XÈ! QUIN PATIR!
No sé què passa, però no hi ha forma de poder jugar una setmana tranquila, ja sé que els rivals també ho tenen igual i tots volem guanyar, però a la fí algú s’ha d’emportar la victòria de l’encontre.
Esta setmana ens tocava jugar contra el Drac Negre, un equip que les dos últimes vegades que ens enfrontàrem, la victòria va caure del seu costat, prou ajustada però sense res a dir, la casualitat va ser, que nosaltres tenim fallos de jugadors eixe dia, bé, les dos vegades. I ja tenia ganes jo de presentar jo un equip prou més “normal” davant este equip, però no pot ser, per qüestions que no entren en el joc, tornem a fallar un poc en jugadors contra este equip, i ja van massa vegades.
Una vegada comencem a jugar, ja no hi ha res més a dir, estem jugant els que estem i no hi ha que posar cap excusa per cap altre motiu, hi ha que anar a guanyar i prou. La vesprada comença bé, perquè prou prompte Ximo acaba la seua partida i damunt guanya! Heu ha tornat a fer, guanyar ràpid i com l’altra vegada va ser quan es va perdre l’encontre, es va asustar un poc, a vore si resulta que és ell el del “mal fario”, jajajajaja.
I al poc de temps, no es va quedar ell només mirant les partides, perquè un poc més tard, i en només dos hores de joc, taules en el primer tauler, en el segon i en el quart, mare de deu! tots fen taules i deixant el tema de la victòria per altres.
Una altra setmana que tinc temps de vore les partides, el “capi” vol assegurar-se que dic bé les coses quan faig la crònica. Quan jugues estàs molt més bé que mirant, perquè veus casi en directe com vas les coses, i com el nostre sisé tauler no va encertar la jugada, va provocar la victòria del rival i per tant, l’empat en el marcador a 2,5.
Tot en mans de Santi, Alfonso i l’instagramer oficial del club, va, a vore qui la pifia primer i té la crònica per ell només. No, hi ha que ser realistes, la vesprada es va fer prou llarga perquè no es rematava la partida com nosaltres volíem, -què manera de patir!- I qui més mal estava era Ximo, per si ell tenia la culpa per acabar tan prompte.
Menys mal que Alfonso apretava fort i no el deixava respirar al rival, no podia entrar, però com el seu rival no podia millorar la situació, era ell qui progressava i això d’esperar a que te rematen no pareix que era el seu lema, en un intent de millorar no va encertar i punt per nosaltres. Mentres tant, Santi està cada vegada en més peons que el rival, peó a peó, fins quedar 4 contra 1, la presència de torre no va ser suficient per poder igualar i amb este punt la victòria és nostra, ja tenim 4,5 punts.
I per acabar el dia, el nostre instagramer profesional encara està jugant la seua partida. No acaba d’encertar bé les jugades perquè té un peó menys, però la presència del seu alfil pel cavall del rival ens dóna esperances. Comença a entrar en poc de temps i els apurs esta vegada no els juga com cal, i es deixa la peça, partida perduda, però ha lluitat molt bé, molt bona partida.
Bé, victòria ajustada, però com és victòria, ens fa pujar en la classificació i el primer objetiu de la permanència està cada vegada més prop. A vore si anem millorant i el nostre joc no ens fa patir tant, o que jo estiga jugant la partida i aixina no miraré tant les partides.
Pel que respecta al segon equip, també victòria en el seu viatge a Almussafes. La seua crònica està per un altre lloc, que internet és molt gran i té moltes formes de publicitat.