Ja portem cinc rondes del Torneig Social i pareix prou cantat qui va a estar per darrere. No pasa res, aquest torneig sabem que és per entrenar i vore com tenim les idees.
Pel que respecta als llocs capdavanters, no es pot dir molt, perquè si bé hi ha tres jugadors un poc destacats, encara no es pot saber cert si seran els que es juguen guanyar el torneig, perquè s’han enfrontat a rivals molt diferents i això pot donar una sensació diferent del seu nivell.
La jornada ens va deixar l’enfrontament dels dos menuts del torneig, una bona partida per vore qui és millor entre ells. I com està pasant les últimes vegades, Vicente és qui s’emporta la partida, Sergi no li acaba de pillar la jugada correcta.
A la quinta ronda, més partides igualades que marquen la classificació final. Per una part, Alberto amb l’obertura del “pardal” continua la seua marxa i si bé el seu rival no es va assabentar de la possició, ell ho va aprofitar amb un atac de peons que el va deixar en unes quantes caselles per poder jugar, i això, porta que en poques jugades, qualsevol amenaça pot ser definitiva perquè no tens peces per defendre la possició.
Una altra partida que podia marcar un poc, era la de Ximo amb el narraor. Que sempre sol mostrar-se molt fort davant meu, però fluix davant altres que en teoria són més asequibles. Un Gambit de Dama que jo he jugat unes quantes vegades i es va notar que ell no, perquè la diferència de temps era evident, en les primeres quinze jugades, ell amb nou minuts de rellotge només, i jo més de 25. Amb jugades sense voler trencar, em va deixar fer a mí i clar, els dos peons centrals vaen fer la resta, avanç total i per defendre un poc la situació, es va quedar amb una torre tancada que prompte va ser canviada per un cavall, amb qualitat menys i sense poder moure molt les peces, era només qüestió de temps el que va pasar. Unes jugades de Dama i torre per la meua part buscant el canvi, que al final no va poder evitar Ximo, i desprès canvi de la seua torre, va fer que la meua ventatja es materialitzara amb tranquilitat.
La partida de la jornada, era la de Paco amb Alfonso, una partida que sí que marca la classificació perquè són dos que es jugaven el torneig. Paco amb la seua catalana i Alfonso que no sap per on entrar. Prompte es canvien les dames i comença el ball de les peces menors, que Paco porta a més bon lloc, perquè no veu que desprès de dos intents de guanyar qualitat, amb una jugada amenaça guanyar peça neta, però no ho veu. Es mostra favorable als canvis de peces, perquè té el seu rei més centralitzat, i ja amb el rellotge en els últims minuts, s’emporta la partida. Colp damunt la taula de Paco que presenta la seua candidatura a guanyar el torneig.