Segon dia de joc, en el nostre torneig, que tenía en el primer tauler, un enfrontament molt particular, el ML Manolo, davant uno dels seus alumnes, Josep, que continua sense portar a bon termini, la apertura española, y aixó que, en entrenaments anteriors, coneix perfectament les 10 primeres jugades, en els dos colors. Pero el nostre ML, no ha perdonat y en unes cuantes jugadas, ha resolt la partida.
En el segond tauler, una partida un poc mes interessant, els dos primers classificats del social passat, medien les seues forçes. Amb el meu particular sistema de joc habitual, desastre en l’apertura y deixant que el meu rival porte la iniciativa, per aprofitarme de la mínima errada del rival y Paco, no podía ser menys. Cuant demana les taules, en una situació molt igualada, son rebuxades inmediatament y les dos jugades següents, cambien radicalment la posició.
Rafa y Vicent, igualen la seua partida molt rápidament.
Ens falta dir alguna “coseta”, de la partida “estelar” de la jornada. Toni y Adolfo, no han defraudat, a les espectatives creades entorn a la seua partida, cambiant constantment les posibilitats de guanyar la partida, qualsevol habría aconseguit el punt, pero la última errada de Toni, li ha donat la victoria a Adolfo.
Acabe d’analitzar amb el Fritz la meua partida amb Toni i resulta que l’hem jugat millor del que em pensava.
Per exemple pensavem que la sexta jugada de Toni en la Dragon de la Siciliana “h3” era roïn. I resulta que segons Fritz és una jugada teòrica, la te marcada en roig (el que vol dir que no la recomana) però és pot jugar. De fet l’única que segons les estadístiques la supera en efectivitat no són les més habituals Ae3 i Ae2, sino f3 (que també està en roig).
Sí que va ser un error jugar dues vegades el seu alfil, a c4 i b5, perguent un temps. El que no he sabut aprofitar per obtindre iniciativa.
Prou després, quan guanyant jo de dos peons he perdut calitat, resulta que menjant-li el cavall amb la meua torre i fent jaque li guanyava un peó adicional, que juntament amb tindre un altre passat era suficient per a guanyar (encara que amb la capacitat de càlcul de Friz és més fàcil jugar eixes posicions). Obviament vaig menjar amb cavall amenaçant amb una descoberta i recuperar calitat, així i tot tampoc estava jo pitjor sino nivellat gracies als dos peons extra (ara sense ninguno pasat). Afortunadament la posició era liosa i Toni no va acertar.
“En l’ajedrez guanya sempre qui fa el penúltim fallo”
Manolo.