El títol de la crònica és l’esperança que algú es digne a fer una crònica (molt difícil perquè no es cobra per aquesta tasca), i com ja pasa un dia i ningú envia res, es fota qui es fota, vaig a fer una crònica jo.
Quedem prompte per anar a La Nucia, el camí és llarg i l’esdeveniment únic de jugar més de 500 jugadors en un lloc, ens fa voler estar en temps per allí, però la penya no canvia el xip, a l’hora justeta allí presents, hora de discutir qui porta el cotxe, una vegada clar, a pujar al cotxe, un altre lio per vore on puja cada ú, tan difícil és pujar en un cotxe??? o es que algú vol assegurar-se d’anar en el millor cotxe?????? o la millor companyia???? que tots som tios, que no hi ha ninguna xica amb nosaltres per anar. Bé, ens posem en marxa més tard del que es pensava, i pareix que hi havia qui encara no es donava compte de l’hora que era, perquè desprès d’entrar en l’autopista, encara hi havia qui tenia que esperar als de darrere per tal d’anar junts, però era l’hora que era, i si no ens posem les piles, no s’arribarà a l’hora calculada. Total, si en aplegar a l’eixida que toca, el GPS tan particular que tenim no encerta i ens pasem d’eixida, menys mal que l’altra està prop i recuperem el temps perdut, i així l’altre cotxe que anava tan darrere aconseguix aplegar igual que nosaltres, perquè ells no es fien del nostre particular GPS i encerten l’eixida. Com serà de fí el GPS tan particular, que jo pase d’ell en una indicació i també arribem més prompte que ells, es coneix que tenia ganes de fer la visita turística pels voltants.
Pabelló Camilo Cano de La Nucia, un poliesportiu com cal, camps de futbol de diferents modalitats, pistes de tenis, de basquet, piscina coberta, i altres moltes més coses que sempre es diu que ha d’haver en un poliesportiu i que no es veuen mai, pel motiu que siga, però allí sí que hi havia.
La concentració de tants equips ens fa trobar-nos amb molta gent que, per circumstàncies no ens havíem trobat en molt de temps i l’alegria de jugar als escacs, ve acompanyada de la xarradeta amb les amistats dels escacs d’altres pobles. Per qui no està acostumbrat de vore tantes partides d’escacs en un sol lloc, aquella vissió d’un pabelló ple de gom a gom de taulers d’escacs va ser meravellossa i espere que es puga repetir altres anys.
Una vegada fet el pròleg, vaig a l’assumpte que ens portava de cap l’encontre amb el Silla. Dubtes perquè no se sap qui estarà i si ens presenten un bon equip, ens posaran les coses difícils per aconseguir pujar de categoria o el campionat. Tal i com estava pronosticat, l’alineació no va ser tan forta i els fallos en el primer equip de Silla, porta a presentar un equip “assequible” per nosaltres.
Les partides, bé, això és un altre tema que algú espere em puga aclarir millor en la seua crònica, jajajajajaja.
Vaig a apurar per no fer jo la crònica.