Segon dia de joc i els nostres valors de la pedrera ens donen la primera alegria del dia, tots classificats per la següent fase.
Quarta ronda del torneig i primera del dia, els nostres estan un poc dormint i es nota prou, Vicente no pot guanyar ni fer taules la seua partida, i haurà d’esperar a la següent ronda. Sergi està més dormint i només espabila quant perd una peça, aleshores comença a pensar i recupera la peça, guanya qualitat i la dama en unes poques jugades. Hi ha que dir que és el penúltim en finalitzar, l’últim ha sigut Vicente.
Pel que respecta als més menuts, Joan no té complicacions en la seua partida i guanya en poc de temps. Jose que està jugant per els taulers de dalt no pot fer el mateix i perd.
Quinta ronda del dia i Sergi fa taules, assegurant plaça per la següent fase, Vicente guanya i també estarà a la segona fase. Jose també guanya i només li queda mig punt per aconseguir l’objetiu. Joan ens dóna la mala notícia perquè és l’únic que no puntua en aquesta ronda.
Sisena ronda i Vicente a vore com pasa el temps, només cal entrenar-se un poc i no forçar la màquina. Sergi té una dura partida davant Jose, que només pot fer taules, i així, el nostre menut aconseguix l’objetiu de la segona fase.
Ens qued Joan, QUINA PARTIDA!!!!!! Set o huit moviments bé i trau la dama a passetjar per el tauler, i com sol pasar, la perd per una peça. No content amb aixó, es lia ell sol i perd una peça neta, l’avantatge del rival és molt i no pareix que es puga fer res. Però clar, el nostre es posa a pensar i fa una xicoteta amenaça, doble de dama i torre que només pot guanyar qualitat, però li fa un “regalet”, menja el cavall i ell es menja la dama, queda en el tauler dos torres i cavall contra torre del nostre aventurer. L’infart el tinc a punt de tocar a la porta quan amenaça un peó del rival i per proegir-lo, posa la torre en mal lloc i torre “a la saca”. Pareix que està més nerviós el rival i avança el peó, que Joan menja al pas i es queda amb un peó en sis.
El meu cor cada vegada va més ràpid i com el rival no encerta a fer les bones, Joan aprofita per avançar el Rei i amenaça mat, és prou fàcil de llevar aquesta amenaça, però els nervis del rival provoquen l’errada i el nostre pupil corona el peó, dama i torre contra torre i cavall. Però no, encara tenia ganes que a mí, m’ha agarrara un infart. Amenaça continuament el Rei, i de cop i volta ja no l’amenaça, menys mal que l’altre tampoc veu la jugada, on podia menjar-li la dama i en poques jugades Joan ho menja tot i guanya la partida.
Magnífica partida de dos jugadors, que són dels més menuts del torneig i s’entén les seues errades, per això, en aquestes partides a mí, m’agrada anar al bar a prendre un tallat i estic més tranquil, perque ixos sobresalts no són molt bons per la salut.
Última ronda i només li queda mig punt a Joan per aconseguir l’objetiu, i com és obvi, no erra, taules i tots contents. De la resta no puc dir molt, perquè una vegada finalitzat Joan i Sergi, he tingut que tornar a casa al moment, per estar preparat per la partida de la vesprada.
Enhorabona a tots els participants per els bons moments del torneig, i qui s’ha classificat millor, ens vorem dos dissabtes més. Per vore la classificació, on sempre, la pàgina web de la FACV que és:
www.facv.org