarse ahora, el premio al mejor clasificado sin ELO.