El passat dissabte es va disputar el Memorial José Maria Cortés Ruiz a Meliana, que també es va convertir en un altre homenatge a un company que ens ha deixat fa poc, es tracta de José Vicente Muela Gil. Sempre, és d’agrair les paraules d’afecte a una persona que ha fet molt pels escacs a València, més concret al Club de Meliana, i per tal d’aquesta mostra, es va guardar un minut de silenci abans de començar el torneig.
Ara toca parlar del torneig. Vaig vore un torneig on es realitzava un homenatge a una persona que crec que va donar molt al Club de Meliana, i com el cognom és el mateix que el meu, vaig dir, aquest no el tinc que perdre, vaig a jugar-lo. Amb el “cuquet” de jugar amb algú del meu club, perquè si no és així no vaig (jo sol, ja fa temps que he deixat d’anar als tornejos) a jugar, l’únic que va caure en el parat, va ser Alfonso, que aquest estiu ha estat en altres feïnes i no ha pogut gaudir dels escacs com ell vol, i encara que desprès, per la vesprada, podíem jugar un altre torneig, decidírem completar el dia jugant escacs a Meliana i Tous.
Bon nivell de participació (i no ho dic perquè estava jo) en qüestió de titolats, apart d’altres que sense tindre títol, juguen molt bé i els fan pasar moments crítics als profesionals. Però aquest torneig, no s’han deixat sorprendre i els primers llocs de la classificació han estar repartits entre ells, Renier Castellanos, Kovacevic i Vasallo els primers.
Però el que més importa, és la nostra participació, prompte es veu que Alfonso no està en el seu millor nivell, o que només el trau quan juga contra mí, per guanyar-me el torneig de casa. Els cas és, que quan li tocava guanyar per anar igual que jo de punts, perdia contra un rival amb menys ELO, no es tracta de dir que l’altre era més roïn, però a priori deuria guanyar Alfonso, però quan no és el dia, no és el dia i prou.
A l’última ronda, tinc 4 punts, si aconsegueix puntuar, asseguraré premi en metàlic, però com tampoc era el meu dia, vaig fer la pitjor partida del dia, i en qüestió d’un parell de minuts, vaig abandonar, perquè em deixava alguna peça cada 4 o 5 jugades. El fet aquest em va donar temps per vore què estava jugant Alfonso, prompte es veu que portava peça per un parell de peons, però amb les ganes d’atacar del rival, li va caçar la torre i ja era molta ventatja. Com el rei d’Alfonso estava en l’aire va aguantar un poc, però Alfonso apretava més cada vegada, però torne a dir, que no era el seu dia, i en una mala jugada, va perdre tota la ventatja, i per no perdre un poc més, ho va perdre tot, així que es va quedar per darrere de mí una altra vegada.
També em va servir finalitzar prompte l’última partida, per felicitar a l’àrbitre del torneig, Luis Arance, per la seua magnífica forma de portar el torneig. Entre ronda i ronda, es donava avís quan s’anava a penjar la ronda i en un parell de minuts, a començar a jugar, qui estiga xarrant, que es quede, però el rellotge es va a posar en marxa. Hi ha molta costum en el nostre esport, a no complir mai l’horari, amb l’excusa que es tracta d’un esport entre cavallers, ens oblidem que un cavaller no deu arribar tard al lloc, i qui tarda en arribar al tauler li està faltant el respete a qui està esperant, que ha deixat de xarrar amb el seu amic o grup de xarrada per estar a temps.
En qualsevol altre torneig, el retard que es va tindre per l’homenatge al company de Meliana, hauria portat al torneig a finalitzar més tard de les 2 de migdia, però amb l’agilitat i el bon saber portar de l’àrbitre no va pasar això. I no es tracta del retard per un acte puntual, es tracta de no tardar en començar a jugar, perquè un grupet d’amics està de xarrada i porta a més de 40 persones a esperar-les, que no deuria ser així.
Donar l’enhorabona als guanyadors més menuts, José Joaquin Hernández en el sub14 i Ruben Gonzálvez en el sub10, per la seua victòria. I espere que la resta de participants gaudiren d’un matí d’escacs a Meliana igual que jo, amb ganes de la propera edició per tornar a participar.