Torne a reprende la crònica anterior, del torneig de Portell de Morella. Per que el dia va portar molt que contar, no per lo llarg del dia, si no per les coses que ens vaen pasar.
Tal i com acaba l’anterior crònica, arribarem tard a la primera ronda, per que aparcarem el cotxe en el primer lloc que es va vore lliure, i com es troba el autobús prop, pensem que no estarà molt junt el local de joc. Bé, no es que estiga molt llunt, es que el poble no es molt gran i es pot localitzar prompte, gracies a les indicacions del xófer, pero encara quedaba un carrer, que menys mal que era curt, per que menuda “pujadeta”, no molestaba molt, pero com teníen presa de arribar, era un obstacle molt gran.
Primera partida perduda, pero dona igual, l’organització del torneig, té preparat una paradeta amb dolços típics i aprofitem per omplir un poc la panxa, no molt (no penseu que som com altres desesperats de les picadetes) per no desviar la nostra gana de la victoria, en les partides que queden. Possiblement, si ens atracarem a dolços i pastes, el viatje fora aprofitat per nosaltres, per que lo que va ser en les partides, res de res. Yo només tenía el 50% al parar a migdia i Ximo, millor no parlar.
Pasem al dinar, que també entraba dins de l’inscripció. Ensalada i paella mixta per a tot el mon, que va ser oferit el dinar, en el poliesportiu del poble, com es normal, no estaba molt lluny del local de joc. Baixar el carrer d’abans no va ser complicat, pero en la panxa plena, ya era una altra cosa i costaba un poc mes.
Tornem a reprende les partides i el nostre joc, no canvia les coses del matí, desastre total dels dos participants, només salvat per que l’organització tenía preparada una picadeta al final del torneig, esta vegada de salat, per poder fer el viatje de tornar, molt mes tranquil i en bon sabor de boca.
El tercer participant del club, es va pillar un lloc entre els arbits i no va jugar, es va escapar de la crónica per els pels.
Lo que si es va poder observar, un poc, es que es un paratje digne de vore en tranquilitat i no tan ràpid com nosaltres vaen fer. Els acompanyants dels jugadors, si que anaben d’un lloc a un altre i espere que gaudiren de les vistes tan bones que oferix la muntanya.
Acabe la segona part, per que no desitge aburrir al personal, falta poc per acabar la crònica.
si, falta decir que yo sin jugar os gané en bucholz!!!