Tercera ronda de l’interclubs, i segona ronda que ens toca jugar fora de casa, i una altra vegada, pase del tema del viatge perquè a meitat camí m’han arreplegat.
S’arriba amb uns minuts de retard, molt mal fet per qui ix d’Alberic, totes les vegades dic que hi ha que eixir amb temps suficient per estar tranquils en el lloc de joc, però res de res, la penya a la seua. Em pose a fer l’acta amb preses per poder començar a jugar, i quan més prompte millor, perquè abans ens podrem anar a casa, i amb l’esperança de tornar amb la victòria.
Comencen les partides i es nota que el nivell està molt igualat, pasen un parell d’hores i les partides continuen prou igualades, hi ha que arribar a la tercera hora de joc, per dir que hi havia avantatje per part d’alguns jugadors. Eloy en la primera taula no era un d’ells, el seu rival, sense guanyar molt de material, apretava prou i es notava en l’ambient que li faltava poc per guanyar material definitu, com al poc de temps ha pasat. Mal anem si la primera partida és pel contrari, però Paco s’encarrega de tornar la igualtat al marcador, fent bó el peó de més que duia, encara que eren alfils de diferents colors.
El pròxim en acabar, “el narraor”. Davant l’avanç del rival, li done un parell de peons a canvi d’un peó pasat, ho acepta molt gustós el meu rival, i quan li toca tornar material, es fa el “remoló” i només entrega la peça per ixe peó, intenta entrar el seu peó pasat, però quan veu el motiu principal que jo portava, que com tenia el seu rei en l’última fila, l’amenaça de mat és inevitable, ja anem per davant. Vaig a provar unes coses per facilitar la tasca de pasar partides, i abans mire que Jose Luis porta peça de més, Llorenç està molt més millor i les altres dos no les mire molt, he vist molts peces i no tenia ganes de calfar-me tan el cap.
Mentres estic mirant l’anàlisis de la meua partida, s’arrima Alfonso, -què fas per ací??, -ja guanyem 4-1, em diu. Perfecte, només queda unes taules i ja estarem tranquils. José Luis ha fet bó el seu avantatge de peça i Alfonso ha liat al rival donant-li peonets, per tindre millor atac, i ho ha aconseguit.
Ara a vore qui pot donar la tranquilitat a l’equip. Manolo està molt mal, torre i dos peons del rival, per torre d’ell, un final que està guanyat pel rival, però ixa tranquilitat de pensar que està tot fet l’ha portat a jugar una mala jugada i davant l’amenaça d’ofegar el rei, ha perdut un peó i desprès del canvi de torres, l’opossició no la guanyava, per tant, taules “in extremis” de Manolo que ja ens dóna la victòria de l’encontre.
Santi no es podia quedar darrere, i desprès de perdre la seua partida la setmana passada, estava en ganes de guanyar, el seu rival ha aguantat molt bé, però en els apurs de temps, ha apurat massa, i “bandera”. Queda només Llorenç que té dos peons passats a l’altre costat del tauler, però els alfils de distint color, li donen oportunitats de fer taules al rival. Com estic concentrat en altres coses i mirant el tauler de tan en tan, tarde en vore que el rival no ha apuntat en més de 10 jugades. És un fet que no es deu permetre a ningú, el REGLAMENT HO DIU CLAR, HI HA QUE PORTAR LA PLANELLA AL TALL. Quan un jugador està apurat de temps, si no apunta perquè així recupera un poc de temps, està infringint les normes, i no anem a ser sempre els “…….” que ho deixen pasar tot, i quan ens pasa a nosaltres no fan el mateix, les normes estan per complir-se, i si no li dóna temps de posar la seua planella al dia, i perd per bandera, abans ens anirem a casa.
A la fí, victòria i anem a casa amb el 1,5- 6,5. A continuar la bona ratxa la propera ronda.