Una vegada passat la meitat del torneig, el nostre equip continua al capdavant de la classificació del grup d’autonòmica centre desprès de guanyar a l’equip de Sueca.
Com el matí ha sigut mogut pels Jocs Esportius, hi ha gent que s’encanta a l’hora de menjar i fa l’eixida un poc més interessant, fent-se de pregar per arribar, el mal endémic de qualsevol club d’escacs (la puntualitat) espresenta per posar un poc més de nervits a nosaltres.
Trajecte tranquil perquè tenim clar on està Sueca, quasi a punt de fer una parada pel camí, desprès d’escoltar més barbaritats que fan els bancs i com el conductor d’un cotxe no li té molt d’afecte als banquers, està a punt de parar i fer baixar del cotxe al banquer que portava, la primera opció era tirar-lo en marxa, però es podia trencar la porta per obrir-la de colp i no va anar més endavant.
Amb el temps justet, apleguem a la plaça i anem al lloc on es va jugar l’altra vegada, i amb les presses, sense preguntar al cambrer de la barra, pujem dalt i ohh!!! està tancat!!!! i l’altra porta també, baixem i li preguntem al cambrer i efectivament, allí no es juga als escacs. Com l’altra opció no està molt lluny d’allí (uns 30 metres) anem tranquils i una vegada ens trobem a un jugador del Sueca, tenim clar que és allí, hi ha que mirar amb millor detall el lloc on es juga i no fiar-se de les altres vegades.
Comença la vesprada amb una xicoteta sorpressa, el primer tauler de l’equip local està ocupat per Juan Andrés, que fins el moment, només havia jugat una ronda (?????) i la resta de jugadors, els habituals d’esta temporada. A algú, la preparació li ha fallat davant aquest imprevist, a mí no, perquè no he tingut temps de mirar res, per estar organtizant els jocs esportius i altres esdeveniments del club.
Però anem al que anem, les partides.
Jo, vaig jugar prou tranquil, sabedor que anava a perdre, només tenia que aguantar tot el que puguera al meu rival, i així, no posar el marcador en contra molt prompte. Però hi havia qui tenia més presa que jo en perdre, José Luis es va liar en l’obertura i en poques jugades estava passant apurs, davant l’atac rival. Només va perdre un peó central i l’enroc desfet, en la primera espenta del rival, que no es posà gens nerviós i anava guanyant peonets poc a poc, sabedor que la seua ventatja era suficient. Però no va ser la primera partida en finalitzar, aquest premi va ser per Santi, amb unes taules per repetició de jugades, si l’escolteu a ell, estava millor i altres trellats, però només va fer taules, que és el que compta. Manolo va guanyar a Fidel i Alberto taules, no sé perquè, perquè a mí no me va consultar res, per mal camí anem si no preguntem a ningú i anem pel nostre compte.
La ventatja nostra prompte queda desfeta davant la meua partida i la de José Luis, deixant el marcador 3-2 per l’equip de casa, i les altres partides no pinten molt bé.
Alfonso ho veu prou clar i es planta, passetja i li pregunta al capità (que és el que s’ha de fer) i li dic que taules, així, que ell ja sap el que ha de fer i provoca les taules. Amb ixes taules i la victòria inminent de Llorens, tornem a igualar el marcador a 3,5, queda Sergi com única esperança (que deu ens pille confessats) per decidir el marcador final i ho tinc clar, quan es planta i em pregunta, li dic que taules, si tornem amb un empat, ens vindrà bé, la qüestió és puntuar no tornar amb un zero en el marcador, i la partida no està gens clara.
Davant la proposta del nostre jugador, el rival pregunta i en el meu entendre, l’altre capità no encerta en la seua decissió perquè si bé hi ha gent que ho veu clar com guanyar, està el fet que ningú d’ells està jugant i qui està jugant, porta unes quantes jugades sense fer les millors, i també està apurat de temps. Els nervits es posen pels núbols de tots, la partida que decidix l’encontre i no fan les millors jugades (segons alguns dels presents) i la partida té un resultat molt variable. Però aquest any no és el millor dels locals i quan ja es veu perdut, és ell qui demana les taules, i la meua resposta és clara, que no, ara Sergi ho té clar com guanyar la partida i encara que puga parèixer mentira, ho fa bé i guanya la partida.
Al fjnal, ens tornem a casa amb la victòria per la mínima i amb molt bon gust de boca desprès de vore com estaven les partides a la meitat de la vesprada. Amb aquest encontre, ens llevem un possible rival per la classificació i com els nostres perseguidors es tenen que enfrontar entre ells, en les següents rondes, aniran quedant-se pel camí uns altres més. Però encara no és hora de dir res, ni vendre res, tot pot pasar i anirem setmana a setmana.