Penúltima ronda del social, i ja hi ha un lloc molt definit, un altre quasi clar i només hi ha dubte clar amb el tercer lloc de la classificació final del torneig. El duel que hi havia per definir la classificació no ha defraudat, ha sigut lluita fins al final i afegix els apurs de temps d’un jugador per donar-li més emoció.
Anem primer a la partida que ha finalitzat primer, Alberto versus Sergi. Alberto a la seua marxa en la seua obertura, Sergi, no sé per on anava, una configuració de peces que no sé on l’haurà aprés, perquè en l’escola del club, això no li se diu mai. Una vegada enrocat Sergi, Alberto, com és normal en la situació de la partida, el seu rei sense enrocar, li ha avançat els peons de rei per debilitar ixe costat. I com bon alumne que és Sergi, sap que hi ha que fer una entrega de peça per dos peons, per deixar-li al rival que li ataque tranquilament al seu rei, i així, no li entrarà ningun mal de cap al rival, només caldrà esperar el forat que li deixa per poder entrar. I és el que ha fet Alberto, s’ha enrocat i a intentar posar les peces per atacar l’enroc rival, i el meravellòs alumne, com toca fer davant qualsevol amenaça de l’enroc, és avançar els peons per defendre’s millor. I així ha pasat, en poques jugades més, Alberto ha aconseguit guanyar la partida, perquè l’entrada de les torres era inevitable, amb el mat pel mig.
L’úlitma partida en començar no ha tingut molta història, prompte Paco ha tret l’iniciativa i Ramón no ha pogut fer res, i ha abandonat la partida.
Però la partida que es presentava més decisiva del dia, era la de Vicent-Alfonso. Qui guanyava tenia la possibilitat d’asegurar-se el segon lloc de la classificació final, i apretar, un poc, al líder indiscutible del torneig (el narraor). El plantej de Vicent, tal com si fora una india de rei, no ha donat el seu fruit, perquè la dispossició de les peces, per part d’Alfonso, no era l’adecuada, i a la sèptima jugada, s’ha deixat un peó del centre, sense cap alternativa. Una vegada pasat el primer moment, amb els reis amagat, ha començar la lluita, però al contrari que es puga pensar, era Vicent qui tenia les intencions més agressives, amb el consiguient retard en jugar per part d’alfonso, que estava per la jugada 20, amb l’increment de rellotge i mitja hora per Vicent. Però Alfonso està jugat molt amb el rime ràpid (perquè si pensa, segurament farà la mala) i torna a guanyar un altre peó del centre. No va a ser decissiu, però la tranquilitat de saber que el rival no pot entrar amb garantia és molt tranquilitzadora, i ha avançat els peons per obrir la situació del rei contrari, perquè la del seu ja era prou oberta, que Vicent encara volia més.
Però si l’atac de Vicent es perdia perquè no trobava el forat per entrar, Alfonso amb el seu alfil negre, en el centre del tauler i l’altre en un costat per tallar la fugida del rei rival, s’ha fet amb la partida quan ha aconseguit entrar amb la dama al terreny rival, i més o menys, a partir de la jugada 30, els dos jugadors amb l’increment del rellogte. A la fí, Alfonso que guanya i té un 95 % de probabilitats de quedar segon en el torneig. Vicent, amb la seua derrota, deixe com a Campió del torneig al “narraor”, i haurà de cremar les seues possibilitats de quedar tercer, amb l’enfrontament entre els dos mencionats ara. I si no pot aconseguir la victòria, té un parell de companys esperant la seua oportunitat, perquè Paco i Alberto estan empatats a punts i qui guanye, amb el seu enfrontament particular, podrà pasar davant de Vicent.
Així, que ens espera una última ronda que encara pot donar molta emoció i bones partides.