Estem en la recta final del torneig i ja hi ha alguns llocs aclarits en la classificació final. Alzira B serà Campió de Segona Autonòmica Centre i baixaran de categoria (?????????) Quart C i Benifaió.
Per anar a jugar a Alaquàs, vàem poder arreplegar una alineació més normal dels últims anys, i això es va fer notar en el desenvolupament de les partides, més tranquilitat pel primers taulers i per darrere és qui ha d’apretar. Però no pareix tan fàcil com es diu, hi ha que demostrar-ho en el tauler i els rivals, que també estan apurant les seues opcions de salvar la categoria no van a deixar-se guanyar fàcilment.
Santi comença bé la seua partida, prompte guanya peça al rival i deixa el rei del rival al descobert (està frotant-se les mans perquè acabarà prompte, jajajaaja), José Luis es queda completament desarrollat, en un peó de més i el seu rival encara té les peces de la part de dama per traure, també pinta bé ixa partida. Però les ilusions de Santi d’acabar primer li s’acaben quan Sergi guanya la reina “neta”, en un descuït del seu rival i és el primer que finalitza la partida.
Tal volta siga per això, que Santi li torna la peça al rival i deixa la partida més igualada (en material, sí, però estratègicament, no), José Luis fa valer la seua superioritat estratègica i davant la amenaça de mat, el rival abandona, 0-2 per nosaltres. No tot va tan bé, perquè Ximo està pitjor, Eloi no acaba de trencar la seua partida i el “narraor” tampoc.
Pel que respecta a Alfonso, en el canvi de peces, es queda en una ventatja mínima de material, però en el tauler, molt superior degut principalment al rival, que se desespera per un lloc i deixa el seu rei en l’aire, moment que aprofita Alfonso, per entrega Alfil i Torre per poder donar escac i mat, que no el pot parar el seu rival i també abandona.
M’havia deixat a Ximo prou mal i es confirma la derrota, mentres que Eloy fa taules i es queda el resultat de 1,5-3,5 per nosaltres. La victòria de Santi ens dona l’encontre a nosaltres i només queda puntuar el més posible. I com el narraor es queda l’últim i està tot clar, taules i tots a casa, al final Alaquàs B 2,5-5,5 Alberic.
I no m’he oblidat de Paco, “el rei de les taules!!!!”, una partida per gaudir de moltes coses, quin moviment de peces, buuuuuffff!!!, cada setmana es lia mé en elles, i com li agrada molt la posició inicial, vas a vore la seua partida, desprès d’un parell d’hores de joc, i té casi totes les peces en l’última fila esperant …….. però a vegades el contrincant no troba la forma clara de traure ventatja de la superioritat posicional i Paco pot respirar.
La pròxima setmana ens toca contra el Montserrat i encara que juguem com a locals, ens desplaçem a Burjassot per jugar, en el dia de la concentració, on més de 550 jugadors estaran allí.