Va, que ja anem animant-nos en el torneig.
Ara ens tocava anar a jugar contra l’Oliva, un equip que porta uns quants anys en esta categoria i normalment, està en els llocs de dalt de la classificació. Però nosaltres anem a fer la nostra partida, i a vore què passa.
De moment, el viatge molt bé, no ens ha eixit tan car com altres anys (jajajaja) i s’arrima prou prompte al lloc, llevat que jo vaig pegar una volteta per Oliva de ruta turística per no recordar exactament el lloc, però no passa res, perquè hi havia temps.
Anem a l’encontre, ells, l’equip de gala, els 8 primers de la llista, nosaltres, anem fent rotacions per no esgotar al personal. De moment, es presenta prou mal la vesprada, perquè aniran a per totes, igual que nosaltres, però per l’ELO, prou superiors.
El local molt acollidor, xicotet, però per jugar als escacs, millor que el de nosaltres i com la vesprada era freda, l’aire condicionat no es pot parlar, clar, no hi havia. El que sí que teníem era el refredat de torn, que casi tota la vesprada tos, ah! i que no parava el tio! va donar prou de mal de cap, no li vaig cridar l’atenció, perquè era dels nostres (i no hi havia perquè, clar), pero entre eixa molèstia i la presió que me va fer Ximo només aplegar, que sense mí guanyaren la setmana passada, vaig optar per fer una mala partida i perdre prompte, per espolonetjar al personal (jejejejeje), només Ximo va entaular prompte la seua partida, segurament per seguir la meua evolució, a vore què feia.
Ja havien passat més de dues hores de l’encontre i va ser quan vaig mirar les partides en deteniment, i resulta que per part d’Alfonso i Noelia, les partides eren clares al nostre costat, vaig pensar que es podia fer els 4 punts. Santi, per la seua part, per molta ventatja que tinga, jo espere que acabe la partida, ell ho té molt clar què fer, però des de fóra no està tan clar el que vol fer.
Passen les 3 hores de la vesprada de joc, i encara es posa millor, Peñarrubia ataca sense por i el rival no trobe les jugades correctes, quedant-se prou mal, ara resulta que es pot pensar en guanyar l’encontre i tot, mare de deu senyor!! jo que no donava ni un euro per nosaltres!
I Alfonso remata la seua partida, empata l’encontre, Noelia fa bona a seua partida i ens posa per davant, i al poc de temps, Santi la lia i guanya també, 1,5-3,5, això està en la butxaca. La partida de Peñarrubia també està apunt de finalitzar i al nostre costat, increible, anem a guanyar! estos tios en sorprenen cada setmana.
Unes poques jugades i finalitza la partida i encontre guanyat, només queda Paco que fa taules (xé!! per fí!! taules!) una partida on no hi havia molt més endavant i Sergi, que li va tocar a la jove promesa de l’Oliva i clar, ell volia més, no volia acabar tan prompte, però tampoc hi havia molt i prompte s’acaba en taules.
A la fi, Club Escacs Oliva 2,5- Alberic 5,5, i anem puntuant que és del que es tracta.
El segon equip, que continue fent les seues partides i anirem progresant, poc a poc, però progresant i gaudint dels escacs.
I no podia faltar les fotos que realitzaren els nostres reporters.
https://photos.app.goo.gl/GnUX7qa7PP6gq4MD8