Ja estic una altra vegada fent la crònica del torneig jo, i això que ho vaig dir a qui desitgara fer-la, que ho podien fer, que ja es publicaria en el bloc, però res de res, la penya no està interessada en escriure, els interessa més criticar-me a mí quan la faig, i si no hi ha ningú més, algú l’ha de fer perquè així, tots es poden assabentar del que va pasar.
Bé, anem per feïna. La vesprada es presentava moguda, i no en temes d’escacs, la tronada es vea vindre i els llampecs eren seguits, l’eixida es va fer només estar tots allí (per cert, la pròxima vegada, qui diga el lloc, haurà de certificar que ha d’estar obert) perquè no volia que ens pillara a meitat de camí la plutja. Va vindre prou justet, en aplegar al lloc va començar a ploure i no només aigua, menys mal que va ser poc de temps i el cotxe no li va pasar res.
Pel que respecta al torneig, el normal que pasa sempre, quan guanya un, l’altre perd i així no es pot progressar en aquest tipus de torneig, perquè compta punts per tauler. Primer, victòria davant el Benigànim, amb només una derrota en l’estrena de Llorens a la seua tornada a participar. Desprès, derrota amb Benimodo i Alfonso és l’únic que salva els mobles. Tercera ronda i Xàtiva és la víctima, però es guanya per la mínima. Amb aquesta ronda, com hi havia un jugador de més en el nostre equip, el cedim a l’equip de Benigànim que un jugador s’en ha d’anar perquè la pillat la tronada i està “xopat”. El “vaixell insignia” del nostre club és cedit, amb la condició que el tenem que adoptar permanenment, però com ens diuen que no li paguem prou per això, no poden admitir aquesta condició, com va a començar la següent ronda, es deixa sense ninguna condició la cessió.
A la quarta ronda ens toca el Carcaixent A, com sempre juga amb els millors jugadors del club, és candidat a la victòria final, ens guanya, però per la mínima. Cinquena ronda que ens enfronta als Voltors, tornem a guanyar per la mínima. Sisena ronda i ens toca el Carcaixent B, a priori, l’equip amb menys potencial perquè no va puntuant molt en el torneig. Jo, com estic fent males partides, descanse i deixe que entre a jugar una partida a Sandra. El canvi no li senta gens bé a l’equip que perd pel resultat més abultat del torneig, no els puc deixar sols, son com xiquets, que es posen a plorar i creuen que sempre vaig a estar jo al costat per salvar els mobles, i no és així. Setena i última ronda, i el Drac com a últim rival, estem igualats a la classificació, qui guanye l’enconre quedarà per davant. No és el nostre dia i es perd per la mínima una altra vegada, a la fí, quints del torneig, a vore si es millora per la pròxima edició.
Pel que respecta a les actuacions individuals, el millor ha sigut Alfonso, l’únic que ha pasat del 50% dels punts possibles, desprès, amb la meitat dels punts possibles, Santi i el narraor, i el que sempre es pasa, que els taulers de darrere no guanyen el que hi ha que guanyar i per això quedem on quedem. Llorens va notar la falta de ritme de competició i només dos puntets, igual que Vicent, que les seues queixes que no estava entrenat durant el torneig no li serveixen de res si la pròxima vegada no s’entrena millor. Però no pasa res, esperem un altre torneig per tornar a gaudir dels escacs amb els companys del club i a vore si ens va millor. Pel que respecta a l’infiltrat, li va anar millor al final, perquè es va quedar amb l’equip que va quedar tercer, encara que estava ple de fitxajes. Campió del torneig Carcaixent i segon Benimodo, que es va decidir a l’ultima ronda amb l’enfrontament entre els dos.
I per si no es fieu, les fotos estan en aquest lloc:
https://picasaweb.google.com/xacoma/2012Carcaixent?authkey=Gv1sRgCNCjlvOkt4OXhgE