El passat dia 16 d’agost, es va disputar una nova edició del torneig per equips en Benifaió. Els locals presentaven tres formacions y els altres dos, erem els de Silla y nosaltres, en ésta volta, també els ha fallat un equip a última hora, com a nosaltres.
Per tant, a priori, els tres primers llocs, deurien de estar ocupats per els dos convidats y la primera formació de Benifaió. En la primera ronda, ens toca el Silla y com era massa matí, per estar espabilat, el 3 a 1, a favor d’ells, ens obría un poc més els ulls. En la tercera ronda, es repetiría el resultat, del Silla amb el Benifaió, tot quedaba a expenses del enfrontament entre nosaltres y per donarli més emoció al matí, empatarem a dos.
La última ronda, nosaltres teníen al Benifaió C y els dos Benifaió restants, eren els altres, Silla descansaba, ya com a campió. Els nostres cumplien el tramit y el 4 a 0, es posaba en el marcador, com el Benifaió, ens portaba mig punt davant, en la classificació (Per errades insignificants, que sempre ens porta a ocupar els llocs de d’arrere), teníem que esperar qualsevol sublevació del B, per que nosaltres aconseguirem el segond lloc.
La errada es produia en el primer tauler, comentant la partida amb Ximo Martinez, estaba clar que de 100 partides, Paco li guanya 99. Per tant, el segond lloc era per nosaltres y Benifaió els tercers.
Bon matí passat davant un tauler, durant les partides, una taula ens oferia una “picaeta” y Paco acaba molt enfadat,-Per una volta que guanye totes les partides, no niá premit per el millor tauler-.
Adolfo tenía una crónica que no ha podido colgar. Era interesante…
POSA-LA ALFONSO QUE LA DE XAVI ES UN POC SOSA.
Per una vegada que guanye totes les partides no hi ha premi per tauler. La picadeta fluixeta, eh.
El pobre home de silla em regalà el punt en quan li vaig guanyar un peò. Aixó son amics. El fritz diu que guanye la partida sense problemes. El de Benifaió acabà regalant-me totes les peçes, encara qe el merit es meu. Els dos xiquets de Benifaió B i C també jugaren bé, però sense cap problema per a guanyar. Ames a mes de guanyar soc el que primer acababa la partida. Un torneig la mar de tranquil per a mi.
Ahi va la “Benete-crónica”:
Torneig de Benifaió: ALBERIC subCAMPIÓ
Disculpeu la rima fàcil, però eixa informació és la més important. Sempre és una mala notícia no ser primers, però en tornejos de ràpides on tot és possible i amb rivals forts pot pasar.
L’organització del Benifaió va ser bona, però com be sabem per experiència pròpia per bona que siga res pot evitar que puguen haver imprevistos com l’absència d’ultima hora d’algun equip, en aquest cas l’Alzira. Lo que causa que el nombre d’equips fora impar i tocara una ronda de descans. No obstant va ser un torneig agradable, com correspon als per equips, i sense polèmiques arbitrals, que jo recorde.
L’eixida del poble siga com sempre, cert jugador arribà tard i eixirem sense ell, encara que hi ha que reconèixer que la seua habilitat al volant i el seu coneixement de les rutes, comparable al dels millors exploradors del regne, el feren arribar quasi al mateix temps que la resta de la comitiva. En quan a Alfonso i a mi tinguerem que canviar al cotxe de lloc perque suposadament molestava a un taller amb gual que volien clavar dins una caravana, i lo de tirar el cotxe enrera no els valia encara que només entrar uns 20 cm dins de la línea groga i tingueren espai de sobra. En fi.
En quant al rendiment dels herois que representaren el nostre equip fou variable. Paco, entre que està fort (i ho és) i que jugà de tercer arrasà (no estic segur però em sona que les guanyà totes). Javi, a pesar de jugar de primer, cumplí com es habitual en ell. Alfonsó no estigué tan fi, no per falta de talent als escacs, sinò per no ser tan bo jugant al ping-pong, perguent dos partides amb apurs de temps mutus, en l’una amb total igualtat i l’altra amb cert avantaje de posició i inicialment amb altre avantaje de 11 segons contra 9, però ja deia jo que aixó de pensar no pot ser bo. En quant a mi, no vaig jugar com en Rafelguaraf i vaig perdre les partides contra els rivals directes (Silla i Benifaió A), guanyant només a dos xiquets inexperts que em presentaren els benifaiós B i C, i això que un m’haguera pogut traure peça.
Picaeta: només foren una coca-cola i uns cacauets, però no em queixe en absolut, que els regals valgueren la pena, enguany foren llibres d’escacs, el meu sobre Alekhine. La veritat és que encara que parega mentira per als que em coneixen encara preferisc el regal si és bo, com ha sigut, al menjar, sobretot perque ja havia esmorçat be abans d’eixir.
En resum: un bon torneig i un matí per pasar-ho be.
Ixa crónica, es més sosa que la meua.