El passat 1 d’agost, els companys del club d’escacs de Rafelguaraf ens convidaren al seu tradicional torneig per equips, no es que tinga moltes edicions, pero quant agarres carrera no nià que parar. Ens presentem 4 jugadors del club, amb el anim, de quedar millor que els nostres companys que anaren a jugar a Benigànim (per cert, que encara no diuen res de fer una crónica) i vore si quedem millor que els altres anys.
Encara que es un torneig amistós i està al començament d’agost i gran part dels jugadors està de vacances, ens trobem per allí uns quants jugadors de bon nivell. Aixó dona que pensar, per que desitjabem guanyar el torneig “sense despeinarse”, i no pareix que els altres colaboren molt.
Primera ronda i primer susto, quedem empats amb els de Benigànim i Carcaixent arrasa al equip local (aixó no es fà). En la segona ronda, el enfrontament contra Carcaixent es vital, mes que res, es que son 3 rondes i no es pot permetre el luxe de perdre el ritme. Derrota contundent als de Carcaixent i com el Benigànim només pot fer un 3 a 1, al equip local, ens deixa com a líders provisionals.
Anem a per la 3ª i última ronda, en la que ens val el 3,5 a 0,5, davant el equip local de Rafelguaraf, per guanyar el torneig. Aixó, pensant en que Benigànim arrase al equip de Carcaixent. Pero no ens fa falta pensar en tot lo comentat, per que els nostres no deixen les coses per als altres i trauen el resultat esperat. I per fí, ens proclamem campions del torneig de Rafelguaraf, segon lloc per a Benigànim i tercer Carcaixent.
Finalitzat el torneig, anem a fer una xarradeta per el torneig que acabem de disputar i recordar les brillants actuacions de Paco i el que narra, que completaren un ple total en els resultats. Regularitat total i de victories, no com altres. Esperem que un altre any, ens conviden a jugar el torneig i podem tornar a guanyarlo, pero si no, no pasa res.
