Tercera ronda d’aquest torneig i els nostres jugadors tornen a guanyar, la forma ja la tenen agafada. Viatge molt agradable per a mí, perquè no agarre el cotxe per a res, ja va sent hora que pase això més vegades. Ens toca un rival que a priori es deu guanyar, però mai hi ha que donar la pell venuda fins no tindre-ho tot clar, qualsevol cosa pot pasar.
Partides molt igualades en la primera hora, però poc desprès va decantant-se per els nostres la major part de les partides, un fet que ens fa jugar molt més tranquils a alguns. El meu rival entrega qualitat i per voler recuperar-la, crec que perd les seus oportunitats de guanyar, es canvia moltes peces i amb un peó de més i com ell no pot entrar on està el meu Rei, jugue tranquil i en poques jugades més(que no temps) en puc imposar.
Abans de finalitzar la meua partida, un parell dels nostres obtenen la victòria esperada i una tercera que es pensava que anava per molt de temps, el nostre rival erra el seu càlcul i abandona en possició igualada, no sé què li haurà pogut provocar aquesta decissió. Possiblement, siga per l’espectacle oferit per “el viejo’l visillo” (com diria José Mota), un personatge que es creu deu i que es posa a “despotricar” com si fóra ell qui ho sap tot i té raó en tot, i el primer que ha de saber és, que l’espectador no pot encarar-se a ningun rival, només el capità d’equip està autoritzat, i va darrere dels jugadors que van al servici per vore si es comuniquen les jugades.
Bé, com estem parlant dels nostres, una partida taules, l’altra perduda (de fa prou temps) i per tindre tots els resultats, l’última partida es guanya i primera victòria en el primer tauler d’un jugador que ha estrenat enguany el número ú en l’ordre de força del Club Escacs Alberic.
Albaida 5 – 3 Alberic B
Jugàrem com mai i perdèrem com sempre.
L’eixida es retardà una mica a l’espera de la saga Doménech i d’Adolfo, mal asunt, ja estem en repetir pautes, com que el primer equip eix tart i guanya, nosaltres pareix que volem imitar-los.
Pronte arriba Adolfo vatint tots els rècords de velocitat vistos per recuperar la tardança (6 minuts els 20 metres del BBVA fins al Rosegó) i es que al segon equip es repira Relax, no ens agarrem les coses massa a pit. Ens fem l’últim tallaet, comentem les baixes d’última hora (anàrem 7) i seguint les recomanacions del GPS del Pintor, ens plantem en Albaida per una ruta alternativa.
Allí es respira bon rollo, salutacions cordials i primer imprevist Entre tot l’equip d’Albaida i l’alberic B no som capaços de programar un scallibur (ai mare, que mal acostumats estem)
El encontre comença amb la derrota de Jose Doménech i la cosa ja estava amb 2-0, la partida de Ramón estava molt malament i les altres, la d’Adolfo amb dos peons de menys pintava mal.
Plis plas plas i es confirma la derrota de Ramón, Vicent Doménech Briz trau unes taules i Sergi Rodríguez Cau. (4,5 – 0,5). La partida de Vicente Doménech era més que taules, però el rival, no pareixia entre-ho. Repetiren fins a 6 voltes posició, l’encontre estava declinat i a pesar de tot jugaren fins a l’extenuació i després d’una xicoteta trifulca, acordaren les taules.
El rival d’Adolfo, inexplicablement amb un peó en 7 i la torre en 8 no consegueix entrar-lo i li dona la partida i el punt a Adolfo. Servidor, amb avantatge però amb poc de temps i moltes amenaces consegueix finalment el seu puntet (per això m’he dignat a fer la crònica).
Sergi.