El passat dissabte es va disputar l’obert internacional de Vallada, un altre poble que s’afegix al mon dels escacs. Cada vegada hi ha més llocs on poder gaudir d’un torneig d’escacs, però quasi sempre estan les mateixes cares, espere que la renovació siga prompte i per a millorar. Els jòvens jugadors cada vegada apreten més i es fan de notar prou, però els més veterans no s’han deixat sorprendre en aquest torneig.
Pel que respecta als nostres jugadors, un torneig on naix l’esperança, perquè després d’un inici prou mal, s’aplega a la quinta ronda amb quatre jugadors amb 3 punts, un fet no pasa en el nostre club mai. I a la sisena ronda, un enfrontament directe entre dos dels implicats, després d’un dubte al començament de la partida, prompte es decanta per el narrador, que a la fi és l’únic que puntua i queda amb solitari amb opcions clares de premi en la sèptima ronda.
La partida no té molt que dir, perquè el nivell estava un poc descompensat i el MI s’impossà clarament. Però dos dels nostres encara guanyen i finalitzen amb els mateixos punts, quatre, que quasi en deixa un resultat molt bó si no arriva a fer la errada un jugador, que hagera sigut històric, amb quatre jugadors per dalt de la mitja del torneig.
Es nota que no es juga molt per fora del poble, perquè un resultats així no són per tirar coets, però és el millor que hi ha en aquestos moments i esperem anar cap a dalt en la nostra progressió.
Dels nostres xicots més menuts, no puc dir molt d’ells, no vaig estar molt atent als seus resultats perquè esteava ajudant a l’equip d’àrbrits, però després de vore els punts que han fet, és un torneig més per agarrar forma i vore noves coses, que falta els fa. Només amb les partides del club no es pot fer miracles.
Bé, un torneig més per a Alexis Cabrera i repartiment de premis amb espècies per a molta gent.
Espere poder tornar a participar en una altra edició d’aquest torneig i amb més gent del nostre club.