Primer dia de joc del Torneig Social i de moment no hi ha moltes sorpreses en les partides que es vaen disputar.
El primer enfrontament dur del torneig, era entre Paco i Manolo, dos jugadors que quasi sempre finalitzen el torneig en els millors llocs de la classificació. Bona partida mentre el rellotge encara li quedava prou de temps, però una vegada s’arriba als apurs de temps, Paco es manté més clar d’idees i guanya la partida.
Un altre enfrontament amb molt bona espectació, era el que lliuraven els nostres jòvens del club, Ximo i José Ramon, que es va quedar amb això, una bona espectació, perquè la partida no va donar per a més. Es veu que ténen molt de respecte entre ells, per no dir una altra cosa.
A la segona ronda, millor partides i n’hi ha que vore moltes d’elles amb molta atenció, perquè són molt bones per ensenyar a tots els xiquets què no s’ha de fer en una partida. Un rastre de despropòsits va ser l’enfrontament entre Sergi i José Luis. Primer José Luis amb ventatja material no definix bé i en els apurs del contrari, ell és que fa l’errada i per la peça, però Sergi encara no es pensa que pot guanyar la partida i demana les taules, que evidenment no les acepta José Luis, continua Sergi amb la tensió dels apurs de temps i poc a poc va guanyant peonets i quan té una ventatja indiscutible per guanyar (dos peons lligats amb la torre per darrere defensant-los i l’altre rei lluny) torna a demanar taules i ara sí, clar, José Luis no deixa anar l’oportunitat de mig punt.
Ximo arrasa amb els seu atac a l’enroc d’Alberto, que mira com estava portant més peces a l’atac el seu rival i ell pega a fugir totes les seues d’allí, deixant al seu rei sol, i pasa el que hi havia de pasar.
Alfonso es dedicar a amenaçar un poc i deixar que el seu rival es carregara de temps i tornar a guanyar la partida quan li s’acaba el temps.
Vicent va guanyar a un atemorit José Ramon, que estava pensant en anar a casa i eixir en els amics, perquè en la partida res de res. En una sorprenent jugada, de moltes possibilitats, realitza la que el fa perdre peça i amb la moral baixa no li s’ocurrix res, ni tampoc va vore la forma de recuperar la peça un parell de jugades desprès. A vore si està reservant-se per a altres partides més importants, però si no aprén a guanyar aquestes, no muntarà de nivell, com ell vol.
La meua partida contra Vicente(el xiquet), va ser prou disputada, però la tècnica d’amagar l’alfil que va utilitzar ell, no és molt recomanable, amb igualtat material, el seu alfil tancat per els seus propis peons a l’altra part del tauler, em dóna molta ventatja i quan li arriba el moment de pensar un poc més ràpid, no encerta la correcta i li s’escapa el mat.
Però bé, partides molt bones i a vore si es dóna una sorpresa(mentre no siga jo, la que siga) i s’anima aquest torneig.