Una vegada estem en el lloc per jugar, hi ha que posar-se a mirar el lloc on ens toca jugar, perquè la quantitat de taules fa que no ens podem encantar saludant a altres companys dels escacs. Per casualitat, el grup nostre està només entrar i com entre tan ràpid, no veig el cartell nostre, i resulta que era la primera taula, uff!! primer assumpte aclarit.
Ara l’altre tema principal, on estan les peces???? resulta que l’equip rival encara no està present en el pabelló, i no hi ha res muntat, però com està pasant en moltes taules, els protagonistes entren en el pabelló en el temps prou justet per deixar–ho muntat, i ala!!! un altre tema aclarit.
Queden pocs minuts per començar, i és hora de saludar a companys que fa temps que no els veig, la gran quantitat de gent que hi ha, no fa possible vore a tots, ni estar tot el temsp que toca, però almenys he pogut vore a alguns. Un parell de fotos de tot l’equip per deixar constància que hem estat per allí, i com veig que els nostres rivals estan fent-se els despistats ( o me pareix a mí) comence a omplir l’acta per poder començar a hora les partides, encara que ja pasa un poc de temps, perquè estan fent unes coses al final de tot, i encara que hi ha bona voluntat amb el megàfon, el soroll que hi ha no deixa escoltar res de res.
Ja pasa un quart d’hora quan es diu pel megàfon que ja es pot començar a jugar, i és quan es veu el problema que tenien els nostres rivals, els falten dos jugadors que no han arribat encara, i el pitjor que tenen, és que al seu primer equip li falten tres jugadors, que van en el mateix cotxe, ells no poden començar a jugar, però nosaltres sí, així que a la feïna!!!!
Només Alfonso i jo ens tenim que esperar al rival, però la resta comença a jugar. És el moment que aprofite per vore si els nostres companys que no van a jugar, saben com funciona la meua càmera de fotos, perquè està el “carret” huit i es poden fer moltes fotos, els dic que no tinguen por de fer moltes fotos, hi ha que tindre moltes per poder triar, Alfonso avisa que ell també la porta i té un altre “carret” per si de cas. Bé, en total es podran fer més de dos mil fotos, així que ja tenen tasca el nostre equip de reporters.
Al quart d’hora d’esperar, quasi la mitja, entren els rivals que faltaven i ens posem a jugar. Com el meu rival no heu te molt clar, es posa a pensar i aprofite per anar a la cafeteria per pendre un café, i què casualitat!! els reporters estan també per allí fent un descans. Com encara no tenen clar on fer fotos, si per allí no anem a estar moltes vegades, poden aprofitar i fer fotos de totes les diferents instalacions que hi ha per allí, i ja les vorem en tranquilitat un altre dia. Així que, una vegada acabat el tallat, vaig a continuar la meua partida.
En poc més d’una hora de joc, les dos partides “a priori” més desigualades ja pareixia clar que eren per nosaltres, la diferència d’ELO i d’edat era molt evident, si sumem l’edat dels dos rivals, no tenen ni la meitat d’anys que jo. En un altre passeig, veig una altra també bé, i la més evident de totes, ja la veig vindre, i no falla!!! Al poc de fer el passeig, s’arrima a preguntar si fa taules (ja sabia jo que anava a dir-ho) i com veig clar l’encontre, li dic que pot fer el que ell mire, ?????? es queda tot estranyat perquè no he vist la seua partida (això creu ell) i li torne a repetir el d’abans, i afegix que “tranquil, estic al corrent de tot”.
Davant la possible recriminació per part d’algun sector, no vaig a dir les coses tal qual han passat, només com heu recorde jo, o crec que va succeir. Jo sé, que en un moment que el meu rival estava pensant, faig un altre passeig i mire que no estan els nostres reporters, pegue una miradeta als voltants del pabelló, per vore si estan a les grades fent fotos, però res de res, mire si estan en les taules de la categoria de divisió d’honor (partides amb molt més nivell de les que ells solen jugar), però tampoc. Aprofite l’ocassió que un altre company també està plantat i li pregunte si els ha vist, -des del començament que no els he vist- , és la seua contestació. Bé, espere que ara estiguen prop, perquè si tarden molt, no faran fotos a l’equip complet jugant.
Finalitza Alberto i li pregunte si els ha vist, com tampoc els ha vist, li dic que agarre la càmera d’Alfonso i es pose a fer fotos, no em sap greu pels reporters, estic pensant en la meua càmera, que la tenen ells!!!
I com he estat amb aquest trellat, només diré de les partides que vaen ser prou tranquiles pel nostre equip, un resultat esperat perquè l’equip rival no presentava un conjunt fort. Els tres últims taulers nostes amb victòria, Alberto, Sergi i Llorens posaven el marcador molt bé, amb les taules de José Luis (que jo crec que estava zelós perquè Alfonso portava quatre taules seguides i ell també ho volia fer) ens deixava molt bé el marcador.
Eloy i jo, molt igualades les partides, Alfonso pareix que també, i Santi pregunta què fa, que li han demanat taules, i li conteste el mateix que a l’altre, -pots fer el que tu cregues-. Si el nostre objetiu és fer quatre punts, amb les meues taules o les d’Eloy, serà suficient. Però està clavat de ple i vol guanyar la partida, així que continua.
Al poc de temps, Alfonso perd la seua partida, i està un poc més complicat (jo no veig com va l’altra partida) el resultat final que jo esperava. Així que en unes quantes jugades de peces meues, espere fer les taules, però no faig el correcte i me quede pitjor, amb la partida perduda, i no crec que si li demane taules me les donarà. En poc de temps, Santi guanya la seua partida i la victòria és nostra, amb el primer lloc del grup per nosaltres. Eloy fa taules i només quede jo, que el meu rival no encerta a fer les correctes per guanyar i jo aprofite el moment i deixe el marcador en el definitiu 6-2 per nosaltres.
I per fí he vist als reporters!!!!
Ara estan tots amb ganes d’anar de sopar (que ja es hora) i vore on anem.
Però això serà un altre tema, si algú vol soltar el rotllo per mí, o els reporters volen explicar la seua pròpia aventura del dia.
