Una nova edició d’aquest torneig, disputada en el local Espai Jove de Benigànim, perfectament condicionat per jugar un torneig amb garanties pels jugadors que trauran tot el millor que poden per guanyar.
Bé, arribe al lloc marcat pel torneig i oh!!!! sorpresa!!! un quart d’hora abans de l’hora de començament el nostre equip ja està allí (més que res, perquè està Paco), un fet que malgradament no es repeteix moltes vegades. Encara que pot ser motivat perquè es jugava mitja hora més tard que les altres vegades.
Tots els integrants dels equips ens coneguem prou d’altres tornejos i es veu que està prou nivellat el torneig en la part més alta, encara que un equip està un poc més desnivellat, però hi ha que guanyar i no heu posarà tan fàcil.
Primera ronda contra els anfitrions, que encara que estan justets, qui està va a donar-ho tot. En la meua partida, jo veig unes taules clares, però Salva vol guanyar per aconseguir l’empat en el match, i això, molts vegades passa factura, encara que si juga a un altre quadre, no li puc parar el mat, però ixa diferència fa que qui fa el mat sóc jo.
Segona ronda contra Carcaixent, jo, amb la meua bona fe, li done un peó a Gabriel (que l’acepta encantat) i per complicar la partida, els peons de l’enroc avant, ell té un bon atac i entrega qualitat, però per rematar la feïna, me dóna un alfil (m’ha costat d’aceptar) i ja no li queden peces per atacar, poc a poc, el punt és meu.
Tercera ronda contra L’Enroc, una iluminació meua, li deixa al meu rival en un peó passat, i encara que no el pot avançar, jo tampoc puc atacar. Per acabar amb els problemes, entrega peça per peons, que estan lligats en el centre i a vore si els puc avançar, però una vegada aclarit el tauler, ja es veu que si torna la peça es menjarà tots els peons. Però estic de bones i li regale una altra peça. A la fi, ens queda Paco com última esperança (ja ha demostrat altres vegades que sol cagar-la) per empatar l’encontre i en els apurs de temps, guanya peça i va de sobrat, tan sobrat que es permeteix el luxe de deixar-li un peó en el sisé escac mentres elll es menja per l’altre costat la resta de peons. El rival li oferix el canvi de l’únic alfil que té, i Paco com a bona persona que és, acepta encantat, quan el té en la mà, veu que no podrà parar el peó, Però la dama contra alfil i cavall no pot, i una errada el fa perdre peça i guanya el rival.
Penúltima ronda i a per Ontinyent, la meua prou tranquila amb la jove esperança del seu club, tan que puc mirar el que fa al meu costat Paco, perquè en un moment donat, el rival diu -qué has fet??? i ell es queda parat i rectifica una jugada (crec que s’havia menjat una peça pròpia) i continua la partida, jo pense que és ilegal i deuria de perdre la partida, però com el rival no diu res, avant. A la fi, guanyem l’encontre per ixa partida.
Última ronda contra el Silla, que enguany no ha portat un equip tan competitiu com altres vegades, encara que van els últims, hi ha que guanyar, i jo no la tinc tan clara en el final, que es veu taules, però tinc jo la ventatja i el meu rival proposa el canvi de dames, una vegada llevat la complicació ixa, en poc de temps porte a bon terme la partida.
A la fi, L’Enroc campió del torneig i nosaltres segons, tercer Carcaixent. Bona vesprada gaudint dels escacs en Benigànim i un poc més de preparació pels nostres jugadors.
I finalitze aquesta crònica amb el millor jugador del nostre club en aquest torneig, que ha sigut Manolo, amb el cent per cent dels punts aconseguits, regularitat total, ha arrasat!!!
“Los cuatro jinetes del apocalipsis”
