Tecera edició del torneig de partides ràpides del Club Escacs Alberic, i tercera victòria del “narrador”. Sí, pese a les crítiques que puguen eixir per alguna part, he guanyat les tres vegades aquest torneig, senyal clara del domini aplastant que tinc en aqueste ritme.
Amb partides prou clares en contra, el saber estar en el tauler i aceptar les teues possibilitats en tot moment, ha sigut clau per guanyar totes les partides. No és prou anar guanyant de material, hi ha que saber guanyar aquestes partides (algú ho ha dic en el nostre club fa temps) i no esperar una nova errada de l’adversari.
Amb una molt bona participació de jugadors, el torneig disputat en la llar dels jubilats ha tornat a ser un torneig amb moltes cares noves i una bona oportunitat de vore el nivell que hi ha en el nostre club. De comprovar el que sap els integrants del mateix en les obertures i com juga el final.
Com sol passar en moltes ocassions, hi haurà gent que no vorà amb bons ulls aquest ritme, però si es pensa que només es tracta de fer unes partides amb un poc més d’interes per guanyar, que quan fem les partides rellamp els dissabtes, es podrà assabentar que es tracta de jugar i siga el paper realitzat, serà millor que aquell que no ha participat.
Per dir un poc els llocs d’honor, Alfonso ha quedat segon a un punt del primer, i tercer Vicente Doménech (pare), també un punt menys que Alfonso, però empatar a punts amb el seu fill i només els sistemes de desempat li han otorgat el tercer lloc. Ja comencen a apretar els jòvens valors de la pedrera, no n’hi ha que dormir-se que si no, ens pasaran molt ràpid.