Per donar com a finalitzat aquest relat, una trilogía si es pot dir, sense que ningú dels lectors pose el crit en el cel, diré unes quantes coses del torneig i lo del viatje de tornada.
Lo millor per al final, per que ara es hora de contar lo del viatje de tornada. No es que pasara gran cosa, es que el espectacle visual que es veia per el matí, había desaparegut per complet i la boira era lo únic que es contemplaba. La carretera si la veiem, pero uns 20 metres mes endavant, era tot boira, i aixó era una cosa, que en molt de temps, no me pasaba (quant vaig a jugar als escacs).
Aquesta vegada ens assegurem de vore el camí correcte per tornar i en unes indicacions de uns i altres, està clar que el camí correcte, era el que es debía de agafar a primera hora i no el de Morella. Pero com no es pot tornar el temps per recuper-lo, anem abant i tornem per una carretera molt similar, a la del matí, recorde a tots, que ens trobem entre muntanyes i no es una autovía.
Per donarli un poc mes d’emoció al viatje, el conductor té la necesitat de donarli de menjar al cotxe, per que segurament, no arribarem molt llunt. Decidim repostar en Vilafranca, a 17 KM, pero com es tota la carretera de muntanya i la boira es cada vegada mes forta, els pocs kilómetres es fan molt llargs i mes quant estem en un cruce i no posa ninguna senyal de direcció. Menys mal que trobem a uno fent “footing” i ens diu que ya estem en Vilafranca, ens indica com arribar a la gasolinera i tot solucionat.
Només pasar el cruce, es a dir, 3 metres mes endavant, es quant divisem les cases del poble, pero tal i com anem pasant, es quant apareixen les altres cases, per que la boira no deixa vore mes(foto).
Pasats uns 30 kilómetres, es quant la carretera es millor, la boira desapareix i un poc mes endavant, pillem una autovia que ens porta directe a casa. En lo que respecta a lo deportiu, als nostres jugadors no els haurà aportat molt aquest torneig, pero en qüestió de “GPS”, tindrem que ferli un poc mes de cas, aunque moleste molt les seues indicacions continues.
Per lo que respecta al torneig, el nostre jugador “escaquejat”, va obtindre mes punts butcholz que els dos jugadors que si disputaren el torneig. Que el nostre Sergi Rodriguez, no es el únic que està demant en totes les partides “ilegal”, per allí li va fer la competencia un jugador. Es va donar la situació de que els rei i la reina, en una partida, al estar mal colocades al inici de la partida, quant es donaren compte a la quinta jugada, era massa tard per fer el canvi.
En l’última ronda, al donar el resultat (gana el negro), no era el correcte, per que els jugadors estaben ocupant la posició contraria a la que deuria de ser. Es una cosa a tindre molt en compte, en els tornejos, si te toca en blanques, juga en blanques.
Per últim, senyalar com a cosa curiosa, que dos cadires no aguantaren el ritme trepidant de les partides i es trencaren, he vist moltes vegades que es trenca una, pero dos no, i no es va pasar res als involucrats.
Acabe aquest relat del viatje, demanant als jugadors que anaren a Benigànim, que a vore si pasen un relat de lo que va pasar allí, i no només de una cosa que no va pasar.