Vila-real B 3-5 Alberic
Com tinc dos cròniques, cosa excepcionalíssssssima, ahí van les dos.
Crònica Javi
Viatje prou llarg el que ens tocava en la primera ronda d’aquest provincial per equips, a Vila-real. Com tenim moltes formes de saber el lloc de joc, no com abans que la millor forma era preguntar al primer que pillavem pel carrer, l’arribada no va ser gens complicada. Segons el nostre GPS particular, era millor pasar de llarg Vila-real i per darrere s’arriva al carrer del local de joc en un moment.
Molt bon local per cert, on els aficionats dels escacs poden gaudir perfectament de unes partidetes I amb prou de lloc per no tindre que jugar en una altra sala.
Però al que anem, les partides. Com era d’esperar partides molt igualades al cap d’un parell d’hores, no hi haurà rival fàcil en aquest grup (crec), cada jugador feia el que millor sap (aguantar tot el que es puga) o intenta clar. Les partides no començaren a finalitzar fins els últims moments del temps, per tant, el primer que va perdre no va esperar molt de temps fins tindre companyia per xarrar.
Amb un resultat de 2,5 a 0,5 ens obligava a guanyar la resta de partides per traure profit del desplaçament, i així va ser, quatre victòries dels nostres(una amb molta sorpresa perquè va finalitzar amb mat) al poc de temps en va donar la victòria en l’encontre, no sé si algú més va provar les gal·letes que molt amablement ens vaen oferir, però, particularment no vaig provar cap i vaig guanyar, sé de uno que sí que les va provar i va fer taules. Segurament en una gal·leta no és prou per fer perdre al rival, deuen ser dues, jajajajaja.
La tornada com ja em trobava millor vaig agafar el cotxe jo, i en un moment eixirem pel mateix lloc per on vaem entrar i sense cap problema al tornar. Bé, l’altre cotxe es coneix que va voler apuntar-se a la festa del Vila-real i va entrar per dins i segons pareix la retenció era prou llarga.
Crònica Alfonso
Amb més apurs dels previstos vam aconseguir els tres primers puntets de la temporada. Viatjàrem amb 7 jugadors per les nombroses baixes d’última hora (cosa habitual en aquest club). A més d’això, la primera partida en acabar es decantava del costat local (2-0) i l’estrela de la temporada passada, començava aquesta amb empat, igual que fa un any (2’5-0’5).
Però ja no es perdé cap altra partida i els punta anaren caiguent del nostre costat. No sé l’ordre exacte, crec que primer va guanyar l’1, després el 5 i el 7 (2’5-3’5) i ja havíem capgirat el marcador. Al tauler 6, teníem avantatge, però el rival ens ofereix taules, saberdor que el matx estava perdut i ell no trobava continuació interessant (realment la partida es podria haver guanyat). Amb eixes taules i la victòria al tauler 2, s’arredonia la remuntada i el marcador 3-5 final.
La veritat és que durant la vesprada es va patir i pot paréixer que es va guanyar amb comoditat, però algú va haver de suar el puntet.