Club d’escacs Alberic

Segona ronda de l’interclubs i de moment, ens va bé, victòria molt apurada davant el Club Escacs Xàtiva, allí en Xàtiva, on per casualitats de la vida, també estaven jugant casi al costat de nosaltres la Primitiva de Xàtiva i l’Alaquàs B.

Pel que fa al nostre encontre, partides prou disputades que s’allarguen en el temps, de les obertures no vaig a parlar, no per no donar explicacions als nostres rivals, més que res, perquè no vaig poder vore molt, el meu rival és molt ràpid jugant i casi no tinc temps de buscar un poc de relax, una partida de Sancho contra Penadés, deuria ser digna de vore, a a vore qui juga més ràpid.

La partida que més s’espabilaren en canviar peces, va ser la d’Alfonso contra Vicente, que només es quedaren en les més grans i peons igualats, això té una pinta de taules increibles, per molt que un jugador puga guanyar un peó, estes peces normalment porten a les taules per la seua gran movilitat. Però deixant de costat esta partida, anem a la meua, Sancho ataca amb força en els seus peons de l’enroc, no s’aclarix molt en atacar i en el moment que seu pensa, tinc temps de preparar la defensa correcta per evitar que continue el seu atac. És el moment que aprofite per obrir el joc per l’altre costat i ell, cabut que vol fer bó el seu atac, es queda prou tancat en la posició.

Per fí mostra el seu atac, però tinc les peces en el lloc correcte i una entrada de dama incorrecta, provoca el canvi que ens deixa torre i alfil, per torre i cavall jo, però clar, els seus peons estan tots en blanc, que dificulten a la seua peça, mentres la meua torre pot entrar en el seu territori i marejar. I tan que va marejar, una simple amenaça de clavar-li l’alfil i la defensa incorrecta provoca la pèrdua de calitat, que si bé, haguera pogut canviar també la torre perquè la posició era guanyadora, vaig decidir esperar un poc, i en quedar-se tancat en l’última fila el seu rei, vaig començar en el meu a escalar sense cap oposició.

Pensava jo que era el primer en acabar, però no, Alfonso havia perdut, -I com???- preguntava jo tot incrédul, bé, que s’ha deixat fer el mat. Com deia abans, no hi ha res segur fins que no acabe la partida.

Seguidament, Paco també perd i ens quedem per darrere en el marcador, però ahí està Sergi recuperant terreny per tornar a empatar. Queden 4 partides i no està l’assumpte gens clar, perquè en la primera taula, Peñarrubia es queda amb el cavall i Àlex l’alfil en una posició oberta, pinta mal i aixina és al poc de temps. 3-2 per ells, i ara ens toca puntuar a nosaltres, per part de Santi que ens torna a posar l’empat en el marcador i l’atac d’Eloi pareix que no pot ser parat. Aixina és, al poc de temps, per fí ens posem davant en el marcador 3-4 per nosaltres i queda Ximo.

El nostre company, especialiste en entregues per rematar la faena, pareix que esta vegada no li ha funcionat com era d’esperar i va prou darrere, però no perd l’esperança i aguanta, motiu que pareix ser que descontrola al seu rival que erra la jugada i provoca la victòria del nostre company. Victòria pel nostre equip per 5 a 3, patint més que la setmana passada, però com anem jugant, anem cada vegada millorant el nostre joc.

I per cert, el segon equip també va guanyar en Gandia, però tal i com vaig dir l’altra vegada, si volen crònica que la fagen ells, jajajajajaja.

Xééééé!!!! Vaaaa!!! Un altre any estem clavats els primers dissabtes en un tancat, menys mal que estem separats, que si hi haguera que estar tots junts, mare de deu el “perfum” que hi hauria.

Primera ronda en Segona Autonómica Centre, que el Club Escacs Alberic li tocava jugar a casa contra La Primitiva Recreatibos Saetabis de Xàtiva, no sé si hauré escrit correctament el nom, però faig el que puc.

En este torneig, estem mirant cada any, que els jugadors que participen no tenen la seua força correctament messurada en l’ELO que tenen, tal vegada siga perquè només juguen este torneig o perquè al jugar com un equip fa millorar a molts. El més cert, és que les partides es lluiten fins última hora i no està molt clar del costat que va a caure.

