Torne a reprende lo del autonómic de Denia, per dir que el primer equip va fallar en l’última ronda, davant un rival directe com el Benimaclet B, pero el primer tauler dels nostres, no va poder aguantar el ritme i va perdre la seua única partida, sí senyors, es narraor portaba 6 de 6 i de primer tauler, no va poder aguantar el ritme i va fallar en el premi a la regularitat, en el nostre equip, que va anar a parar a les mans de J R, que va mantindre la mateixa igualtat en totes les partides.
Per lo que respecta al segon equip, no va fallar i va arrasar al seu rival amb un 4-0, ara falta esperar que els altres equips no puntuen. Ximo, torna a preguntar per el Drac B, per enésima vegada, al estar apuntat com a equip de segona provincial i ya li habíem comunicat la primera vegada, que aixó estaba solucionat. Només quedaba un altre equip, que había arreglat les coses, per poder ser equip de segona provincial, i aixó que la temporada la había jugat en la primera provincial, pero va perdre i va deixar el camí lliure als nostres jugadors.
El “puro” que porten els nostres per perdre tantes vegades (d’Alfonso) i damunt fent 0 punts, ha donat el seu fruit i queden primers de la seua categoria. Que no es el premi al millor equip classificat de la segona categoría provincial, sino, segons Enric, es el “Premi al home mes guapo”. Aixó, fa que es produixca una cosa amb molt mala “llet”, per que resulta, que tot el segon equip, ha fet 6,5 punts entre tots els integrants i tenen premi, i resulta que yo soles he tret 6 punts i no tinc res, aixó no nià dret.
Pero deixen les rencilles personals i pasen a lo que interesa, per que com era molt tard, ya teníem pensat anar de dinar i amb l’alegría de guanyar el premi, encara mes. Del dinar, poc que dir, només es deu pensar que està Enric i Adolfo, apart del premi a la regularitat J R. Tot junt i els xupitos del final, pues…. i Adolfo va probar un “sol i sombra”.
Abans que res, volia donar les gràcies a Ximo per convidar-me ixe dia a una empanadilla per esmorçar. Jo m’havia pagat una i ell dos, però a ell li donaren una extra, encara no sabem si per error o per alguna no anunciada oferta de 3×2. El cas és que com no li agradaren em dona la seua tercera i vaig poder alimentar-me amb dos. No per gola, sino perque ja sabeu que el cervell humà rendeix millor si disposa de carburant.
En quan al torneig, afegir que va ser un fastidi que ens tocara Alberic A – Alberic B. El resultat va ser el de meny, però fer una garberà de kilòmetres per jugar contra Jose Ramón, pues…
El dinar va ser divertit, amb la penya amollant inclús més animalades que de costum per la influència d’Enric. Però encara trobe un poc estrany que una ensalada normal i corrent coste 40 € un plat per a tres persones. Supose que per aixó l’amo ens va convidar a xupitos, per a que no estiguerem en condicions de montar-li un pleit. Ninguno dels dos que em vaig pendre era un sol i sombra, sinò que uno era un licor de brosses amb mel i l’altre un barrejat de mistela i anís. El Sol i sombra és amb conyac i anís, Javi, que te falta cultura de bar.
En resum va ser un dia agradable, però que almeny a mi m’obligà a apenes arribar a casa a dormir una siesta-mona de mitja hora perque estava fet un asco. Que dos xupitos no son res de l’altre món, però si se’ls afig cervesa…
Adolfo, no has comentat res de les “pescailles” jo crec que la cambrera li va ficar algo… 🙂