Un altre dia passat, i el primer equip continua la seua trajectoria de victòries, esta vegada davant el Jaque Mate de Torrent. En un principi, mirant els integrants, es veia que tenen dificultats, perquè l’equip que ens presentaren, no era molt fort, encara que hi ha que demostrar-ho en el tauler. Moltes baixes dels taulers, teòricament més forts, fa que un equip que al principi de temporada puga donar molta guerra, estiga patint per quedar-se en la categoria.
Anem al que anem.
El primer que hi ha que mencionar, és la presència de l’àrbrit itinerant, com es trobava pel matí en els jocs esportius, va decidir quedar-se i vore com funcionava l’encontre al principi, perquè ha d’anar a altres llocs.
La primera hora no es veia molt clar res, però en la següent hora, ja es veia la diferència de joc entre els equips, Sergi va en ventatja, Llorens apreta molt, Santi es veu prou tranquil, i la resta de partides prou igualades. Aquesta tranquilitat va vindre de la mà de Sergi, el primer en guanyar, i Llorens, no va vore com entrar-li al rival i taules per repetició de jugades.
Els dos que no es vaen poder enrocar, preferiren jugar a l’atac, foren els següents en aconseguir la victòria, el marcador reflectia ja un 3,5 a 0,5 molt tranquilitzador per nosaltres, però preocupant pels visitants. I molt més, desprès de guanyar jo i Manolo.
Una vegada en els apurs, de temps, el rival d’Eloy no encerta en col·locar bé les torres i una xicoteta maniobra el fa perdre una torre, el resultat es veu aplastant, però les partides no han sigut amb tanta diferència.
I queda la partida d’Alfonso, on no sé si ell creurà en algun deu, però li va aparèixer la mare de de i tots els sants en aquesta partida. Una columna central ocupada per les dues torres, li dóna molt de joc al rival, que poc a poc apreta més. Damunt, Alfonso amaga la seua dama en un racó (veges tu a saber perquè) i encara que hi ha igualtat material, està prou mal. La situació es fa quasi insostenible quan vol contrajoc en la columna de torre de l’enroc, mal, mal i mal, tota la columna per ell sol, però la torre està fora de joc. L’única torre que juga està intentant parar les dues torres en la columna oberta, i quan es produix el canvi, ja pot entrar tranquilament, amenaça al rei i deixa més tancada la torre, igualment, li amenaça el cavall i la dama no es pot menejar perquè el perd, i el cavall no es pot moure, perquè entraria la torre i causaria la pèrdua de la dama. Amb aquest “panorama para matar”, no li s’ocurrix més cosa al rival que guanyar material, un peó que obliga a la torre a abandonar la columna guanyadora i deixa llibertat al cavall d’Alfonso per moure i protegir al rei. Cau un altre peó, i per gula, un altre peó que el deixa sense peces per atacar, molta ventatja material, però ara la dama té llibertat i aconseguix jaque al rei que no pot parar, taules d’última hora.
Pel que respecta al segon equip, dir que no va poder ser davant el fort equip que va presentar el Gandia, però va ser per la mínima, 3,5-4,5. I si algú s’haguera espabilat un poc més al principi, possiblement es podria parlar d’un altre resultat millor per nosaltres.
Finalitzar la crònica del dia, comentant un fet que no pasa molt sovint, quan els més veterans del nostre equip, quasi eren jovenets, davant la presència de molts jugadors molt més veterans que ells. Els escacs no miren l’edat a l’hora de practicar-lo.