Si estàs jugant la teua partida i no pots mirar la resta, no et dones compte del que passa, però jo, la vesprada de dissabte vaig acabar prou prompte i vaig estar mirant molt de temps les partide, i vaja que vaig patir, no estava molt clar el resultat de l’encontre en cap moment. Passa el temps i es veu més complicat el poder guanyar l’encontre, però la ventatja d’un punt me fa pensar en positiu, i més quan una partida que estava prou mal, de sobte es queda en taules, ostras! què bé! ja pareix un poc més clar, però queda molt per patir.

La partida més clara en ventatja del nostre jugador, com era d’esperar, no acaba d’encertar les jugades i es queda en taules, tornem a l’apur, però què passa en la taula del costat!!! el nostre “atracador” profesional li fa una jugarreta al seu rival i aconsegueix l’empat, que és la partida que jo veia més clara com un “zero”. Quina manera de fer-me patir esta tropa, vaig a fer-los pagar tot el temps que m’han fet patir, perquè la partida que mirava més clara per deixar-la taules, i en alguns moments victòria clara, el nostre company es lia de la millor manera i es queda en posició perduda, menys mal que ja estava l’encontre resolt en les dos partides que havien guanyat en els primers taulers davant els apurs de temps dels rivals que no encerten en la jugada correcta.

Al final es va poder guanyar per 5 a 3 i a sumar que és el més important.

L’altra alegria del dia va ser que presentàrem un segon equip, hi ha gent que té més ganes de jugar i sempre és motiu per estar content, però no vaig a dir res més, si volen una crònica, que es posen a redactar-la ells, ja ja he fet prou.

Igualment, a la resta, animeu-se a fer un escrit breu cada setmana i millorarem el nostre estil davant la varietat que puguen sorgir.

L’única notícia destacable de la setmana crec que ha sigut que l’aplicació ha caigut i ha dificultat el treball dels encarregats de pujar resultats. És notícia de la setmana, però me la guarde en el “portapapeles” per fer un còpia i pega pel proper any, com passa tots els anys en la primera ronda ja no podrà ser notícia actual, jajajajaja.

Ah! per cert, també hem tingut un reporter que ens ha deixat una mostra de la seua faena en este enllaç.

https://photos.app.goo.gl/BopEuhB52GVMYNqC6

Bé, ja s’ha jugat una nova edició d’este torneig, i tal i com vaig dir fa temps a algú (que no vaig a dir qui és) seria molt recomanable que es posara un número davant del torneig per saber en quina edició estem. Si no es pot posar exactament, es diu un número aproximat i prou, que crec que seria molt bó a l’hora d’organitzar este torneig si en compte de ser un torneig més de l’any, li digueres a qui vol ser organitzador que és l’edició númeor XL (40) o L (50) d’este torneig.

Pel que respecta al torneig, era la primera edició on els jugadors estrangers de més de 2200 d’ELO podien participar, i pots ser el karma o jo què sé, però va i un “estranger” guanya el torneig, les meues felicitacions per a Jose Manuel Diaz Velandia, per la seua primera participació i la seua victòria en este torneig. Per completar els millors llocs, Jose Vicente Pallardó i Francisco Sánchez, que també es lluiren en el torneig.

Ara toca una de les meues, els sistemes de desempat.

M’agradaria saber el “lumbrera” que se li ha ocurrit posar el sistema de desempat de partides en negres. Ara resulta que si l’ordinador, que és qui fa els emparellaments, diu que tu jugues 4 partides en negres, vas a quedar millor que un altre que ha jugat 3, és això signe clar que has fet millor torneig? Jo crec que no.

Es pot vore en els provincials individuals passats, on jugadors que han estat lluitant per dalt de la classificació contra rivals forts, al final es veuen per darrere només perquè han jugat una partida menys en negres, i en este torneig Autonómic Rellamp Individual es torna a repetir.

Els llocs, 4, 5, 6 i 7 s’han decidit aixina i sense tirar per terra a ningú, resulta que en el Buchholz és el tercer, en el Buchholz total està empatat en el quart, en el Sonneborn-Berger és el quart i si hi ha curiositat per saber un poc més dels resultats, es mira la varicaió d’eELO del torneig i és l’únic que ha perdut punts.

Però es pot vore el mateix dels llocs que van del 8 fins el 16, per jugar més partides en negres, no crec que siga motiu per dir que has fet millor torneig que un altre. Seria més just si al final del torneig es traguera una bola per decidir els llocs, almenys seria la sort que decidiria i no un ordinador. En el pròxim torneig jo demanaré jugar més partides en negres, si no, no vaig a jugar-lo.

