Una nova jornada d’escacs en la casa de la cultura, i bones partides s’han vist. Hui només hi havia una partida amb molta diferència de nivell, però, que el jove valor de la pedrera ho té per apendre i posar les coses quan més difícil millor. La resta de partides eren uns enfrotaments prou igualats, a priori, i s’esperava que donaren espectacle.
La primera partida en finalitzar a sigut la del “narraor”. El nostre valor de la pedrera s’ha fet un lio i quan a començat a pensar, portava una peça menys, per tal de no perdre qualitat, a preferit perdre una altra peça. Per mantidre la ventatja, “el narraor” no estava enrocat, situació que aprofitava el rival per vore si podia contraatacar, però són moltes peces de diferència i quan ha eixit un poc el que quedava per eixir, s’ha produït el mat, a saber en què estava pensant la nostra “perla” que no ho ha vist.
La segona en finalitzar, ha estat la de Paco i Alfonso, amb prou d’incertessa a primera hora, perquè Paco li ha costat prou de vindre, quasi li ha pasat el temps d’espera. Una vegada amb els monarques amagats, han començat a vore qui avançava millor els peons, i Alfonso, que li agrada més atacar que Paco, portava l’iniciativa, però un mal canvi l’ha obligat a canviar dos peces per torre. Els dos enrocs desfets ha donat una partida amb moltes probabilitats d’atac. Que sempre solen finalitzar amb el canvi de dames. Paco s’ha quedat amb el rei tancat i ha torrnat la ventatja material, una vegada recuperat tot, la partida ha acabat amb empat. Tot dependrà de la resta per decidir la classificació final.
I l’última del dia per Alberto i Vicent. Prompte les hostilitats han començat, però Alberto amb el rei amagat ha jugat millor les seues probabilitats, guanya un peó en el mig del tauler, i el seu rival encara per enrocar. Vicent encara s’ha refet i recupera el peó, però una mala jugada, quasi seguit a la recuperació del material, la tornat a deixar amb un peó menys. Final de cavall (Alberto) contra alfil (Vicent), amb uns quans peons pel mig i el peó de més per Alberto en un costat del tauler. Ixa ventatja l’ha sabut portar bé Alberto i encara que no ha aconseguit coronar el peó, ha fet que el rei rival anara per ell, i eixe desplaçament l’ha aprofitat per menjar-li els peons i quedar en ventatja clara per guanyar la partida.
La propera ronda, una partida per decidir el segon lloc del final, i encara que no juga ell, per decidir el guanyador del torneig. Ixa partida és entre Vicent i Alfonso, si Vicent no guanya, “el narraor” serà matemàticament campió del torneig (jo descanse), perquè és l’únic que el pot igualar a punts. La resta de partides pareix que està prou desigualat, però mai es pot saber segur fins que no es jugue la partida.