Ja ha arribat el final del torneig Interclubs del 2017, un altre any, el Club Escacs Alberic manté la categoria desprès de guanyar el seu encontre al Montserrat, que l’any passat ens va guanyar i ara ens tocava a nosaltres.
Però anem a parlar de les nostres partides.
Comença la vesprada en la presentació de la nova adquisició del club, un roller amb les imatges del club que ens acompanyarà en els llocs on puguem portar-lo.
Anem de camí un poc justets perquè el trajecte és llarg i pensem que l’aparcament serà complicat, però res de res, darrere del pabelló on es juga hi ha aparcament, pareix ser que la gent pensava que estava ple i buscava en altres llocs més complicats.
En primer lloc, salutacions als companys dels escacs d’altres clubs, xarradeta, rialles i comentaris de com ha anat el torneig, i com es tracta d’una jornada especial, la xarradeta no para en tota la vesprada, és un dia de festa encara que es juga molt per part dels interessats.
Va, anem a l’atac. El primer en posar el marcador al nostre favor, Jose, sí pareix mentira però ha sigut ell el primer en acabar i damunt en victòria. Desprès de guanyar-li una peça, reventar-li l’enroc i amenaçar mat, el rival no ha pogut i abandona. Poc ens dura el punt, perquè Sergi es millora el que ha fet el rival de Jose, ell per això ha tingut que donar “dos ” peces i en fer el recompte serà quan s’ha donat per satisfet i abandona la partida, 1-1.
Desprès entrem en un terreny perillós on estan les partides d’Alfonso i Santi de cara, però Javi “el narrador” està prou mal, i la resta igualades. I per dir igualades és perquè Paco li demanen taules, i desprès de la consulta en el capità, seu pensa millor i acepta les taules, no vol perdre el seu títol de “Rei de les taules”, va, liu deixarem passar per esta vegada.
Avança prou la vesprada i Alfonso ens dona l’avantatge en el marcador, peonet a peonet i el rival no aguanta la presió. Santi veu la forma d’entrar a la perfecció “en la seua depurada tècnica” i també posa terra pel mig, ara és Alberic 3,5- Montserrat 1,5, nomé ens queda mig puntet per assegurar la categoria, perquè no volem mirar el que passa en els altres encontres. I això és el que fa Ximo, desprès de guanyar qualitat, oferix taules i el rival les acepta al moment, ja estem tranquils.
Queda la partida del narrador que ha passat prou apurat tot el temps per una entrega de peça prou mala en l’obertura, però davant un titolat com Carlos Garcia no es pot fer eixes concessions. Però com és un dia de festa, està passant-ho d’allò més bé el meu rival i no encerta la combinació guanyadora i és on jo me recupere, canvie la reina per dos torres i crec que el final està equilibrat, oferta de taules per la meua part per assegurar la victòria, però és quan li entra el pànic al meu rival que veu com se li ha anat la partida i vol trobar la forma de guanyar, però no li queda molt de temps, en poques jugades es firma l’empat i ja tenim 4,5 punts.
I per últim, està la partida de Jose Luis, una partida molt igualada tot el temps, però no encerta en la defensa del seu rei, al deixar-lo al descobert i perd. No pareix fàcil jugar contra un invident als escacs, perquè estem acostumbrats a tindre el rival davant, pot ser que haga sigut això el que l’ha desconcentrat, però no li lleva el mèrit al seu rival.
Victòria per 4,5-3,5 i quedem en la sisena posició final en el nostre grup, ara tocar plorar perquè només ens han passat per mig punt en el desempat, qui ha perdut una partida tonta, o ha donat les taules tenim la partida guanyada seran els comentaris que es puguen dir, però està clar que l’objetiu era que els jòvens de la pedrera disputaren partides i no perdre la categoria, dos coses fetes i es pot considerar el treball complit.
ENHORABONA AL PATERNA pel seu títol de Campió de la Comunitat Valenciana.
ENHORABONA a tos els equips que han quedat Campions de les seues categories.
I este dia és un encert que li s’ha de donar les gràcies a qui ho va proposar Xavi Tormos.
Adjunte un enllaç per qui desitge vore unes fotos realitzades per la nostra reportera Elsa.