El passat dissabte es va disputar una nova edició d’este torneig en La Petxina, no sé exactament les edicions que es porten disputades, però no estaria de més, posar-li un número davant del torneig, encara que no siga exacte, per tal de comprovar any rere any que anem progressant. En el meu parèixer i a la pràctica, crida més l’atenció de qualsevol torneig quan porta un 25 o un 50 davant.

Hi ha que dir, que un esdeveniment que compta amb la participació de més de 250 jugadors, té el seu treball, abans, durant i desprès del torneig, i més si es juga en una vesprada, que porta als organitzadors a solventar posibles incidències el més aviat posible per no allargar molt el torneig.

A les posibles incidències que puguen sorgir en el torneig, s’afegix el mal comportament dels jugadors, que encara no s’enteren que quan acaben la seua partida, encara hi ha altres que estan jugant la seua. Si es tracta d’una persona, no es nota molt, però quan es posen a comentar la partida més de 30 persones en el local, el soroll és molt molest. Quan s’acaba la partida i en espera de l’altra ronda, estar pel mig del local dificulta la faena dels organitzadors i àrbrits de comprovar que està tot correcte en els taulers o rellotges.

Per tractar de solventar este problema, puc dir una posible solució, que es pose a un delegat per equip o per club i que siga l’únic que puga estar en la sala de joc mirant les partides, igual que es fa en tornejos de menors. Tots fòra perquè no saben comportar-se, quan els jugadors aprenem a comportar-mos com jugadors, aleshores podrem tornar a estar dins del local.

El torneig no va tindre molt bon començament, es va penjar la primera ronda 15 minuts abans, però 10 minuts desprès es va retirar i ja no es va poder començar a l’hora marcada. En la segona ronda, l’emparellament mal fet va ser protestat per uns quants jugadors (no sé si tots eren delegats d’equips) i es va canviar, però resulta que es va tornar a fer malament, però ara ja no hi havia peu al canvi, l’àrbrit del torneig es negà a rectificar per segona vegada l’emparellament realitzat. Estes incidències van fer que a les 17:40 encara estaguérem esperant a la tercera ronda, si continuem en este camí, el torneig té la pinta de finalitzar allà les 21:30 hores.

Menys mal que en les rondes següents no van sorgir problemes tant complicats de resoldre i es va poder proclamar Campió del torneig l’equip de Paterna, enhorabona per complir els pronóstics. I felicitar també a la resta d’equips que guanyaren la seua categoria respectiva, así només diré al Torrefiel perquè està en la meua categoria, sense llevar-li mérits a la resta de campions.

Queda dir per la meua part, que la distribució de les taules era millor que els altres anys, l’espai que hi havia entre les taules deixava pas per poder passar sense molestar al rival de l’altra taula, fet que l’any passat era molt comú, i els àrbrits tampoc heu tenien fàcil per passar davant una reclamació, enguany això s’ha arreglat.

I no puc finalitzar esta crònica sense donar les gràcies a tots els premiats especials 2018, per la seua ajuda en els escacs, pels anys dedicats, per la seua tasca, per la seua voluntat de millorar els escacs, GRÀCIES A TOTS.

En la Gala dels escacs 2018, en l’apartat d’esportista, va ser guardonat Bernardo Coves Tomas, que ara milita en l’equip de València, el Dama Roja.

Una persona que porta molt de temps gaudint dels escacs allà on ha estat, perquè ha rodat per uns quants llocs, però el que ara ens interessa a nosaltes, és que és un dels jugadors que es proposaren formar un club en Alberic, allà pel 1961, i és l’únic que queda en actiu de tots els integrants d’aquells atrevits.

Quan em vaig fer càrrec del club, un membre de la junta directiva me va proposar fer una pàgina web, i en ella poder recopilar tota la història que es puga del club. Començarem a preguntar fets, tornejos, actes i més coses que s’haguera organitzat i gràcies a eixe treball, en la web del club www.escacsalberic.com/tornejos en l’apartat d’individuals es pot vore uns quants tornejos disputats pels nostres membres, des de fa uns quants anys.

Però no va ser fins el 2013 quan vaig jugar en Mislata que en l’última ronda vaig jugar contra Bernardo i me va dir que ell va estar present al fundar el Club Escacs Alberic, realment, me vaig quedar fòra de joc, perquè no havia vist el nom d’ell, i sí, desprès de vore el que hi havia escrit, sí que estava, però com sempre mirava jo en els membres principals de la junta directiva, no el vaig vore (apartat “Qui som”) perquè està com “vocal”.

