Un altre dissabte més i el Torneig Social va progressant en emoció, si no és per la classificació, és per les partides. Si estàs fora i veus les barbaritats que es juguen, quasi n’hi ha perquè t’agarre un infart. Si està jugant la partida, veus que tens la partida guanyà o perduda i l’altre fa les millors per a que pase el contrari.
Quan s’arriba al ritme rellamp pot pasar el que estic dient, i això que ja portem moltes partides en aquest ritme, però encara no li pillen el “puntet”.
A la huitena ronda, jo només faig que aguantar el tiró i esperar que s’apure de temps el meu rival per guanyar la partida en eixos moments, però com no vol perdre res, abandona abans que li s’acabe el temps (pocs segons li quedaven). En una altra partida, s’aplega a un final amb una torre i quatre peons, contra torre i tres peons, per l’altra part, tots lligats i en el mateix costat del tauler, i com no sap guanyar la partida, el que fa és perdre, per difícil que puga parèixer, sí ha perdut. Però espere que la lliçó la tinga ben rebuda per una altra vegada. I queda per comentar la partida entre Alberto i Paco, que comença amb qualitat de més per Alberto, però com tampoc sap guanyar les partides guanyades (açó ho ha dit algú del club, fa temps, però no recorde qui) i deixa que Paco es recupere peonet a peonet, fins tindre que entregar una torre. Amb peça de menys, es dedica a fer amenaces al rei, fins que Paco erra i li força el canvi de dama per torre, quedant Alberto amb la dama i Paco amb torre i alfil. Com no pot evitar els jaques, la partida finalitza en taules, el primer revés de Paco que em deixa líder en solitari del torneig.
La següent ronda, es juga amb l’acompanyament de les bandes de tambors i cornetes que estan en la plaça amb el festival. Tal vegada per això, Alfonso juga tranquil i el seu rival li dóna una peça amb l’alegria del moment, i clar, ell no perdona i juga al “toc” per guanyar sense problemes la partida. De les altres partides, no puc dir molt, perquè ja tenia prou amb la meua, que ha sigut l’última en finalitzar.
José Ramon, amb la defensa preparada mitja hora abans de vindre a jugar(segons ha dit ell) acepta el gambit de dama, i un canvi de posició per la meua part, en deixa amb mala situació i amb un bon atac per part d’ell. Una entrega de dama per guanyar un peó el deixa en avantatge, però en pose a canviar peces i deixe alfils de diferent color, per tal d’assegurar l’empat.
Quan s’arriba als últims moments del temps, demana taules i crec que és el moment que com ell no sap què fer, espere que es pose a pensar i li s’acabe el temps, només n’hi ha que aguantar unes jugades a vore què pasa. Però el més apurat de temps sóc jo i tinc que jugar al toc, em deixe la torre tranquilament on ell se la pot menjar, però no ho veu. El deixe entrar dins de la meua posició, i clar, es posa a pensar i li s’acaba el temps, quan ho mirava jo més mal que abans, perquè ja no sabia què fer per intentar fer taules.
Bé, un altre dia pasat i la setmana pròxima es decidirà molt en la classificació, que fins ara està prou complicat dir qui quedarà en un lloc determinat. Si bé, pareix que guanyar el torneig pot estar entre Paco o jo, perquè som qui menys “pífies” realitzem en les partides. La resta de llocs fins el sext, que dóna plaça per la pròxima edició del torneig, està molt igualada.
Enfrontaments directes entre els jugadors implicats, donaran molta emoció a la nova jornada d’escacs.