Pareix ser, que el segon equip no té la veterania del primer, no per el joc, sino per les aventures que es monten cada dissabte. Así pase la crònica del enviat especial a Xàtiva, el dissabte passat.
Este dissabte, els jugadors del nostre equip anaren cap a Xàtiva, lloc on anava a tindre lloc l’encontre entre el Saiti Escacs i l’Alberic B.
Aplegàrem puntuals, i esperàrem uns minuts mentre es feen les 5 de la vesprada. Una vegada éren les 5, amb l’acta reomplida, ens posàrem a disputar les nostres partides.
El segon tauler del Saiti Escacs no hi estava, així que un punt que ens emportàrem de primeres. Els mes xicotets perdíen les seues partides, de tal mode que ja duiem dos punts en contra i un a favor. El primer tauler va perdre enfront un rival clarament superior, i que així ho va demostrar en la partida, però be, açó servirà per a anar progressant.
Anàvem perdent de 2 punts, però Enric va guanyar amb contundència al seu rival, així que ja anàvem 3 a 2. Sols quedàven tres partides, la de Toni, Jose Luis i la de Vicent. Toni, en una partida igualada, va fer una errada que li va costar la partida, ja que perdia per material, i es va rendir. 4 a 2, i poc després Jose Luis va guanyar al seu rival, així que ens posàvem en un 4 a 3, i sols quedava Vicent. Les coses pintàven bé, fins que, per els apurs de temps, Vicent va cometre una errada i es va quedar en pitjor posició i perdent material, i poc després es va rendir, encara que va fer una bona partida.
Després tornàrem a casa, i per cert, vaig tornar en Benet, i encara estic viu, així que es pot considerar un bon conductor. I ara a preparar les partides del dissabte que ve, a vore si aconseguim puntuar a esta categoria.
Com es normal, el nom del informador no es pot dir per raons obvies.
No entenc perque la cronica diu segona ronda i perque digueu que començareu a les 5 si les partides comencen a les 4:30 per eixa categoria.
La pericia de Benet al volant es discutible encara que els ocupants tornen vius. A vore si espereu algun cadaver per a dir que Benet es un conductor poc fi.
Pareix que don Pito està intractable. No es podrà parlar amb ell.
Els nostres xiquets havien jugat un torneig pel matí, i per a que estigueren més descansats proposàrem al Saiti, també amb promeses a eixe torneig, aplaçar la ronda a les 5, cosa que acceptàren.
Que tots els passatgers arriben vius no és cap miracle, salvo que el copilot i els de darrere t’unflen el cap com em feren certs elements l’any pasat a Cullera o fa uns quants més a Silla (primer quasi deixe a dos xiquets tirats a la carretera, per al final del viatge arrepentir-me de ho haver-ho fet). De tota manera, el dissabte pasat la conducta dels meus companys de viatge va ser impecable. Raó per la que ademés d’arribar vius arribàrem tranquils i sense haver patit per la nostra vida.
Per cert, un inconvenient a l’anà. Com dos dels jugadors arribaven tard, un dels xiquets cridà pel móbil per saber si venien. Al dir-li que ens voríem allí va entendre que aquests dos jugadors arribarien directament a Xàtiva. Resultà que “allí” era el Rosegó, per lo que a l’arribar amb el meu cotxe tret del garaig encara ens va tocar anar amb tres cotxes.
“…a l’arribar amb el meu cotxe tret del garaig encara ens va tocar anar amb tres cotxes.”
I TAN DIFICIL ERA TORNAR-LO A TANCAR???
O DEIXAR-LO PARCAT A ALBERIC???
MIRA QUE ERES CÒMODE…
A vore si anem deixant de fer regalets als contraris, que ja esta bé. La setmana que bé guanyarem els dos equips.
Alfonso, lo que dius és lo que haguera fet d’haver hagut un lloc per aparcar (no en un cantó estorbant a tots els cotxes que giraven) o d’haver anat be de temps (recordem de que eixírem més tard de l’esperat).