Ahir, desprès de jugar l’Autonòmic per equips, ens ajuntàrem uns quants de nosaltres per deixar constància del nostre agraiment pel seu temps dedicat al nostre club en primer lloc i als escacs durant tot este temps, GRÀCIES PER TOT i esperem que les ganes de participar continuen per molt de temps.

Ara que hi ha un poc més de tranquil·litat, puc parlar en més detall de la circular del circuit de la copa campions pel 2019, que té unes noves normes que exigixen el seu compliment, 9 de 10, per poder optar a un segon classificat directe. En un primer moment, de memòria, no sé si algun torneig del circuit del 2018 haguera pogut complir estos requisits per optar a una segona plaça, perquè cap torneig de partides ràpides pot optar a esta segona plaça i dels tornejos de lentes, hi ha que mirar els tornejos que s’han fet amb el programa Vega i que superen els 1500 € en premis, vull dir, que només Sueca i Mislata.

Primer, es parla que hi ha una gran quantitat de tornejos dins del circuit, i per això cal reduir el nombre de classificats. Sí, això està molt bé, però crec, que es deuria mirar els jugadors que realment han jugat esta final, no els “possibles”. Perquè eixos jugadors que han participat, no ha canviat molt en els últims anys.

Anem a les normes noves que han aparegut enguany en esta circular i en el meu parèixer, es veuen coses rares, rares, rares.

En el primer punt, es parla que haurà de ser un torneig de partides lentes, perquè? Si la final és un torneig de partides rellamp, perquè no poden optar al segon classificat estos tornejos?

Desprès tenim el punt 2, on es parla d’una quantitat de diners en premis en metàl·lic en el torneig, me pareix correcte que s’incentive l’augment dels premis en metàl·lic, però perquè en el punt 3, en el punt 4 i en el punt 7 es torna a parlar de premis en metàl·lic? El que deia jo, raro, raro, raro, raro. Si es vol incentivar esta pujada, crec que és complicar-ho prou més el posar tant de punt del mateix tema. Si l’organitzador posa 1400 € de premis en metàl·lic, no va a complir 9 de 10 normes, perquè li faltaran les dos que diuen que s’han de posar més diners en total, per això dic jo, quin sentit té posar este punt?

Es demana que siga el programa Vega, la federació diu que este programa és el que diu la federació nacional i anem a tindre problemes si no es fa aixina, però jo mire altres comunitats del nostre país, i continuen fent els tornejos amb l’altre programa. Però és un punt acceptable si es vol estar al costat del que diu la federació nacional, clar, no passa res.

Passem a la retransmissió, perquè 10 taulers només? i damunt, també només en tornejos de partides lentes, crec que ja he dit que la final és un torneig de partides rellamp, per si algú no s’ha donat compte. I per fer esta retransmissió, fa falta un àrbitre de retransmissió, i algú dirà, però existeix esta classe d’àrbitre? Sí, no tinc ni puta idea de com s’haurà tret el títol eixe àrbitre, però qui té accés als taulers de la federació, és qui pot ser àrbitre de retransmissió.

El punt 8 s’entén enseguida perquè està abreviat, era massa llarg posar en este punt que només hi ha d’àrbitre Internacional en la facv a Vicente Gómez, Hernan Siludakis i Ramon Garcia, clar, molta lletra. I el dubte que tinc en este punt és, si el circuit és d’àmbit autonòmic, quants jugadors internacionals van a vindre a participar en estos tornejos?

I estem en el punt 9, una altra vegada a parlar dels àrbitres del torneig, xé! si es posa una vegada no hi ha prou? Ara sí que s’accepta a àrbitres de titulació internacional, com son els AF. Si es vol incentivar als àrbitres a pujar de categoria, es posa el primer any una titulació que tinga prou membres en la federació, i desprès es va pujant de categoria, crec jo.

A qui corresponga, és d’agrair la voluntat de millorar en els tornejos que disputem i fer un torneig que tinga als millors jugadors de l’any, és prou complicat, però i si es presenta un esborrany, heu veu molta gent (sobretot organitzadors) i es mira els aspectes a tindre en consideració per obtindre plaça per la final?

Com veig que estic soltant molt de rotllo, vaig a tallar per hui i deixar unes quantes propostes per un altre dia, ara només posar la meua versió d’estes 10 normes, per si algú les troba molt llargues i no entén molt bé, i estes tenen menys lletra.

1- Partides lentes.

2- Premi en metàl·lic de més de 2.000 €.

