Una vegada pasat la setmana de vacances, tornem a l’acció dels escacs. Segona ronda del Social i sense cap sorpresa en els resultats, els favorits aconsegueixen les seues victòries, encara que els ha costat prou més del que s’esperava.
Si en la primera ronda eren els tres jugadors que portaven les negres qui s’emportaven el punt, ara ha tocat a les blanques, els tres han guanyat. Ara cal esperar que la propera ronda no pase el mateix i no siga tot pel mateix color.
La primera partida en finalitzar ha sigut la que enfrontava a Alfonso i Sergi. Bona partida del nostre jove de la pedrera i una entrega de peça per dos peons, que encara estic pensant a què “dimonis” venia. Però hi ha que confiar que ell l’ha vist bona i ho ha fet. Com és normal desprès d’entregar, no es pot esperar guanyar en poques jugades, els peons hi ha que tirar-los endavant per traure profit de la teua superioritat en aquest aspecte. I en aquest moment li ha entrat la por al nostre company, que s’ha dedicat a esperar i la mínima oportunitat d’Alfonso no l’ha deixat pasar, encara que no era definitiva, perquè encara hi havia molt que lluitar, Sergi ha dit prou i la partida ha finalitzat. Xé!! en el millor moment de la partida!!!
Pel que respecta a la partida del “narraor”, poc que dir, perquè en una hora me l’he “berenat”. Alberto ha plantejat un Volga (per probar, diu) i li s’ha atragantat a la jugada 6. Desprès, ha jugat com ell tenia previst, però el canvi d’ordre que jo he fet, no van bé les jugades normals. Quan el centre meu s’ha movilitzat, la partida era meua i encara que ha entregat la dama per aguantar un poc més (mira quina diferència, a Alfonso a la mínima abandonen i a mí, encara que perd la dama continua) a les poques jugades la ventatja era decissiva i molt clara.
L’última partida en finalitzar ha estat la de Vicent i Ramón. Una Inglesa de Vicent que ha sigut contestada bé per l’India de Ramón. Encara que la seua falta de partides l’ha portat a precipitar-se amb l’atac (primer trau les peces abans d’atacar), ha jugat prou bé i només la pèrdua d’un peó, ha sigut el mal que li ha costat la partida. I vaja peó, que quan ha pogut moure’l Vicent, no ha part fins aplegar a l’última fila i canviar-lo per dama.
Una setmana més he fet jo la crònica, a vore si la propera setmana algú s’apunta a fer-la i hi ha un altre punt de vista del que pasa en les partides.