I va la quarta ronda d’este torneig interclubs, que no para de donar resultats per complicar més les coses.
Comencem la jornada rebent incorporacions noves este any, recuperem a Nodar en el primer equip i en el segon, per fí pot debutar Elsa, que ja portava dos dissabtes en el refredat i començàvem a pensar que podria tindre el “coronavirus” (jajajajaja), i ens faltava el nostre roller al local, per a fer-se una foto qui ho desitge.
Pel que respecta al nostre primer equip, tal i com s’esperava, les partides anàven a ser lluitades i llarges, i en el segon equip, tot el contrari. Els nostres joves de la pedrera porten el coet d’eixides en la mà i juguen més ràpid que quan estan en l’escola. Com era d’esperar, Gerard i Sergi son els primers en acabar la seua partida, Sergi perd, però Gerard, incomprensiblement, guanya la partida! Sí, ha guanyat! I es que el primer sorprés va ser ell, que havia fet el mat i no s’havia donat compte, xé, els nervits el que fan!
Va, que cada dia anireu aprenent coses noves i gaudint en els escacs.
Mentres tant, en el primer equip, per no deixar a ningú que li lleve l’honor de ser el primer en acabar, Ximo firma les taules (uyuyuyuyuy, de què hem sóna a mi aixó?), la resta de partides que vaig poder seguir, no vaig vore molt en detall, però sí que la igualtat era el que manava en elles, encara que les partides de Nodar i David eren on hi havia més lluita directa.
Però no vaig a entrar més en detall de les partides, perquè si no, algú es molestarà i encara que a mí, aixó me la bufa, com no les vaig vore, no puc parlar molt d’elles.
Me va tocar el més fort de l’equip, com sol ser normal si jugues de primer tauler, i desprès de l’obertura, en el mig joc ja es podia vore qui portava més força en la partida, encara que jo posava molt més del que podia oferir per aguantar. Com sol ser normal davant un rival que té més nivell, les imprecisions meues son castigades correctament pel rival, en canvi, les d’ell, no tant per la meua part. Una vegada en el final, la igualtat era evident, clar, en peó menys per a mí, que posiblement puga ser prou per decantar la partida, i és quan me diuen que amb les taules ens va bé, això vol dir que si perd, espoletjaré al meu company per a que guanye, i això faig jo, perdre la partida i a vore el meu company què fa.
Però esta vegada això no va funcionar i també va perdre, la derrota per la mínima ens fa pensar que fa falta un mínim per aconseguir la victòria cada setmana i si una vegada, les partides se decanten al nostre costat, a l’altra si no estem atents, cauran a la del rival, i això ens va passar. Res més a dir, Alberic 3,5- Sueca 4,5, victòria del Sueca sens dubte i nosaltres a millorar, que falta tenim.
I el super reportatge del dia va en l’enllaç.
https://photos.app.goo.gl/YqFv6u3ad28W6ubB8
