Ya que el redactor jefe, està ocupat en altres coses (no sé quines), faré un poc les cróniques del cap de setmana passat, que va ser prou mogut per als integrants del nostre club.
Començem el dia 11 de juliol, tres atrevits del club, quedem en anar a jugar un torneig en Portell de Morella, si, està correctament escrit, no es en Morella, està a 25 KM d’allí. Segons el “google”, la duració del viatje, durarà molt mes de lo que estem acostumats nosaltres, per lo que decidim fer l’eixida prompte i també, per que mirem que les carreteres poden ser millor, decidim anar per Morella.
Pasem un bon ratet en el cotxe, per que anem per l’autovia i entre les rises i les anécdotes, començen a fer el viatje mes intrigant, ens pasem en una carretera i es deu pegar la volta, la direcció es equivocada. Despres de un parell de líos, tornem a pillar la carretera i el camí, ya no té posibilitat de molts errors, per tal de arribar prompte. Anem per l’autopista per recuperar un poc de terreny i en l’eixida marcada, anem per el lloc correcte, pero resulta que em de fer uns quans metres de mes, per allò de vore mon.
Per fi, anem camí de Morella i la carretera es prou bona, no es que siga molt recta, pero el asfalt dona per poder anar un poc mes ràpid. Aixó, si no pilles a uns “energúmens”, que van fent la volta turística en motos velles i com no es pot adelantar en molts llocs, ens retarden prou. Apart d’aixó,quant es conseguix adelantar a uno o dos, resulta que ens adelanten “per la dreta i en línea continua”, repetiem a tíndrelos a tots per davant i aixó, que Alfonso li tenia llástima al de la càmera, per que en les rectes, es posaba a grabar per el mig de la carretera i no ens deixaba adelantar (crec que si yo,fora el que portaba el cotxe, li tornaba la jugada).
Despres de tantes coses, arribem prop de Morella i es quant es deu girar per un altra carretera, abans de Morella, per anar al poble del torneig. Per uns quants metres, ens pasem i tornem ràpidament a per ixa carretera, bueno, si es pot dir carretera, per que el camí estaba asfaltat i en prou bon estat de conservació. Paisatje meravellós el que anabem contemplant per el camí, pero si “Cristo va perdre el gorro en algún lloc, no estaba molt llunt”. Com es tracta de carretera entre muntanyes, les curves, perdó, les rectes son inexistens, tot el rato girant i la velocitat era buuff, de 50 no pasaba i no era per que el conductor era malo, es que la carretera no donaba per a mes.
Per fí, trobem un altre poble i ens queda menys per arribar al lloc, una tocadeta als arbits per avisar que arribarém tard a la primera ronda i ens falten uns 10 KM. Aixó està tirat (pensem), pero res d’aixó, la carretera continua igual que abans, pero un poc mes asfaltada i trobem el motiu enseguida, el parc eólic que tenen montat per allí. La vista que es comtempla per allí, es deu dir, que era magnífica i si es va en paciencia, es deu de disfrutar molt per allí.
I com estic cansat d’escriure i no desitje aburrir al personal, acabe la primera part de la crónica, digent que arribarem tard a la primera ronda, en una altra ocasió contaré lo de després.