DE TOT UN POC
La jornada final de l’interclubs, on hi ha més de 500 jugadors d’escacs, pot passar de tot, i més encara si hi ha moltes coses en joc i cada ú va pel seu costat i mira el que li passa a ell o a un altre. Apart està el tema del desplaçament, que sí, que hi ha gent que protesta perquè ha de fer este desplaçament, normalment està acostumbrat a fer molts pocs quilòmetres i per això li senta molt mal fer esta jornada, en canvi, altres veuen este encontre amb molt de gust per poder vore a altres companys que porten temps sense saludar-se cara a cara.
I és una jornada on tenim la presència d’àrbrits en el torneig per si es presenta alguna incidència o reclamació per part d’algú, que en esta última ronda els nervis estan al 200 per cent i tot pot passar.
I per últim, tenim les situacions que van sorgint espontàneament i ens fan passar una bona estona de la vesprada amb rialles.
No vaig a entrar a valorar el que és correcte o no, vaig a tractar de enumerar uns fets que, si per una altra vegada es poden solucionar, millor, també pense que son de difícil solució, però si no intentem arreglar-ho, pot ser puga ser pitjor.
El BAR; som espanyols i per damunt de tot, valencians, si no hi ha bar on anem a jugar, mal (jajajaja), per fí s’ha pogut solucionar este tema, i vore a molta gent berenant per allí, també.
Els serveis; com hi ha molta gent, és normal que es puguen formar coles per entrar, però que una persona es quede tancada allí, maaaal. Resulta que va ser un rival nostre i jo li preguntava a la meua companya, que si sabia on estava, perquè portava molt de temps i no apareixia. En esta situació, com hi havia àrbrits, es molestaren a passar a comunicar-ho al rival, per tal de parar el rellotge, se li va comentar que si feia falta, se li podia afegir temps, però l’àrbrit no va contestar. I casualitats de la vida, este jugador va guanyar perquè a la nostra pupila se li va acabar el temps.
Tot apunt per començar i encara faltava molta gent, resulta que un autobús es retrasava, no sé el motiu, però l’àrbrit no va deixar posar els rellotges en marxa quan tocava, uns 15 o 20 minuts de rellotge, més o menys (crec). Això valdrà també per altres vegades?? jo tocaré al rival que anem a tardar i que no posen els rellotges en marxa, i aixina podré anar més tranquil a jugar, no?
El que sol passar altres vegades i és un problema endèmic en els escacs, el Castalia no es va presentar i el Vila-real B, que es va presentar en 6 jugadors, ara resulta que guanyarà per 8-0.
Camp de Morvedre- Dama Roja; el resultat més curiós que he vist fins este moment, 3-2,5. Perquè els primers acudiren a jugar en 6 jugadors i els rivals en 7 i el resultat oficial definitiu segons la federació, és un 3-3.
Si parlem de mal, hi ha que comentar els empats del Xest-Castillo de Marines, Basilio B- Gambito-Benimaclet C i Silla B- Massanassa, on totes les partides finaitzaren en taules, Basilio B- Gambito-Benimaclet C totes en qüestió de 2 minuts de diferència, segons m’han dit.
Recreatibos Saetabis de Xàtiva- Alzira B i nosaltres, Alberic- Alaquàs B, també 4-4, però només dos partides taules en cada encontre, per la nostra part les últimes en finalitzar.
Tabiya Alcoy-Cocentaina contra el Mate de Cox B, 4-3,5 perquè els “visitants” es presentaren en 7 jugadors.
Ateneo Marítimo B- Silla, un equip que baixa i l’altre que vol pujar, i com sol passar, l’equip descendit va a jugar en 6 jugadors.
Benimaclet B- El Ocho, també 4-4, prou lluitades les partides i només dos partides taules, igual que l’encontre Alfaz del Pi- Alzira.
EVA Manises- Basilio, 7-0 perquè els visitants es presenten en 6 jugadors i com l’equip B està jugant-se el descens, poden fer estes coses, perquè son legals.
Ateneo Marítimo- Mislata, 4-3,5 perquè els visitants es presenten en 7 jugadors, i aixina poden presentar millor equip en el B que està lluitant per no baixar de categoria contra un rival directe.
I per finalitzar la jornada, ens quedava fer una bona acció, i això va ser en arreplegar el material i portar-lo al cotxe, quan ens vàrem trobar un bolso en terra i en anar al lloc per sopar es va procedir a tocar a la policia local per avisar que el teníem, poc desprès va vindre qui l’havia perdut per arreplegar el seu bolso.