Ja estem clavats de nou davant el tauler els dissabtes per la vesprada, torneig Interclubs en la Comunitat Valenciana i més de 1000 jugadors i jugadores als escacs.
Al primer equip li tocava el desplaçament a Sant Vicent del Raspeig, curiosament, l’última ronda de l’interclubs passat, també es va jugar allí, per tant, repetim desplaçament, igual que l’EVA-Manises en Divisió d’Honor.
El viatge prou traquil, perquè és tot per l’autovia i en un ratet ens presentem allí, dia d’invern com toca, fred en el carrer i calor en el local, l’aire condicionat fa la seua faena i el refredat que té la gent, no li va bé este aire tan sec dels aparells, però bé anem al que toca.
I el que primer toca, és la foto de grup amb la nova equipació, una jaqueta per no passar fred quan es juga, perquè tenim en el club a uns quants que van sempre en la cazadora posada per estar “xelats”.
Les partides tranquiles, com és obvi al principi, llevat de la meua, que el meu rival es tira endavant per aconseguir un fort atac, però no ix la jugada com esperava, ell enrocat i els peons a l’atac i jo vaig i pegue a fugir el rei a l’altre costat. Resultat, que ens quedem en tota la “salsa” davant del seu rei. No tarda molt en caure en una xicoteta trampa d’un peó i es queda pitjor posició, però com volia més, l’amenaça de perdre peça o més, el fa tombar el rei al moment.
Aixó és un poc d’hora i mitja, perquè me fa aconseguir ser el primer en acabar i damunt he guanyat! Això no porta res bó al nostre equip, les últimes vegades que ha passat este fet, no s’ha aconseguit la victòria.
Per segons, Guille perd la partida, si no s’haguera dedicat a “bufar” tant i haguera abandonat al moment de vore que anava a perdre, ell seria el primer en acabar, i per tant, les estrel·les serien del nostre costat, a l’altra ja ho saps Guille, no bufes tant i abandona al moment que no passa res, o sí, jejejejeje.
Passades les dos hores i mitja de joc, dos partides més queden en empat i tot en l’aire, hi ha qui confia en gent, però com no la coneix com nosaltres, no sap que igual que pot guanyar, pot perdre, fins l’últim moment no està clar el que va a passar.
Santi, que no sap guanyar les partides guanyades, li passa un poc més endavant, es lia ell sol i casi perd la partida, menys mal que fa taules, encara que podia haver apurat un poc més (en el meu anàlisis desesperat, clar) i vore si “pescava” un poc més.
Adolfo que estava molt més millor, no va poder acabar el seu atac, degut principalment a que es va quedar sense “gasolina”, no portava res per a menjar i no va trobar ningun forn obert per poder satisfer a la seua panxa, eixa desesperació no li va fer trobar ningun bar on hi havia per berenar ( i jo sí que vaig trobar, uns quants, i prop) i tampoc les jugades correctes per la victòria.
Ens queden les partides d’Eloy i Alfonso per definir el resultat, i el primer la té molt igualada i no està clara la forma d’aconseguir una mínima ventatja, en canvi, Alfonso va prou apurat, però en opcions de contraatac fort. El primer es lia ell sol i perd la partida i en este resultat, nosaltres la palmem. Ara li toca al nostre “atracador” personal, que aguanta molt bé la partida i amb la tranquilitat de saber que tenen l’encontre guanyat, el seu rival cau en una jugada i es deixa coronar un peó. En unes poques jugades més, esta ventatja es fa efectiva.
El local, hi ha que dir que està molt bé, ja voldria tindre jo un local la meitat de bó que eixe en Alberic. Només dir, que hi havia una xicoteta “pega” a la meitat del local, un problemeta que només afectava a un jugador visitant de l’EVA-Manises, serà una nova forma d’intimidació? jajajajajaja.
Bé, derrota per la mínima i anem a vore si la propera ronda ens portem millor, ànim que només és una derrota i anem a passar-ho d’allò més bé durant tot el torneig.
i un enllaç per vore més fotos
https://photos.app.goo.gl/5iGMNCaQWvG7vzgA7
