Ja s’ha acabat aquest durísim torneig del Club Escacs Alberic, úlitma ronda i qui estava amb opcions de millorar el seu lloc en la classificació, ha cremat totes les seues probabilitats, sense deixar la partida en empat, en cap moment.
La primera partida que ha finalitzat, ha estat la que enfrontava a Paco i Alberto (así pot pasar de tot!!!!). Qui guanyava podia quedar tercer al final del torneig. I no ha defraudat gens, al poc de començar, entrega de peça per dos peons a càrrec d’Alberto, que deixa l’enroc de Paco al descobert. Canvi de peces per part d’Alberto, per deixar lloc a les seues torres, davant l’amenaça de guanyar la dama, però Paco no es deixa pillar i aguanta molt bé, unes jugades. Tan pendent estava de l’atac d’Alberto, que ha desuidat l’altre costat del tauler, i ho ha aprofitat Alberto, amb un altre peó i tan li ha agradat l’assumpte a Alberto, que per menjar un parell de peons més, i amb la panxa plena, s’ha deixat la torre pel cavall. Interessant partida amb torre contra cinc peons.
L’avantatge és tan gran de peons, que es deixa menjar un, per avançar el peó pasat que té Alberto, que per frenar-lo, ha tingut que tornar l’únic peó que li quedava al rei per davant, ara només li queda la dama per defendre el seu rei (uuuufffff!!!!!, què perill), menys mal que provoca el canvi de la torre, i només amb la dama, no podrà fer el mat.
Però el canvi de dama, li torna a donar opcions a Alberto, que té el peó quasi a punt de coronar i eixa vigilància va a càrrec de la torre, i clar, no pot progressar molt Paco. Quan posa el seu rei en joc i comença a fer la seua feïna (menjar els peons rivals), a Paco li s’acaba el temps.
L’altra partida, més tranquila, però molt ràpida per part del nostre llampec Alfonso, no ha tingut compassió de Ramón, i en poques jugades li ha guanyar una peça. I tal i com diu tot els que saben jugar als escacs, quan vas perdent, hi ha que avançar els peons de davant del rei, i com bon alumne que és Ramón, ho ha fet a la perfecció. Alfonso només ha hagut d’esperar unes jugades i amb una qualitat de més i el rival totalment entregat, perquè el seu rei estava al mig del tauler, sense cap defensa per davant, li ha guanyat la dama, i poques jugades més ha durat la partida, assegurant el segon lloc de la classificació.
I queda per finalitzar la partida entre el “narraor” i Vicent, que aquest se la jugava, només li valia la victòria per quedar tercer. Amb prou tranquilitat l’obertura per part dels contendients, “el narraor· s’enroca i llança els seus peons a vore si es pot pescar alguna més, mentres estiga el rei contrari al mig. Però ixa presa per atacar, ha descuidat una simple amenaça de Vicent, que l’ha portat a traure les peces amb tranquilitat, i deixar la possició prou igualada.
Unes jugades per colocar com cal les peces, i com no es trau res en clar, a canviar peces. Vicent avança el seu peó de torre i amb el canvi de dames es queda amb el cavall en quadro negre, que no es pot llevar per mí, a canvi d’un peó. Queda una possició molt tancada, que provoca unes jugades per part del dos jugadors, a vore per on es pot entrar, i com Vicent no vol desfer-se del seu cavall valuós, intenta progressar amb ell, i això deixa l’oportunitat al ·narraor” d’avançar un peó, que es queda pasat. Amb l’intent de canvi per part de Vicent, molt mala elecció, perquè l’únic peó que podia coronar era el meu, jugades tranquiles i a guanyar peça, que deixa la partida sentenciada. A la fi, no ha pogut ser i Alberto tercer, “el narraor” ja era campió la setmana passada.
Espere que els jugadors hagen complit el principal objetiu d’aquest torneig i les bones vesprades d’escacs continuen per molts anys, fins la pròxima edició del Social.