3- Programa Vega.

4- Retransmissió de partides.

5- Àrbitre del torneig, Vicente Gómez, Hernán Siludakis o Ramon Garcia.

Qui ha redactat esta circular ha utilitzat més de 70 paraules i jo en unes 30 ho he redactat.

Bé, ja estan publicats els grups provisionals per l’interclubs per part de la federació, ara queda que estiguen tots els clubs contents, o només uns quants, clar, per poder tirar endavant esta composició.

El meu pronóstic va fent-se cada vegada millor (això serà per les vegades que he errat, alguna hauria d’encertar un poc més) perquè no hi ha molta renúncia d’equips, i això, és millor pel nostre esport, compromís per tornar a jugar.

Com és obvi, en Divisió d’Honor ningú vol perdre plaça i tot clar, ple al dotze.

En Primer Autonòmica, ja vaig advertir del posible canvi del Silla, i els han fet cas enguany als companys de Silla, perquè estaran en el grup nord a canvi de passar el Sueca al grup Sud. Bé, no està mal, 10 de 12.

I en Segona Autonòmica, que és on més problemes hi ha per quadrar els grups, heu he solventat amb un meravellós resultat d’11 de 12. El Basilio B l’han passat al grup Centre (el millor de tots, jajajaja) per l’equip de Xest, i com era obvi, és el Mislata C qui estarà en esta categoria. I el grup que m’ha fallat és el d’Alacant, la renúncia del Mutxamel fa pujar al de La Vila B.

Jo no he vist la resta de grups, perquè el meu pronòstic era per estes categories autonòmiques, per dir que es pot presentar este esborrany només finalitza l’interclubs, i ja es pot preparar la pròxima competició com cal. Ens queda per saber si algun club tindrà una “rabieta” perquè no li apanya en el grup que està, i la seua protesta obtindrà el vist i plou de la federació que haurà dir-ho unes dies abans de començar el torneig, tal i com sol passar tots els anys.

Però la culpa no li la tire a la federació, perquè en gran part, és culpa de nosaltres, que demanem moltes coses i heu volem tot al nostre favor, i damunt a última hora, segur que es publica este esborrany en juliol i la gent no protestaria fins l’últim dia.

Bé, han finalitzat els Provincials Individuals en Xàtiva, de la resta de seus, qui desitge fer una crònica, ja la pot fer, a mí m’interessa la de Xàtiva, perquè és en la que estava jugant jo (jajajajaja).

En categoria Absoluta, no hi ha lloc a especulacions rares, els 4 primers del llistat inicial, han finalitzat en els 4 primers en el llistat inicial. No vol dir que ho han tingut fàcil, les partides es guanyen en el tauler i no pel llistat. I el primer classificat, Jorge Vilanova, tindrà opció de ser el Campió Provincial de València, si guanya al primer classificat de la seu de València.

I com no tinc ganes de parlar de com han anat les partides, afegiré unes dades curioses, per si a algú li pot interessar. En esta categoria absoluta, s’han jugat 30 partides, on només s’ha fet taules en 4 partides, i la proporció de victòries no ha sigut molta, perquè en blanques tenen 16 (53%), per 10 (33%) victòries en negres. I deixe la partida no disputada sense comptabilitzar, com és obvi, però no vaig a deixar de criticar esta anomalia que es produix tant sovint en els escacs, i hi ha que posar remei d’una vegada.

Tots podem tindre assumptes urgents (recordar a molts crítics, que som aficionats) i d’última hora que ens obliguen a no poder anar a jugar, però hui en dia, crec que el 99,99% dels jugadors tenen un mòbil, i el 99,99% d’estos, tenen una aplicació per poder enviar missatges a l’àrbirt del torneig, tan el principal com l’adjunt, o a un company de club, o a l’organitzador, per tal d’avisar del fet que no anem a assistir.

Últimament, estic fent escrits de crítica constructiva de fets que es produixen en els nostres escacs, ara no anava a ser menys. Els sistemes de desempat.

Sempre hi ha una disputa per saber la millor forma de desempatar a jugadors que estan en els mateixos punts, i pareixia que el Buchholz i el Sonnenborn-Berger heu havien aconseguit, però ara algun “lumbrera” ha dit que el millor per desempatar és el resultat individual (que pot ser correcte) i el major nombre de victòries, así hi ha que fer un punt i apart.

Qui guanye més partides??? Axiò pot valdre si un torneig té moltes rondes, crec que a partir de 10 rondes podria ser millor, però en un torneig de 7 rondes, on un jugador perd en la ronda 4, desprès, en teoria li podran tocar rivals més fàcils que a qui ha guanyat, que al ser més difícil, pot fer taules un parell de vegades i ja l’ha agarrat, si damunt de jugar contra rivals més forts, té la mala sort d’haver jugat més en blanques que en negres, ja és la “risa” que te passen per això, quina culpa té un jugador si juga 4 en blanques??? Quan jugue un torneig d’estos, li posaré com a condició jugar 4 partides en negres, aixina m’asseguraré tindre un desempat al meu favor.

I de la resta de grups que hi havia, també heu dic a qui estava per allí, ara vos toca a vosaltres fer una crònica breu del torneig, que no costa tant, va!! Animeu-se!!

Estem disputant uns quants el torneig individual provincial en Xàtiva. El centre cultural que s’han muntat en la capital de la costera, està prou bé per jugar unes “partidetes”, el que no queda molt bé, és que estem separats en dos zones, per no haver un lloc únic per poder disputar este torneig.

Sí, aparcar hi ha lloc, i com no has d’entrar per dins de Xàtiva, el tràfic tampoc és molèstia, també, al estar apartats de la població no hi ha soroll que puga molestar durant el transcórrer de la partida, llevat dels típics crits que fan els més menuts una vegada han finalitzat la seua partida i volen passar el temps fent carreres per on siga.

Més de 80 jugadors disputant este torneig, que me parèixen molts pocs, perquè hi han molts clubs al voltant i no es nota la presència de jugadors. Desprès, segur que hi haurà molta gent que puga fer queixa que no té tornejos prop de casa, i quan els té al costat, no fa un esforç per anar a disputar-lo. Esta participació de més jugadors, crec que podria donar peu a poder optar a millor instal·lacions per poder jugar als escacs. Qui va a disputar tornejos en molts llocs, es troba que cada poble és un mon diferent, i la qualitat del local es podria millorar si la presència de jugadors d’escacs es notara un poc més.

Ens podem queixar que no hi ha aire condicionat, que no hi ha cafeteria al costat, que les taules són molt velles, que les cadires tenen molts defectes, però per ser escoltat, hi ha que fer costat quan es jugue un torneig, i tornar repetir moltes vegades fins que ens escolten. No millorarem els escacs si protestem des de la cadira de casa.

I ànim a tots els qui organitzen tornejos d’escacs, no hi ha que baixar el ritme¡¡¡¡¡

Sí, per fí han publicat la circular del circuit infanitl pel 2019 de la copa campions, el passat dia 3 de novembre, 20 dies desprès.

Desprès de dir als organitzadors que primer hi ha que pagar perquè el 15 d’octubre era la data llímit per entrar dins del circuit, ara resulta que en la circular és fins el 15 de novembre per dir-ho i el 30 de novembre per pagar, crec que me vaig fent major i escolte coses rares i estava jo equivocat en la data, però l’esborrany del 2019 es va publicar el dia 18 d’octubre, quan molts organitzadors ja havien pagat la quota.

No he vist molt la circular, però me pareix molt estrany que en el tema de classificats, apartat “d”, es pose el llímit de 2200 de punts ELO en menors de 14 anys. Cada ú pot pensar diferent, però un jugador de menys de 14 que tinga més de 2200 punts ELO, deuria ser benvingut a la nostra Comunitat, perquè el premi no és metàlic, heu veig correcte en la final sènior.

Esta diferència de data per publicar estes circulars i els canvis que s’han fet desprès que s’hagen produit els pagaments, crec que son una bona mostra del funcionament de la federació, és a dir, -ara que heu pense, heu dic, heu publique i no passa res-. En el meu parèixer, no pot ser degut que en estos moments estem esperant a la reelecció del president, hi ha gent que “cobra” per gestionar la nostra federació i es deuria molestar un poc més en millorar.

No tracte de dir que si uns treballen mal o bé, o que no tenen ni idea de les coses, no, el que intente dir, és el de sempre, si hi ha transpariència, es poden solucionar moltes més coses i la gent s’assabenta millor i, sobretot, abans de pagar, del que es va a fer. Si es volen fer canvis en la circular i no es pot traure abans, crec que només dient que ens van a produir canvis en el circuit seria suficient, una notícia dient que s’estan ultimant els detalls de la nova circular i la gent ja heu sap.

Jo demane transpariència i això és voluntat, no hi ha que ser legaliste a tope, hi ha que tindre ganes.